Només té 20 anys, però Joel Febas ja ha sabut captivar a la pacient afició del Lleida Esportiu; aquest crack d’Almacelles, com el seu germà Aleix, tenen sang blava
Joel Febas està vivint el somni de tot nen futbolista de Lleida // FOTO: Gentilesa Jordi Echevarria
Joel Febas ha estat aquesta setmana, al costat de l’entrenador del Prat, Pedro Dólera, el convidat estrella del Live de Futbolcatalunya. Marcar dos gols màgics (39′ i 91′) alliberen de ‘fantasmes’ a l’equip de Gabri i estimulen a aquest xaval de 20 anys que pot lluir el seu amor al club des que, pràcticament, va néixer.
Primera temporada en el primer equip blau per a alimentar un historial excel·lent com a futbolista i com a persona, ja que així ho demostra diàriament. Amb un referent permanent que es diu Aleix Febas, actual jugador del Màlaga, i amb una trajectòria molt important en el futbol professional, Joel té molt clar el seu camí.
Autor de set gols sempre mira al futur encara que respecta el present, sap on està perquè va arribar d’infantil i aquests nou anys a la casa formen de manera especial. Fa gust veure-li jugar i escoltar el seu discurs. Aquí ho tenen.
JOEL FEBAS (LLEIDA E.), A L’INSTAGRAM LIVE
“La situació a l’entitat era extrema i he après molt. Porto 9 anys aquí, des de primer any d’infantil després de la meva primera etapa inicial a Almacelles”
“Ens entenem molt bé dins i fora amb Moha; si no arriba a ser per Gabri no sé el que hagués passat”
“El camp era una pista de patinatge mentre que ara està bé. Ara l’afició està ‘a mort'”
“ARA NO IMPORTA LA RENOVACIÓ”
“Ara no importa la renovació sinó acabar la temporada tan bé com sigui possible”
“Als jugadors de la casa sempre ens sabia molt mal la situació que teníem”
“Jo era aplegapilotes i ser aquí ara és un somni. L’equip té clar que cal anar per l’ascens, sumar tots els punts que queden a casa”
“HE SOMIAT AMB UN GOL D’ASCENS”
“Els nous propietaris deixen clar que volen arribar lluny. Si em diuen aquest estiu que em va tan bé, no me’l creuria. Ara porto 7 gols i intentaré més”
“He somiat amb un gol d’ascens, sí”
EL SEU GERMÀ, SEMPRE PRESENT
“Tant de bo pogués jugar amb el meu germà i a la nostra ciutat. Ens emportem gairebé sis anys i és complicat perquè Aleix es va anar aviat a Madrid. Aleix m’ha dit sempre que em relaxava i que sigui sempre amb els peus a terra”