L’entrenador Santi Castillejo deixa l’Ascó per agafar les regnes d’Osasuna Promesas, en el que serà el seu retorn a casa
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Vint-i-dos anys ha tardat, en Santi Castillejo, a tornar a casa o el que és el mateix, a Osasuna, club que el va veure créixer com a futbolista. Arriba com a nou míster del filial, Osasuna Promesas, amb les idees i els objectius molt clars. El seu fitxatge pel club navarrès suposa el seu comiat de l’Ascó amb qui ha quallat dues temporades excepcionals.
Com afronta aquest nou repte, com es va cuinar l’operació o com valora els seus dos anys al club asconenc són, tan sols, algunes de les incògnites que ens desvetlla un Santi il·lusionat i emocionat amb el seu retorn al Tajonar.
Com sorgeix l’oportunitat de fer-se càrrec d’Osasuna Promesas?
Es van posar en contacte amb mi fa uns 15 o 20 dies quan va finalitzar la competició i després d’unes quantes reunions on em presenten un bon projecte, em proposen agafar les regnes de l’equip.
En què es basa aquest projecte?
Bàsicament, en acabar de formar al jugador i crear futbolistes pel primer equip. Fins a juvenils els jugadors es formen d’una manera tècnica i tàctica més individual però arriba un moment, a Tercera, a Segona B o just abans de fer el pas al futbol professional on se’ls hi ha d’ensenyar a competir, a guanyar i a què sàpiguen com serà aquest món.
Impossible rebutjar una oferta com aquesta, oi?
I tant, és una gran oportunitat. Com a navarrès i com a jugador que s’ha format i ha sortit de la pedrera osasunista no em podia negar.
“Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?”
Com afronta aquest nou repte a la seva carrera?
Amb molta responsabilitat, amb molt d’orgull perquè és el club de la meva terra i, sobretot amb moltes ganes de veure als jugadors, de començar la pretemporada i que s’iniciï la competició.
I, què espera d’aquesta aventura?
Que siguem capaços de proveir cada any a Osasuna de jugadors que vinguin d’abaix, com sempre s’ha fet. Per aconseguir-ho hem de guanyar i intentar estar a dalt perquè al cap i a la fi, es creen i es formen jugadors guanyant partits i sent competitius. No es pot formar perdent.
Com vostè deia torna a la seva terra. Suposo que li deuen aflorar moltes emocions amb aquest retorn, oi?
Sense cap de mena de dubte. Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?
Quins records té d’aquells anys a Tajonar?
Boníssims. Com a jugador de la pedrera osasunista vaig pujar poquet a poquet, passant per tots els esglaons fins a arribar al primer equip. No tot va ser fàcil, sobretot quan veus que has de marxar cedit, no obstant això, he tingut la sort de poder fer realitat el somni de formar-me i jugar a l’equip de la meva terra i de convertir-me en jugador professional.
Conèixer des de dintre el club, creu que li pot facilitar el seu treball?
Espero que, haver passat, com t’he dit abans, per tots els equips, haver viscut tot el que un canterà pot viure, coses bones, coses dolentes, la desil·lusió que pot sentir un jugador quan el fan baixar del primer equip… sí que faciliti la meva feina.
Una feina que, com hem vist, se centrarà en la formació de jugadors però pujar a Segona B, després d’haver descendit aquesta temporada, pot ser un altre objectiu?
No és l’objectiu però som conscients que com a equip que ha perdut la categoria estem obligats a estar a les posicions capdavanteres, guanyar i competir cada partit per intentar tornar a Segona B.
Un dolç adéu
Parlem una mica del seu ex equip. Com ha estat el seu comiat?
Ha estat un adéu molt natural, molt normal, sense gaires trastorns, treballant fins al darrer moment amb ells per ajudar a confeccionar la millor plantilla possible i crec que estan contents, no només per l’equip que s’ha fet sinó perquè veuen que és una bona oportunitat per a mi.
Se’n porta a algú del seu cos tècnic a terres navarreses o marxa sol?
Sol, el cos tècnic es queda aquí a Ascó. L’única incorporació és la del nou entrenador, donat que volíem que els canvis fossin els menys possibles i donar continuïtat a un grup que està portant a terme un gran treball.
Quina valoració faria de les seves dues temporades al club asconenc?
Molt positiva, han estat dos anys increïbles. A nivell personal, m’he trobat amb una sèrie de gent que ha valgut molt la pena conèixer i que s’han portat de meravella amb mi. I, pel que fa a la part esportiva, potser hi ha hagut moments, sobretot aquest any a la segona volta, on haguéssim pogut estar més a dalt, encara que si ho analitzem fredament, assolir 60 punts i estar lluitant fins, gairebé el final, per jugar el playoff d’ascens amb els equips que hi havia, és per estar satisfets.
Marxa amb un mal sabor de boca després d’estar, aquestes dues temporades, a prop de jugar el playoff d’ascens i no aconseguir-ho?
Sí. Tot i que han estat dos anys molt semblants, és veritat que veia més factible jugar el playoff aquesta temporada, tanmateix, per una cosa o per una altra no va poder ser però no se’ls hi pot retreure res a aquests xavals.
“Ha estat un adéu a Ascó molt natural, molt normal, sense gaires trastorns. Han estat dos anys increïbles”
Quines coses creu que van fallar i van impedir que disputessin el playoff?
Crec que no vam saber estar a l’altura quan vam tenir una mica de pressió, tampoc les lesions, les baixes formes, els problemes personals ens van ajudar, sobretot durant la segona volta d’aquesta temporada i nosaltres, com a tècnics, potser no vam encertar a l’hora de fer les coses com les havíem fet a la primera volta i hem d’assumir la nostra quota de responsabilitat.
Què li diria a l’afició de l’Ascó?
Els hi diria que moltes gràcies pel seu suport incondicional en aquestes dues temporades, que segueixin recolzant a l’equip perquè es queda un gran plantilla amb gent molt honrada i que valorin a aquests jugadors, molts dels quals fan un trajecte de 45 minuts fins a Ascó, de nit, amb fred, amb el risc que això comporta, per jugar a Tercera i defensar aquests colors.