Edgar Hernández espera tenir una temporada tranquil·la després de fregar un traumàtic descens a Tercera la passada temporada. El Sabadell vol passar pàgina i a Buñol va començar a fer-ho
JORDI MESTRES @jordimestres7
Quan et sents amb l’aigua al coll pots arribar treure el millor de tu mateix. El Sabadell va demostrar la passada temporada que una situació, per molt adversa que sigui, sempre té solució abans de la jornada 38. El conjunt arlequinat, el tercer equip català històricament, va salvar la categoria i el seu futur a Olot. Els dos gols de Pol Ballesteros van confirmar una permanència agònica i també la viabilitat del club de cara al futur. Tothom vol passar pàgina a la Nova Creu Alta. També un Edgar Hernández que no ho va passar gens bé.
El davanter de Gavà no va tenir continuïtat i va marcar només dos gols a la recta final del campionat. En la temporada actual ja ha vist porta i n’ha fet un, que va servir per a sumar tres punts al camp de l’Atlético Levante. La primera victòria, un bon punt de partida per a evitar maldecaps que tots els arlequinats desitgen que quedin en una mala experiència passada.
Després d’un any duríssim, gol i victòria al segon partit. Aquest és un altre Sabadell?
La temporada passada va ser un any per oblidar. Va ser la pitjor temporada de la meva carrera esportiva, tant a nivell individual com col·lectiu. Comencem la nova temporada amb totes les alertes posades i intentarem fer un any a l’alçada. Hem fet una pretemporada bona i a nivell personal jo també i això m’ha donat tranquil·litat per començar l’any. L’altre dia vaig tenir la sort de fer el gol i donar la victòria, però el conjunt de totes les situacions del partit és el que fa que guanyem tres punts. Un altre Sabadell? Venim de les últimes sis jornades amb el míster l’any passat i està clar que hem de millorar i avançar i això estem fent. Som un Sabadell renovat perquè han vingut molts fitxatges i mica en mica estem agafant el to competitiu.
La temporada passada va ser la més dura de la teva vida? Expliqui com la vau viure, sobretot per la responsabilitat de tenir el futur del club als vostres peus.
Com bé t’he dit abans és la temporada més dura que m’ha tocat viure a la meva carrera esportiva. Pels resultats, per la situació personal de tenir pocs minuts. Aquesta desconfiança que vaig tenir em va fer que costés molt, tant a mi com a nivell col·lectiu. Després els resultats ens van permetre salvar-nos a l’última jornada. Salvar l’equip perquè el club tirés endavant és una responsabilitat que es notava, però gràcies a Déu ho vam aconseguir i estem altre cop a Segona B amb el Sabadell amb uns altres aires i altres objectius.
El Sabadell és un club diferent a la resta? Per què?
Està clar que el Sabadell és un club amb molta tirada, molta història i una afició darrere espectacular. Es va veure reflectit l’any passat, que gràcies a ells vam fer el primer gol en els últims 2-3 partits. Al final això et fa posar-te els peus a terra i penses que estàs en un club que val la pena. Aquí es respira futbol de veritat i volem aconseguir coses importants. Setmana a setmana esperem arribar a final d’any amb opcions de fer alguna cosa gran.
Ser davanter a Segona B és ingrat? Als davanters se’ls valora només pels gols?
En totes les categories se t’exigeix tenir gol sent davanter. És cert que Segona B és una categoria complicada, en la que vas a camps difícils. De totes les superfícies, on toca treballar com un animal. Tot ve del treball. Quan tens confiança de cara a gol tot és més fàcil, però és la constància al partit i als entrenaments el que et fa marcar o no.
El gol es té o s’entrena?
Això jo crec que s’entrena. Ho tinc clar. Si tu entrenes i ho fas bé, al 100%, tot arriba. Quan tens confiança sembla més fàcil i veus la porteria més gran. El treball diari i el col·lectiu de l’equip són el que fan que tinguis ocasions de gol i també que les marquis.
Tens una escola de futbol base a l’Sporting Gavà. Ara es pensa més en els resultats que en la formació? En saber guanyar sense acceptar perdre? A atacar i no treballar l defensa?
Estem molt contents de com està funcionant tot. S’està veient reflectit el treball i la filosofia que volem inculcar als nens. Una filosofia formativa, d’oblidar-se de competir i guanyar. Volem que els nens aprenguin a jugar a futbol i valors com la disciplina. Aquesta serietat no pot faltar. Tenim vora de 500 nens i vam fer un primer equip perquè tinguessin sortida els juvenils d’últim any i va ser un èxit, ja que va pujar de Quarta a Tercera Catalana.
Ens hem format una mica amb el tema del femení. Vam crear un primer equip femení fa 3-4 anys i ara apostem pel futbol base femení també. Les nenes ens ho demanen i tenen moltes ganes de jugar a futbol. Tothom ha de jugar a l’esport que li agrada i millorar com a persona i futbolista. Apostem per una vessant formativa, no en si ataques bé o defenses malament. Estem creant jugadors i persones.
Ets un ídol a Reus. Com veus tot el que ha passat? Sap greu que amb el que va costar arribar a Segona el club hagi acabat així?
Tinc un sentiment de molta tristesa, de molt de dolor, de molta impotència de no poder ajudar en res en aquest moment. Tinc molts amics allà i la ciutat i l’afició em va acollir com si fos un més d’ell. Al Reus vaig viure els millors anys de la meva vida. Estic molt trist i vaig parlant amb companys i amics que m’expliquen com està allà. És una pena que tot el que vam fer en aquells quatre anys se’n vagi a norris i acabi d’aquesta manera tan sobtada. No entenem que ha pogut passar allà. Surten coses de que sembla que es soluciona, després que no. Espero i desitjo que es solucioni com abans millor i que el Reus pugui tornar a competir i sigui un referent al futbol català.