Acaba de complir dos anys en la presidència del CE L’Hospitalet i amb quatre més per davant vol ascendir a 2aB aquesta propera temporada. Per a Santi Ballesté ja ha passat el pitjor i el millor està per arribar
Exdiputat, enginyer industrial, administrador i gerent de diverses empreses i nomenat nou president de la Unió Patronal Metropolitana de L’Hospitalet i el Baix Llobregat (Upmball) fa pocs dies, Santi Ballesté, president del CE L’Hospitalet repassa amb Futbolcatalunya dos anys de presidència .
Dos anys complexos, crítics i dels quals ha sabut tirar endavant. Només ell sap el gran secret per ressuscitar a un Hospi que va estar molt prop de l’abisme. De tot això parlem amb el president mentre gaudia d’una altra passió com és volar. Menorca ens va descobrir, una mica més, cap a on va la nau riberenca.
Santiago Ballesté, un president ‘d’alts vols’?
En sentit figurat, imagino. M’agradaria ser-ho per haver portat l’Hospi a Segona A.
Vostè és dels quals toca amb els peus en terra o es perd en els núvols?
Si no tens il·lusions a la vida, mai faries res. Cal marcar-se objectius, tenim ingredients per fer una bona paella, un gran grup, un estadi magnífic, la primera ciutat de Catalunya després de Barcelona… un equip tècnic de primer nivell, una junta que podria portar qualsevol club de Primera i un futbol formatiu encantat de pertànyer a l’Hospi.
Mínima pausa, pren aire i prossegueix…
Si no fos així, no tindríem un patrocinador com Nissan i, si no tinguéssim aquests ingredients, la paella no podria sortir bé. A la primera no va ser perquè érem nous, però les coses han de sortir ja i farem una mica més per aconseguir-ho.
“Crec que tots els equips d’aquest nivell estaran obligats a ser Societats Anònimes”
Fa dos anys va dir que arribar a la presidència era un ‘marrón’. Ha canviat de color?
No sé si ho volia dir així, el que vaig voler dir és que, si tenia una mica de prestigi, el podria perdre aquí. Les coses canvien en la vida i potser estava darrere d’un mirall on ho veia d’aquest color; ara, amb la gent que està al meu costat ja té un altre color.
De la desaparició a retornar deute i tenir beneficis
Això significa que la gestió és correcta. Mirem a Segona perquè és una il·lusió; podríem haver anat més de pressa si haguéssim aconseguit l’ascens aquest any, no ha estat així però encara ens queden quatre anys de mandat. El deute és menor, estem al corrent de pagament de tot, no devem res a ningú, hem pagat tot, a alguns proveïdors encara ho fem a terminis, i estem prop d’aconseguir objectius.
Això passa perquè està Ballesté a la presidència?
No, si no estigués jo, estaria un altre. És a causa de la meva gent, la meva junta –paper destacat per a Màgic Díaz “sense ell no existiríem ja”-, gent que ha apostat per aquest projecte.
O sigui, l’Hospi remunta el vol amb el pilot Ballesté i va camí de ser Societat Anònima Esportiva?
Si això ha d’arribar, i crec que tots els equips d’aquest nivell estaran obligats a ser-ho, posarem totes les pedres en el camí perquè puguem trepitjar però sempre amb l’objectiu d’arribar a Segona. No podem ser SA si no s’acaba amb el deute ajornat i es deixa a zero ja que, si no fos així, hauríem d’abonar el doble d’aquest deute més 60.000 euros com a capital mínim. Quan vaig arribar devíem 1.400.000 euros, ara són 600.000, no sé com ho hem fet, i avui mateix seria inviable una SA perquè necessitaríem 1.200.000.
Millor no parlem del passat?
Millor que no encara que la història és la que és. No solucionarem res parlant del passat, sempre cal mirar cap endavant, volant, amb les vistes en l’horitzó.
“Quan vaig arribar devíem 1.400.000 euros, ara són 600.000, no sé com ho hem fet”
L’últim ‘vol’ a Nájera va ser molt dur i encara no s’ha recuperat, suposem.
No, està cicatritzant, però com està per davant fer un bon equip ja tenim una altra vegada la il·lusió. La ferida es va tancant.
El futur polític municipal pot decidir el futur del club?
No, som una entitat autònoma de la qual rebem una subvenció, el club més important de la ciutat i l’ajuntament sempre apostarà per nosaltres.
Quants socis tenen ara?
Fa dos anys hi havien 110 socis de debò, dels quals estaven al corrent de pagament. Ara hem augmentat un 300%.
Inclosa l’alcaldessa Nuria Marín?
Vaig dispensar a l’alcaldessa perquè no sóc ningú per donar-li un carnet sense que pagui i per aquesta regla de tres hauria de ser sòcia de tots els clubs de la ciutat i això és excessiu. Hem optat perquè l’alcalde-consort ho sigui.
S’està fitxant molt (Jonathan Risueño, director esportiu) sembla que bé, després d’un primer any en el qual es va canviar gairebé tot. Aquest any només val el primer lloc?
L’objectiu és pujar, és igual si ets primer o quart i el calendari ens marcarà el camí. Bé, millor ser primer, clar.
En què es va equivocar el tècnic Xavi Molist per a no pujar a Segona B?
No tinc elements de judici per respondre a això. Ens va faltar sort a tots, una mica de sort.
“L’Hospitalet és una ciutat molt complexa i molt dura encara que hem posat els fonaments per acostar-la al club”
A la tercera serà la vençuda?
Bé, en la primera es van donar dos miracles: salvar el club i lluitar fins a l’últim dia en el camp del València amb el pressupost més baix de la categoria. De vegades cal fer un pas enrere. Aquest any sí que em vaig sentir decebut després d’aconseguir el play off.
La imatge de la entitat ha canviat després de les seves dues presidències anteriors i el canvi ha estat notable. Això ho percep?
No sé com es percebia abans, la qual cosa sí sé és que ara, sense comparar-me amb ningú, això ha donat un canvi. Per la nostra banda fem el que cal fer i amb la consciència tranquil·la
“A Nájera ens va faltar sort a tots, una mica de sort a tots”
És més complicat omplir el camp o pujar de categoria?
L’Hospitalet és una ciutat molt complexa i molt dura encara que hem posat els fonaments per acostar-la al club . El play off va ser el punt de partida, hem incorporat a una persona de la ciutat que vol complir amb aquest somni. A Nájera (5.000 habitants) vaig veure dues banderoles de l’equip cada tres balconades i aquest sentiment de ciutat no el tenim, alguna cosa s’ha fet malament. Aquí hi ha 10 clubs de futbol grans i això pesa; fer-nos la ‘guerra’ és una ximpleria. Tenim la màxima de no ‘fer mal’ a cap club de la ciutat.
El que pot semblar un contrasentit és que molts equips de futbol base d’altres clubs estiguin en categories superiors al seu equip.
Perquè potser s’han fet les coses a l’inrevés. Nosaltres hem invertit aquesta piràmide, tenim una base molt àmplia amb el futbol escolar, no cal buscar-los res més que en els col·legis. Aquí cal començar i en els nostres quatre anys de mandat incorporar-los al primer equip com aquest amb tres. Apostem per la pedrera.