L’asturià Luis García compleix aquest curs la seva tercera temporada com a tècnic de la Damm on se sent “un privilegiat”, però el futbol sempre li ha vist en el del RCD Espanyol
L’entrenador del primer juvenil cerveser, Luis García, diu sempre que “sóc un privilegiat per estar en la Damm“. Repeteix aquesta frase perquè és un sentiment que li enorgulleix i escoltar aquest internacional i mite del RCD Espanyol és un plaer.
Tercer exercici al capdavant d’una de les millors pedreres d’Espanya i tercer intent per a mantenir al seu grup en clara lluita amb els equips més grans. Guanyar i guanyar, per descomptat, però formació i formació, també, a la mateixa altura.
“SÓC UN PRIVILEGIAT A LA DAMM”
Si desitgen escoltar l’entrevista integra només han de prémer l’enregistrament encara que els vam mostrar un extracte de les seves respostes. Atenció a les paraules d’aquest professional del futbol que ha passat per totes les categories i que sap el que diu i el que compta.
Sortirem a desenvolupar la nostra idea, que els nois creixin i a donar-los eines per a resoldre en el futur
Sóc un privilegiat per estar a la Damm, és un club professional al futbol formatiu, un luxe, em sento valorat i estic creixent gràcies a jugadors, tècnics (F7 i F11) i directius, de tots s’aprèn.
La gent gaudeix veient el futbol de la Damm, som un equip reconegut i això és bonic també.
“EL DAMM ÉS UN CLUB PROFESSIONAL AL FUTBOL FORMATIU”
Ha estat un any molt complicat, amb molts PCR, amb molta incertesa encara que tenim un gran servei mèdic encapçalat pel doctor Barcons
Estem a una societat a la qual els nois els costa gestionar molt la frustració; enguany ha estat molt dur per a tots.
Ens equivoquem si plantegem la DHJ només a nivell resultat perquè estem en l’últim esglaó del futbol formatiu. Hem de prevaler aquest aspecte formatiu al ‘resultadísimo’, ens hem d’adaptar a tot.
Em costa creure aquest servei de banda amb el peu, aquestes dues parts de 30’…. estem desvirtuant el futbol. Quin valor té un servei de cantonada? Cal evolucionar, sí, però no cal donar-li moltes voltes a aquest futbol tan bonic que tenim. Com a persona cal evolucionar, tenir inquietud per millorar i ser millor.
La derrota també t’ensenya moltes coses, a ser autocrític, a unir-te més a l’equip… tant parlar del número 1 només genera frustració, només hi ha 1. Quedar el segon i llevar-te la medalla, o en el meu cas amb la final de la UEFA perduda, ho veus ara com un gran orgull. Veus ara la medalla i veus que és molt complicat. És molt difícil guanyar. Guanyar, guanyar i guanyar és molt complicat.
“ESTEM DESVIRTUANT EL FUTBOL”
“El sentiment de pertinença no hi ha diners que el compri”
És trist per a tots que els clubs mirin a la pedrera per una crisi, aquest sentiment de pertinença no hi ha diners que el compri. És trist que hagi de passar això.
Quan tenia l’edat dels xavals ho veia normal: juvenil A, tercera, segona B, segona i primera. Ara veus que això és molt difícil. He dirigit molts grans futbolistes en la Damm amb molt de recorregut.
Si m’haig de quedar amb algun, encara que serien molts, destaco Martín Riera, que segueix amb l’Espanyol, i Víctor Muñoz que s’ha anat al Reial Madrid.
“EL MEU SOMNI ÉS DIRIGIR A l’ESPANYOL A PRIMERA”
El futur? Mai saps on estaràs… és això de sempre… la gent del club ha de creure en tu, no és una cosa que pugui controlar jo, només puc controlar gaudint a la Damm. Tothom sap que el meu somni és dirigir a l’Espanyol a Primera i no cal córrer massa.
Tenir la seva Ciutat Esportiva és l’única cosa que li falta a la Damm, tenir instal·lacions pròpies per a entrenar tots junts i que l’equip gran sigui visual per a tots. Aquesta CE serà referència nacional, espectacular i exemplar. Ara com ara, només puc agrair a Ramon Agenjo, Carles Domènec i Putxi totes les facilitats que he trobat.