Dels sis últims classificats, només Sants i Castelldefels mantenen el mateix entrenador que va començar la temporada
VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia
Que la Tercera Divisió d’enguany seria duríssima es podia preveure al mes d’agost: una lliga interminable de nou mesos (del 19 d’agost al 19 de maig) i 42 jornades, només una aturada al Nadal i 21 equips en joc buscant assolir el playoff d’ascens o evitar les quatre places de descens a Primera Catalana. I això últim és el que estan tractant de fer els sis darrers classificats del Grup 5 de Tercera. Ascó, Sants, Grama, Castelldefels, Santboià i Martinenc no estan realitzant, fins al moment, una bona temporada. I per revertir-la en aquest 2019, quatre d’ells han apostat per canviar d’entrenador, tots ells en diferents etapes de la competició. I és que els canvis són necessaris, però no sempre són garantia d’èxit.
Manel Moya és qui condueix l’equip que, en encetar el 2019, és el cuer de la taula. El Martinenc només ha estat capaç de sumar un triomf en 20 jornades. Va ser Miguel López, però, qui va començar la temporada a la banqueta dels diables vermells. Un partit guanyat, quatre d’empatats i vuit de perduts va ser el balanç de Miguel López, que va dimitir abans després de perdre per 5-0 davant la Pobla de Mafumet.
Manel Moya es fa ver càrrec dels diables vermells a la jornada 15, però l’equip no ha experimentat una millora substancial. En l’estrena, el Martinenc va caure enfront del Sants (1-2) al Guinardó. De fet, l’equip acumula cinc derrotes i dos empats. Una situació límit que haurà de revertir el 2019.
El Santboià de Juan Camilo Vàzquez no va guanyar fins a la sisena jornada (1-0 contra el Martinenc). En les 19 jornades que va estar al capdavant de l’equip va aconseguir tres victòries i dos empats, però, per contra, va encaixar un total de 13 derrotes, les quatre últimes de manera consecutiva. La darrera, a més, contra el Sants (1-2), un rival directe per assolir la permanència.
El 10 de desembre, el Santboià, que és penúltim amb 11 punts, va anunciar el retorn de Piti Belmonte a l’equip del Baix Llobregat, després que marxés del Manresa a finals de novembre. El preparador vallesà, però, encara no ha pogut estrenar el seu caseller, ja que ha sumat dues derrotes davant L’Hospitalet i el Santfeliuenc.
El Castelldefels també està en descens: és dinovè amb 16 punts. A diferència dels dos últims classificats, no ha canviat d’entrenador i Miki Carrillo continua al capdavant del conjunt del Baix Llobregat. Tres triomfs, set empats i deu derrotes són el registre del Castelldefels, que haurà de millorar els números el 2019 per evitar un descens que seria del tot inesperat.
A la Fundació Esportiva Grama les coses no van gaire millor. Els colomencs ocupen la primera plaça de descens amb 17 punts, després de tres victòries, vuit empats i nou derrotes. Abans de cap d’any, el club va anunciar que Toni Díaz no seguia com a entrenador del primer equip. La FE Grama va decidir apostar per dos homes que coneixen perfectament la casa com Toni Rovira i Dani Rosa. En ells s’ha dipositat la confiança per mantenir la categoria. Rovira debutarà aquest 2019 a casa contra el Castelldefels en un duel directe.
El Sants es manté fora del descens però només un punt per sobre de la Grama. Els homes de Tito Lossio, inalterable a la banqueta del Camp de l’Energia, han guanyat tres dels darrers sis partits (cinc triomfs en total) i la seva dinàmica és ascendent. Els barcelonins van marxar abans de vacances perquè descansaven la jornada del 22 i 23 de desembre però reprendran la competició a l’Olímpic de Terrassa per enfrontar-se al quart classificat. Després d’esperar 21 anys per ascendir a Tercera, el Sants no vol tornar a Primera Catalana.
Per últim, l’Ascó va ser el primer equip a canviar de tècnic a Tercera. Després de la disputa de la jornada 12, amb un balanç de dues victòries, quatre empats i sis derrotes, Leo López va ser destituït en acabat de perdre 2-3 davant l’Europa a finals d’octubre.
“Entrenador nou, victòria segura”, diuen, i Javi García va vèncer 0-1 al Guinardó en el seu primer partit a la banqueta de l’Ascó. Des d’aleshores, tres triomfs i cinc derrotes són el balanç de l’equip, que ni molt menys figurava a les travesses d’equips que lluitarien per mantenir la categoria.