El davanter tarragoní del Reus FC Reddis, Sergi Moreno, tanca la seva etapa com a futbolista després de tota una vida. Ara arriba una altra tan important com la passada
msegura@futbolcatalunya.com
Només té 32 anys i ha estat tota la seva vida lligada al futbol, però Sergi Moreno diu punt final. Les lesions porten conseqüències i tota una vida lliurada també i a partir d’ara s’obre un món dirigit a la Química.
Dedicat a la fabricació i revisió de plàstics de cotxes a una empresa de Vilaseca, el davanter tarragoní mira ara a un futur en el qual “els clubs de Catalunya estan fatals i a Tarragona, més”.
La realitat que toca viure planteja “situacions difícils de controlar i tant el club com l’entrenador han de mirar també pels seus interessos i, quan un està lesionat, quedes apartat inconscientment”.
SERGI MORENO SEMPRE HA TINGUT ‘QUÍMICA’
No hi haurà marxa enrere: “No, em desenganxo totalment, no és perquè li hagi agafat mania, ja que continuaré practicant esport però no futbol”. I com a entrenador “m’agradaria, però ara, si comencés amb els xavals, m’entraria, segur, el cuquet de tornar a jugar i no em vull arriscar perquè el meu genoll no està segura”.
El davanter, que s’ha retirat després de patir una greu lesió per trencament del lligament creuat anterior i els dos meniscos del genoll dret, admet “no me’n vaig cremat perquè he entès que ja toca assumir decisions de futur. Per a anar arrossegant-me per un camp i no comprometre’m al cent per cent, me’n vaig, seria un problema per a tots”.
RECORDS INOBLIDABLES
No oblida el seu espectacular “gol a Ceuta o jugar amb la samarreta del Sant Andreu o el meu últim any del Reus. Pujar amb el Reus va ser una gran experiència”. Tampoc oblidarà la direcció tècnica de Victor Valdés a l’Horta. “Com a mínim vaig aprendre tots els moviments de les figures dels escacs“, diu.
Tot això forma part del record. Ara “necessito desintoxicar-me del futbol, em sap greu, però les meves circumstàncies també m’obliguen. M’he criat aquí i la vida et posa decisions importants”
Assegura que “ara m’avorriré els diumenges, però tinc amistat amb Dani Argilaga i aniré a veure’ls per a llevar-me aquesta absència”.
Sergi Moreno se’n va després d’haver “complert un somni, he conegut a gent meravellosa i el bo i el dolent del futbol. Econòmicament, ara els clubs han de buscar mil històries per a ser solvents, es van ficant categories i estem perjudicant el futbol català i a l’espanyol, en general”.