El Nàstic ve d’un cop duríssim contra el Villarreal B i vol convertir-lo en un punt d’inflexió com ja va fer amb el de 2014 a Llagostera. Pol Domingo acumula 15 anys al club i vol jugar amb la samarreta grana a Segona Divisió
L’afició del Nàstic, sempre fidel al seu equip, valora especialment a la gent de casa. Els futbolistes de Tarragona, que venen del futbol base i senten els colors més que ningú. És el cas de Pol Domingo (1999), un futbolista que va començar a vestir la samarreta grana amb vuit anys i que 15 després està consolidat al primer equip. Modest, treballador i sacrificat, és dels que es fa estimar. El seu gol al Sevilla Atlético va ser un dels moments àlgids de la temporada passada i està disposat a fer el que calgui per ajudar l’equip. De central, de lateral o inclús de davanter. Està plenament a disposició de Raül Agné.
Després d’un final de temporada com el de fa poc quina sensació tenen?
És fotut, però ens dona més forces per aquest any seguir intentant aconseguir l’objectiu.
Passat aquest temps i vist amb perspectiva quin record té d’aquell partit?
Va ser un partit on vam tenir bastantes ocasions i no les vam materialitzar. Hi van haver jugades polèmiques i no hi vull entrar, ja que és passat. Van ser accions que ens van penalitzar molt i ens vam quedar a les portes de pujar a Segona A. Tenim una espina clavada i aquest any volem aconseguir-ho.
Creu que hi ha un cert paral·lelisme entre el partit de Villarreal i el de Llagostera de 2014? Pot ser un punt d’inflexió com aleshores?
Quan et passen coses dolentes a la vida en general tu agafes més força. Tens una espina clavada i afrontes amb il·lusió la temporada per tornar a tenir la oportunitat d’arribar a l’últim partit per ascendir. Aquest any tenim moltes ganes, molta força i confiem molt en l’equip. S’estan fent les coses bé, el grup és bonic i estem motivats per aconseguir l’objectiu principal.
Com veu el canvi de format al playoff d’ascens?
El format que hi havia no hi estic massa d’acord. Amb el format clàssic hi ha una oportunitat pel club, per la ciutat. D’estar tots junts i d’omplir el Nou Estadi, on hi caben gairebé 15.000 persones. Això és un luxe a nivell esportiu, social i motivador. Evidentment és molt més bonic per l’equip i per l’afició jugar-te un ascens a anada i tornada.
“NO CREC EN LA SORT, CREC EN EL TREBALL”
Quina importància té aquest ‘factor Nou Estadi’?
És una cosa que et dona molta força. L’afició del Nàstic és molt sana, sempre t’anima en tot moment per molt que siguin situacions fotudes. Com més gent hi sigui està clar que millor. L’afició es nota una barbaritat. L’últim partit contra el Sevilla Atlético es va omplir el Nou Estadi i va ser impressionant, una sensació única que mai havia viscut.
Aquell dia va fer un bon gol. Aquell moment és un bon resum del que explica.
No m’esperava marcar aquell gol. Va ser un golàs, molt bonic. És aquella energia que es crea al Nou Estadi, quan hi ha molta gent, quan se’ls necessita, quan es posen les coses difícils passen coses d’aquestes. Marcar un gol així és molt complicat, però aquell dia s’ajunten 14.000 persones, marco gol, guanyem i ens fiquem a playoff. No crec en la sort, crec en el treball i així els resultats arriben.
Un aspecte a millorar és el rendiment fora de casa. La temporada passada a casa ereu Dr Jekyll i fora Mr Hyde.
Fora de casa ens costava molt. Es nota molt el calor de la gent i és un tema que tenim a millorar, treure més punts fora de casa i ser més forts en aquest aspecte. Si volem ser un equip guanyador i pujar de categoria, no només has de guanyar a casa sinó també treure coses fora.
“LA DIFERÈNCIA DE PRIMERA RFEF AMB SEGONA B ÉS ABISMAL”
Com valora el canvi de grups que hi ha hagut?
Potser en distàncies és més còmode, perquè no hi ha trajectes tan llargs. Però el nivell et dic que serà el mateix, serà igual de complicat. Els equips són boníssims, molts tenen l’objectiu de pujar de categoria. La diferència de nivell entre la Segona B d’abans i la Primera RFEF jo crec que és abismal. La Primera RFEF està molt més a prop de la Segona Divisió que de la Segona B.
Crida l’atenció com de bé s’ha adaptat a jugar de lateral dret venint tota la vida de jugar de defensa central.
De petit ja havia jugat de lateral, eh. Sempre he estat una espècie de comodí. Sóc un jugador ràpid, potent, fort i això a vegades ajuda quan ets lateral. Ara jugo aquí i m’agrada. Estic molt còmode i m’hi he adaptat perfectament. Com si em volen posar de punta, jo m’acabaré adaptant i tinc qualitats per jugar a diferents posicions. El que necessiti el míster jo ho faré.
Com veu les noves incorporacions i els canvis de l’equip?
Estem fitxant molt bé. Hi ha molta qualitat i estem portant allò millor de la categoria. Això vulguis o no al final s’ha de notar i es nota. Hi ha intensitat i qualitat als entrenaments i en general la plantilla està molt contenta amb com s’està fent l’equip.
Parlant de la defensa han renovat Manu García, Quintanilla, Trilles i Joan Oriol. Si sumem altres continuïtats pràcticament tot segueix igual aquí.
Quan les coses van bé millor no canviar-les. Així ho ha considerat el club, també. Vam fer molt bona feina l’any passat i tot treball té la seva recompensa. És molt bo que el bloc de la temporada passada segueixi, ja que ens coneixem bé. Sabem les nostres fortaleses i debilitats i al final ens entenem molt bé i així es veu als resultats.
“PORTO 15 ANYS AL NÀSTIC I ÉS CASA MEVA”
És bastant especial jugar amb el club del que ets seguidor oi?
Porto des dels vuit anys aquí. Quinze anys amb aquesta temporada. Conec el club, la seva forma de treballar, la ciutat i tot. És casa meva. Això és un plus. L’afició se sent molt identificada amb la gent de casa i la valoren molt. És molt difícil arribar al primer equip i s’ha de treballar moltíssim. Estic molt orgullós d’haver-ho pogut aconseguir.
És una mica allò que se sol denominar ADN Nàstic.
La gent de casa sempre aconseguim estar 100% identificats amb club i ciutat. Donem tot i contagiem a la resta de que sigui així i és una cosa que es pot veure perfectament des de fora i encara més des de dins.
És important el fet de que segueixin 13 futbolistes de la temporada passada?
És molt important. Considero que la continuïtat d’un bloc i un equip que ha fet tan bé les coses és essencial. Tenir confiança i conèixer bé els companys és una cosa que vam aconseguir la temporada passada. Vam fer un bon grup al vestidor i això es va veure en els resultats. És primordial per aconseguir l’objectiu d’aquest any, que és pujar a Segona Divisió.
També segueix el míster i el cos tècnic.
Evidentment, és el mateix. Poso dins del pack l’entrenador i el cos tècnic.
S’esperava una confiança tan gran per part de Raúl Agné? La temporada passada va doblar en minuts l’anterior.
Sempre he confiat molt en mi. Els entrenadors veuen l’esforç que dono i al final quan treballes hi ha recompensa. El míster m’ha vist treballar bé, esforçar-me i fer-ho bé i al final he acabat jugant bastant.
“SI VOLEM QUEDAR PRIMERS HEM DE MARCAR MÉS GOLS”
La temporada passada el Nàstic va ser la millor defensa de tota la Primera RFEF, però li va faltar gol. Aquest és un punt clar a millorar.
És un punt que hem de millorar. Hem de marcar més gols. Un equip que vol quedar primer ha de ser el millor atacant i el millor defensant. La temporada passada ens va fallar una mica aquest aspecte, però estic segur que aquesta temporada marcarem molts gols.
Té un germà bessó oi?
Sí. Va estar al Nàstic fins el juvenil, després va marxar al Torredembarra per tornar i es va quedar a la Pobla un any i ha jugat a diferents equips.
Han coincidit molt jugant al Nàstic.
Tota la vida, fins el juvenil i la Pobla. Es troba a faltar, ja que per mi el meu germà és molt important, tinc molt bona relació amb ell i tenir-lo fora de casa és difícil. Ell jugava de lateral o central com jo i jugàvem els dos allà.
Parlant de la Pobla aquesta temporada han pujat Montalvo o Parra.
Em sé ficar a la seva posició. Sé el que és pujar de la Pobla al primer equip i sempre intento ajudar-los. Tinc molt bona relació amb ells i el filial del Nàstic sempre té molt bons jugadors i quan els hi toqui jugar al primer equip donaran la talla i estaran a bon nivell. Entrenant amb nosaltres agafen experiència i quan juguin ho faran bé.
“EL NÀSTIC NO POT TENIR UN OBJECTIU QUE NO SIGUI ASCENDIR”
L’objectiu del Nàstic aquesta temporada és aconseguir aquell ascens que es va escapar la passada a l’últim partit?
Evidentment. Un club com el Nàstic no pot tenir un altre objectiu que no sigui pujar de categoria. Com a club, com a ciutat, com a entitat… ha d’estar com a mínim a Segona A. Aquest és l’objectiu principal i únic de tots els jugadors.
Es veu jugant amb el Nàstic a Segona Divisió?
No tinc un altre pensament que jugar amb el Nàstic a Segona Divisió. Ho aconseguirem, aquí es fan les coses molt bé i al final passarà. Tenim plantilla i nivell per aconseguir-ho.
Pol Domingo pot acabar sent un nou Xisco Campos?
M’encantaria. És casa meva, la meva ciutat. M’encanta jugar al Nàstic i sóc d’aquí de tota la vida. Vull estar al món professional i viure el futbol a Tarragona. Tan de bo aconseguir tot el que ha aconseguit Xisco Campos aquí.