Un mes dóna per a molt. Si no que s’ho diguin a Santi Ballesté, president del CE L’Hospitalet, un històric a qui alguns han col·locat al límit de l’abisme. Llegeixin
@ManuelSeguraM
“Aquest passat dissabte vam ser a Vila-real sense fisioterapeutes i a despeses pagades, fins al pic-nic ens van pagar, ja que aquí no hi ha un euro. No diré allò de ‘Ali Babá i el que segueix’, però això és molt fort. Ens hem trobat un gran forat en el club” detalla com si es tractés d’un monòleg Santi Ballesté, president del CE L’Hospitalet, un president que no té hores suficients per adonar de tots els assumptes pendents. I això que té al seu costat a alguna persona (vicepresident Carlos Torres) que li podria donar alguna explicació.
Ballesté, que marxa diumenge a Vietnam de vacances, ja que “tenia concertat un viatge abans de decidir-me per la presidència del club”, es juga molt aquest dimarts “davant Hisenda”. Al club “amb els 900.000 euros de pèrdues que s’han donat en quatre anys no hi ha qui li presti res” pel que el president riberenc ha hagut d’avalar una pòlissa de gairebé 200.000 euros “i el pitjor és que no hi ha possibilitat d’ajornament”
A tot això cal afegir “uns inesperats 100.000 euros” que també han caigut producte de deutes al metge (Lluís Payán, 11.000), a l’ex tècnic Cifuentes (15.000), autocars (10.000), IRPF (18.000), 18.000 al Cornellà o IVA (16.000). Un panorama, com es pot comprovar, desolador. “No vull passar a la història com el president que va tancar l’Hospi, però només tenim 200 socis de pagament i cal lluitar per arribar als 1.000 el més aviat possible. No pot ser”, afegeix.
Davant aquest panorama, del que es tenia referència abans d’entrar a la presidència, el dubte es planteja immediatament. No s’ha plantejat encara per què ha volgut ser president si podia intuir aquest caos?. Ballesté té resposta: “Tot el que tinc s’ho dec a L’Hospitalet. Clar que he hagut de treballar, però jo estic implicat amb aquesta ciutat. He estat tinent d’alcalde, diputat, President del Síndic per unanimitat… li dec molt a la ciutat i ara toca intentar treure això endavant. Tinc esperança encara que serà molt difícil si no hi ha paciència”