Josep Sicart és un dels directors esportius més joves del futbol català. Això no significa que continuï sumant anys des que aparegués en l’horitzó del FC Barcelona, per a arribar a Tarragona, en dues fases, aprofundir com ‘scouting’ per a diversos equips i, ara, a la FE Grama
Amb més silenci que ‘teatre’, Josep Sicart treballa el dia a dia d’una Fundació que aquest curs 2023-2024 ha apostat fort amb gent contrastada. Noms com Kilian Villaverde, Ñito, Galeano, Peris, Biel o Xavi Civil són garantia encara que després cal demostrar-ho en el camp.
JOSEP SICART I LA FE GRAMA
A falta d’un mes perquè comenci el curs ja tenen els deures fets a la FE Grama? No diuen que sempre cal esperar a última hora pels descarts de Primera i Segona RFEF?
També cal entendre que nosaltres no som l’equip fort de la categoria, així que per a un descarti d’1 o 2a no serem mai la primera opció. No m’agraden les plantilles àmplies, tinc 20 fitxes i 2 lliures per si sortís/cau aquesta possibilitat.
13 altes, 11 baixes, 7 prolongacions de contracte és una cosa que tenen analitzat i estudiat des de quan?
Sí. Al llarg de la temporada ja vas prenent decisions. Encara més, nosaltres, abans d’acabar la Lliga, ja sabíem els jugadors que desitjàvem. Cert és que algun, com Maik, haguéssim desitjat que seguís, però s’ha anat a un Primera divisió de Bulgària i aquí no podem lluitar. O el cas de Guillem Escarrabill a qui plantegem oferta de renovació, però va triar anar-se’n a Tona, ja que econòmicament li oferien més i estar més prop de casa.
“NO M’AGRADEN LES PLANTILLES ÀMPLIES”
I les incorporacions?
Perquè les que el mercat ha anat oferint i que hem valorat perquè estiguin amb nosaltres.
Ara no es poden queixar perquè la Tercera Federació té diners amb la garantia de la RFEF (60.000€) o subvencions públiques. Els diners sobren, Josep
Que l’RFEF doni una mica més de diners està molt bé, però no cobreix, ni de bon tros, els pressupostos dels equips de Tercera.
Déu n’hi do, si fos així.
“LA RFEF NO COBREIX ELS PRESSUPOSTOS DELS EQUIPS DE TERCERA”
És una dificultat per als presidents de Tercera aconseguir el pressupost de cada any, han de trucar a moltes portes, la veritat-
Per a cobrir una plantilla com la de la FE Grama cal trepitjar molts camps i veure molt futbol o amb les xarxes socials ja es cobreix tota la qüestió de seguiment?
El futbol base de la Fundació Esportiva Grama és un exemple de solidaritat i unitat // FOTO: FE Grama
No és com altres categories professionals, ja que el nombre de jugadors de Tercera és molt limitat. Es coneixen molts futbolistes quan els veuràs o t’enfrontes a ells, però també controles als més rellevants de Primera Catalana o a algun juvenil de Divisió d’honor.
“TERCERA ÉS UNA CATEGORIA MOLT PECULIAR”
Van quedar a 12 punts de la 5a plaça, a 7 del descens la temporada passada. Resum: un 5?
És una categoria molt peculiar, ja que parlem de només 16 equips, d’una Lliga de 30 partits. Les diferències entre els rivals són molt petites i nosaltres, amb un equip molt jove que venia de Primera Catalana i juvenils, ‘punxem’ contra rivals que, suposadament, haguessin descendit. Si no perdem amb Vilassar o Sants o Rapitenca ens haguéssim ficat en play-off.
“SOLIVELLES ÉS DELS POCS ENTRENADORS QUE PROPOSA COSES”
Què garanteix el tècnic José Solivelles a la FE Grama?
Jose coneix molt bé la categoria, treballa molt bé l’aspecte tàctic de l’equip, és molt dinàmic en els plantejaments, coneix rivals i enriqueix molt a l’equip. És dels pocs entrenadors de Tercera que proposa coses i un futbol a partir de la possessió de la pilota. És dels entrenadors que aporten de veritat.
En resum: se li demana promoció d’ascens, com a mínim?
En Tercera, tothom demana ascens per a sortir d’aquesta categoria. Hem fet un esforç, no el negaré, amb jugadors importants com Kilian (tres ascensos consecutius) o jugadors que vénen de la Segona B (Sergio o Elhadji). No puc negar que el president i la seva junta han fet un esforç per a signar jugadors que poden donar aquest plus de qualitat a l’equip.
L’entrenador barceloní José Solivelles assumeix el seu segon curs en la banqueta local // FOTO: FE Grama
“HOSPI, CASTELLDEFELS, TONA… TENEN PRESSUPOSTOS IMPORTANTS”
No obstant això, mira a alguns rivals i els seus pressupostos i s’espanta?
Aquest és l’assumpte: a vegades, ens fixem només en nosaltres sense mirar voltant i veus a un Hospitalet amb pressupost major, igual que el Castelldefels o el Tona, el filial i la capacitat del Girona o el Peralada. Tots volen estar a dalt i fer play-off, però també som realistes que la resta també l’ha fet.
Com a director esportiu, quin jugador no ha pogut fitxar, però li ho hagués portat amb els ulls tancats?
Molts. Hi ha hagut varis encara que no m’agrada molt dir noms. Uf? Fassani. Ens va sorprendre que no seguís al Sant Andreu, era molt important, però… se’n va anar.
“CAL GESTIONAR MOLT I DIÀRIAMENT”
Quins serien els 3 futbolistes marcats en vermell que li demanaria especial atenció a l’aficionat?
Parlo dels nostres. Hi ha tres joves que serà el seu segon any i faran parlar. Per exemple: Trilla, el central esquerrà, amb 7 gols marcats, Palomeque (central-lateral) –va jugar tots els partits- i Nadir, del Granollers, que donarà molt.
Si està tot ja fitxat, vostè què farà ara?
Bé, continuar planificant la pretemporada, estar en el dia a dia de l’equip i mirant rivals. Cal gestionar molt perquè els futbolistes només se centrin a jugar al futbol.
“EL NÀSTIC NO HA TINGUT ESTABILITAT”
Vostè va estar en dues etapes al Nàstic i després, se sabia que era scouting de l’Sporting, però va treballar des del silenci
Vaig estar al Nàstic des del 2003-2007 (me’n vaig anar amb ascens a Primera) i una segona etapa (2012-2013), descens. En acabat, vaig treballar per a l’Sporting i scouting per a un amic meu, sempre treballant en silenci.
Continua interessat en el Nàstic?
Com qualsevol altre equip, li segueixo, he anat a veure-li diverses vegades a casa i a domicili.
“ÉS DIFÍCIL ACONSEGUIR IDENTIFICAR-SE AMB EL NÀSTIC”
Perquè no han tingut estabilitat des que va entrar una empresa de representació amb interessos econòmics d’aquesta empresa i no esportius. Les decisions es prenen des de fora i això genera inestabilitat, Record que, des que me’n vaig anar, van tenir ½ directors esportius per any, diversos entrenadors, canvi de jugadors cada mercat i és difícil aconseguir identificació. Això repercuteix sempre en el rendiment.