Titular absolut, tercer porter menys golejat del grup 5 de Tercera i tan sols 17 gols encaixats, han convertit a en Sergio López en un dels artífexs de la gran primera volta d’un Ascó de rècord
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Després de tres anys incerts, amb poques oportunitats i molta desil·lusió, sembla que en Sergio i la porteria es tornen a donar una nova oportunitat. La seva arribada a l’Ascó, no només ha marcat un punt d’inflexió en la seva carrera sinó també una estabilitat que no havia trobat temporades enrera.
Ara, amb ganes i il·lusions renovades, el porter reusenc té la seva mirada posada en l’ascens de l’equip a Segona B i de moment les coses pinten molt bé.
Parlem amb ell d’aquest Ascó que està batent tots els rècords, de la seva titularitat, del seu retrobament amb Castillejo i de moltes coses més.
Setze jornades consecutives sense conèixer la derrota i en zona de playoff. Us esperàveu una primera volta tan bona?
No. Creiem que amb aquest cos tècnic i els nous fitxatges podíem fer una gran temporada però no imaginàvem perdre tan sols 2 partits en tota la primera volta.
“L’objectiu era fer la millor temporada possible, però estem veient que podem fer coses grans i intentarem aconseguir-ho”
Quina és la clau d’aquesta dinàmica tan positiva en la que esteu immersos?
El cos tècnic i el grup que tenim. Hem aconseguit fer una pinya on tots ens coneixem des de fa temps.
Fa uns mesos, Castillejo ens comentava la necessitat que arribés gent jove a l’equip, de realitzar una petita revolució a la plantilla. Al vestidor també existia aquesta sensació?
Sí, la veritat és que sí. L’Ascó portava 3 o 4 temporades amb els mateixos jugadors i és obvi que a qualsevol equip és necessari un canvi de jugadors i de cos tècnic.
Quina és la principal diferència entre l’Ascó de la temporada passada que lluitava per salvar-se i l’Ascó actual?
Un cos tècnic més professional i uns jugadors molts dels quals han militat a categories superiors que ens han aportat un plus de qualitat.
Us esteu mostrant molt sòlids a casa on només heu perdut un partit. Aspirar a quelcom gran, passa indiscutiblement per seguir intractables al Municipal?
Sí, sense cap mena de dubte. Si volem estar a dalt, guanyar a casa és vital.
Bons resultats, bon joc, bones sensacions. Acabada la primera volta, l’objectiu inicial ha canviat?
L’objectiu inicial era fer la millor temporada possible però estem veient que podem fer coses grans i intentarem aconseguir-ho. Aspirem al màxim i per què no, a entrar al playoff.
Recuperant sensacions
A l’estiu del 2015 arribes a l’Ascó després de passar per Nàstic, Olot i Badalona on no gaudeixes de gaires oportunitats ni minuts. Es pot dir que al club asconenc t’has tornat a sentit porter?
Treient l’any del Badalona, els altres ha estat anys dolents per a mi donat que, com tu dius no he tingut massa oportunitats i acabes per perdre la il·lusió pel futbol. A l’Ascó he tornat a recuperar aquestes ganes i estic gaudint, de nou, de la porteria.
Fins al gol del Peralada portaves 4 partits sense encaixar un gol. Ha estat el teu rècord d’imbatibilitat?
No. El rècord el vaig tenir a la Pobla amb 9 encontres imbatut.
Ets el tercer porter menys golejat del grup 5 de Tercera amb tan sols 17 gols en contra. Amb aquestes estadístiques, et passa pel cap lluitar pel Zamora?
Sí, clar. És inevitable mirar la classificació de porters menys golejats. No obstant això, aquest èxit també és mèrit de l’equip; d’en Sergi, l’altre meta, i de l’entrenador de porters.
19 partits, 19 com a titular. Pel que veiem, comptes amb la total confiança del míster, oi?
Totalment. Des que va arribar va confiar en mi i va creure en les meves possibilitats.
“Sempre agrairé a Castillejo que fos sincer amb mí al Nàstic. Si no m’hagués dit que no tindria minuts i em busqués equip, no sé on seria avui”
Confiança de la qual potser no vas gaudir amb l’arribada d’en Castillejo al Nàstic el 2013, arribada que va suposar la teva sortida de l’entitat grana. Com viu aquesta situació algú com tu que t’has format al planter del club tarragoní?
Va ser dur, encara que són coses del futbol. Sempre li agrairé a Castillejo que fos sincer amb mi, que em digués que no tindria minuts i que millor que busqués un equip on poder jugar. Si no hagués estat així, la veritat és que no sé on estaria avui.
Tres anys després us torneu a retrobar a l’Ascó. Com és la teva relació amb ell?
A part de ser el meu entrenador, tinc una bona amistat amb ell.
Què sents al veure al Nàstic com a cuer de la Segona Divisió?
He estat en total 6 anys al club grana entre el Juvenil i la Pobla i, òbviament fa mal veure pel que estan passant, encara que estic convençut que aconseguiran sortir del pou.
Un ‘gran’ sota pals
Com arribes a la porteria?
He estat sota pals des de petit. El meu germà era l’entrenador de l’equip on jugava i recordo que un dia faltava un porter, llavors em va tocar a mi i fins ara.
Quines diries que són les teves virtuts?
Rapidesa i agilitat.
I les teves febleses?
La meva envergadura. No sóc gaire alt ni tinc molta envergadura per jugar en aquesta posició.
Has tingut algun ídol?
De petit, Vítor Baía.
És cert que els porters sou diferents i esteu fets d’una l’altra pasta?
Completament cert. Som especials, vivim situacions estranyes durant els partits, com per exemple celebrar en soledat els gols.
Un somni que t’agradaria complir en el món del futbol?
Ascendir a Segona B amb l’Ascó.
