Estava en joc els pressupostos pel 2011 i el 2012 i, poc abans, l’Assemblea acabava d’aprovar el tancament el del ruïnós 2009 –dèficit d’1.311.332, 18 euros- per 115 vots a favor, 63 en contra i 16 abstencions.
No obstant això, en el fons hi havia molt més doncs la FCF va exposar a l’Assemblea que calia tornar a pagar la Mutualitat del futbol basi ja que s’havia produït un “desfasament de 750.000 euros en els últims cinc anys”.
El directiu Oriol Camacho va exposar clarament que el conveni amb el FC Barcelona (750.000 euros) no s’anava a cobrar, que els antics gestors van gastar 15.000 euros en dietes per un viatge a Xina i que van caure 50.000 euros per despeses informàtiques desconegudes.
A més, encara es desconeix quan arribaran les aportacions d’una empresa d’aigües (imports trimestrals de 50.000 euros) i va reconèixer que queda pendent de pagament una part (300.000 euros ) del Catalunya-Argentina. El torn d’exposició general va destacar per la intervenció de l’advocat que va informar sobre les dues demandes interposades pels ‘assessors’ presidencials Daurat i Palau
CRÍTIQUES, A la CARA
El primer torn d’intervencions va animar el matí. Lorenzo Alvarez (Badalona) va demanar una major transparència i detall dels nombres, Antonio Rober (Sant Gabriel) li va recordar a la junta que molts actuals ja eren part del passat, l’ex president Ricard Campoy va ser més directe doncs va preguntar “si el deute de la Mutualitat i FCF arribarà als vuit milions d eeuros abans de final d’any”. Joan Agustí (Olot) va repassar els nombres igual que Enric Muñoz (CF Alella) – i el va arribar el torn a Lluís Daurat, president del Pubilla Casas i ex emprat de la Mutualitat. Perdut en un inicial discurs casuístic, va trobar la reposada, a la cara, del president del CE L’Hospitalet, Miguel García.
“No cal tenir tanta cara com vostè que va venir a servir-se del futbol català”, li va dir a Dorado mentre l’actual demandant de la FCF somreia. “Demano, a més, que si hi ha hagut enriquiment il·legal, aquesta junta vagi a per totes”, va afegir García, una de les úniques veus que es va acordar de Jordi Casals i de Xavi Torres com a “culpables” de l’actual caos econòmic federatiu. El presi de l’Hosp. va acabar sol·licitant el suport a la junta encara que “ningú m’ha ofert ni vull cap lloc”.
Ferran Garcia (Don Bosco) va ser una de les intervencions més atinadas i plenes de seny en el CAR de Sant Cugat. “El 80% dels clubs no poden fer front als pagaments el que ens obligarà a lliurar-los a vostès 1.000 fitxes perquè les gestionin”. En un segon torn de paraula va ser més dur: “Vostè, sr Subies, m’ha enganyat i ho sap. Demano que presenti la seva dimissió”. Altres directius de club ( Srs Centeno –Guineueta- Albert Moreno (Cerdanyola), Tomás Desembre –PB Barcino- es van sumar a aquesta sol·licitud general poc abans d’una intervenció encertada i explosiva realitzada pel senyor Llarg (Futbol sala).
La votació dels pressupostos va fer que, immediatament, abandonés la sala un grup notori d’assistents el vot dels quals havia coincidit amb el NO.
SUBIES TANCA L’ACTE
Poc abans de les 16 hores, és a dir, després de més de cinc hores de reunió, el president Andreu Subies va assumir tota la responsabilitat i va contestar a tots els dubtes i preguntes. Va estar realment dur i realista amb Dorado, qui reclama a la FCF, via demanda, 150.000 euros i tres anys de contracte. “Vostè avorreix fins als morts” li va dir en un moment donat un Subies que va tornar a sol·licitar la confiança dels clubs quan encara ni ha arribat als cent dies de mandat.
FOTO: FUTBOLCATALUNYA.COM