Va arribar enmig d’una agra ‘guerra’ en la Federació Catalana i després d’una successió de presidents amb els quals el futbol català no sortia del caos. Ara, cinc anys després, torna a presentar-se
@ManuelSeguraM
Andreu Subies tancarà balanç aquest proper 25 de juny en l’habitual Assemblea de final de temporada. Serà el punt i a part al seu cinquè any al capdavant d’una Federació que ha canviat moltíssim i a la qual pretén renovar més. De la ruïna a una situació estable, d’una ‘guerra’ vergonyant a una pau envejable, d’una gestió amateur a un professionalisme absolut. El president de la FCF espera l’aprovat dels clubs a fi de mes per tornar a presentar-se quatre anys més i allà serà quan expliqui les seves intencions.
Ara per ara, repassin aquesta exhaustiva entrevista de dos blocs encara que es necessitaria major capacitat de síntesi per resumir cinc anys de canvi. Assumptes com El Portal del Federat – “garanteix el futur del futbol català” “ningú pot entrenar sense llicència”-, la marca FCF, assumir el pagament de la Mutualitat pels interessats –”tots hem de ser responsables”, la fiscalitat dels clubs –”la FCF ha estat la primera a regularitzar la seva realitat”-, la professionalització de la FCF, la informatització de la FCF, la regularització dels estrangers sense documentació –”aquí mana la FIFA”-, la Copa Catalunya, la selecció, Cruyff, el futbol femení –“Farem una promoció especial per a l’assumpte dels desplaçaments”- i el Futbol Sala són assignatures permanents en la seva taula de treball.
Per què avança les eleccions mancant complir-se els sis anys al març del 2017?
Perquè els objectius que ens havíem plantejat pel 2017 ja estan coberts i perquè fer eleccions en la meitat d’una temporada no és bo. Així, el nou president podrà fer el que faci falta al moment que fa falta
Sembla que l’única oposició que pot tenir és vostè mateix. Això és bo o dolent per a la FCF?
També hem vist en el passat que molta oposició no pot ser bona. La veritat és que moments de calma també van bé en la vida per prendre posicions. Si Subies segueix en la Catalana, no hi haurà mai calma perquè el pitjor enemic d’Andreu Subies és Andreu Subies.
Què ha canviat en el futbol català en cinc anys?
El que ha canviat de debò és que he après molt i he intentat que no torni a passar el que ja vam viure alguns anys.
Amb ‘seny i passió’ va guanyar en el 2011. Signaria, una vegada més, aquest programa que li va portar a la presidència?
Deixaria només ‘seny’. El de ‘passió’ ho treuria. El lloc que ocupo no és per tenir passió sinó seny, estic més prop de les obligacions del futbol i a mi m’agradaria estar més proper al lloc del futbol. No obstant això, ho accepto, conec millor el món del futbol i això em dóna capacitat per dir que el futbol català és el millor del món en l’actualitat
Si vostè fos l’antic president del Benavent, què li retrauria al president de la FCF?
Demanaria més proximitat. L’única cosa que li puc dir és la distància que hi ha entre el món del futbol i la burocràcia, no té res a veure. La política posa lleis, la societat, obligacions i això no té res a veure amb el que t’agrada en la vida. Hem intentat aproximar el que hi ha a baix fins a dalt i cal fer-ho més. Tot aquell que opini ha de tenir també major proximitat. En 5 anys ens hem dedicat a això perquè també s’havia perdut.