Entranyable carta de comiat del nostre company Eduardo Berzosa a l’exseleccionador català, Enrique Silvestre. Moltes hores de viatge, de concentracions… de futbol encara que no es poden resumir en quatre paraules
Enrique Silvestre va guanyar cinc Campionats d’Espanya amb la selecció catalana de futbol sub 18 // FOTO: Eduardo Berzosa
EDUARDO BERZOSA
Ja sé que la pèrdua d’un ser estimat sempre ens fa mal a tots i, si es tracta d’un familiar directe, molt més encara que Enrique Silvestre (1941), sempre ha estat de ‘la meva’ família, per això m’atreveixo a escriure aquest text.
Impossible fer un resum de 350 paraules de tota una vida per a algú que sempre va demostrar el seu afecte i la seva dedicació amb la seva família inclòs, per descomptat, el futbol.
Bé, moltes vegades el futbol anava per davant de tot i al final més d’un s’ha oblidat d’aquest gran futbolista, autèntic crac que va ser figura a la Reial Societat (anys 60 i 70), Osasuna, Múrcia, Celta i Sant Andreu. Per descomptat que va passar per la pedrera de Barcelona i Espanyol i bé faria el nostre futbol català de dedicar-li alguna cosa més que una mínima nota.
ENRIQUE, SELECCIONADOR CATALÀ
Hauran llegit o escoltat algunes notes de premsa encara que se li dóna poca importància a la seva feina com a seleccionador català. Van ser 4 títols com a Campió d’Espanya amb la sub 18: Pamplona (24/6/95), Tomelloso, Bernabéu (3-1 a Andalusia)i Las Rozas (amb gol de Gerard Piqué en temps d’afegit). Se’n recorden? El gran exdelegat de la FCF, Juan Pastor, sí, i jo, també.
Enrique era, per sobre de tot, una gran persona i cal ser agraïts amb persones com ell. Jo ho sóc i estaré eternament agraït pel seu afecte i la seva generositat. Aquests últims anys han estat molt durs, com els que li van tocar viure per un desgraciat accident de trànsit fa molts anys, però ara ja està en el cel.
Gran! Molt gran! Gràcies, Enrique! El cel ha fet un gran fitxatge amb tu.