El nou fitxatge del Lleida Esportiu arriba com a campió del grup 3, però amb l’ambició de repetir èxit a la Terra Ferma. Per això, i només per això, ell, la seva dona i el seu fill de 4 mesos han escollit el club blau
Salvador Pérez Martínez (1990) és un dels davanters clàssics del grup 3 de Segona B. Autor d’onze gols amb el Llagostera l’any passat, aquest corpulent golejador té una llarga trajectòria a les esquenes i un marge sense límits per davant. Vol ser professional. El Llagostera li va obrir la porta de Segona A, per a tancar-se-la poc després. A Lleida, Chamorro – ja ens dirà per què l’anomenen així – desitja triomfar i jugar a la categoria de plata amb el club blau.
Fa dues setmanes que es va anunciar el fitxatge de Salva Chamorro pel Lleida Esportiu. Quina valoració en fa?
La veritat és que ho veig molt bé. Els companys m’han acollit de la millor manera i estic molt content. El Lleida està fent un gran projecte i tenim equip per a estar a dalt. Aquesta és l’aspiració. La nostra plantilla promet per aquest any.
Això va ser el que li va fer decantar-se per la Terra Ferma?
Tenia vàries opcions. El projecte del Lleida Esportiu em va semblar el més interessant i per això vaig venir aquí.
Interessant… per què?
No puc dir perquè (silenci). Parlant amb el director esportiu del Lleida em va explicar com era el club i el projecte que tenien. El Lleida té bon camp, bones instal·lacions, una gran afició i la veritat és que estic molt content.
Marxa Jaime Mata i arriba Salva Chamorro. Ocupar el seu lloc és una pressió?
És un bon davanter Mata, però jo vinc aquí a fer el meu treball. Vull marcar gols amb el Lleida. Hi ha molta gent que parla de Mata, però jo només penso en mi i en marcar gols que és la meva feina.
Parlant de gols, s’ha marcat alguna xifra per aquesta temporada?
La veritat és que no em marco cap xifra, però a cada partit ho donaré tot per a aconseguir el meu objectiu.
Ho farà vostè o Diego Sánchez, nou company a la davantera.
No el coneixia, però si ve a ajudar a l’equip benvingut sigui. La competència és bona. Hem de fer pinya tot l’equip i remar tots cap al mateix sentit.
Amb el bloc de 9 futbolistes d’un any de play-off com el passat serà més fàcil.
Sí, la veritat. El Lleida fa dos anys que fa play-off i el bloc el manté. S’han quedat amb els jugadors més importants que tenien i hem vingut alguns a reforçar i ajudar l’equip. Començar bé és important. L’any passat amb el Llagostera va ser així i al final vam acabar ascendint. Un bon inici et posa a dalt i surts als partits amb més motivació.
De moment, el Lleida Esportiu es manté invicte a la pretemporada.
No haver perdut és bona senyal. Tan de bo segueixi així, tot i que només queda l’últim partit de pretemporada que és dissabte i després arribar ‘lo bo’, la lliga.
Parlava del Llagostera. Campió, però no té res a veure amb el Lleida Esportiu.
La veritat que no. L’objectiu del Llagostera la temporada passada era la permanència i el Lleida fer play-off. Vam començar molt bé i teníem equip per estar a dalt. Sortíem a mort i anàvem partit a partit. Va ser un any que mai oblidaré.
Per què no va seguir?
Són coses personals que no passen per mi. L’entrenador no va voler que continués i em vaig buscar la vida. No passa res. El futbol no s’acaba allà. Arribo aquí amb moltes ganes de repetir l’any passat.
De fet, encara que mesuri 1,86 metres d’alçada, tingui el cabell llarg i barba encara és força jove.
Sóc un xaval. Del 90.
Per cert, vostè no es diu Chamorro de cognom.
És un sobrenom. A Orihuela al meu pare li diuen Chamorro i a mi des de nen em diuen el Chamorro petit. Altres m’anomenen Salva.
Té algun significat?
Mai ho he sabut. Sempre li he preguntat al meu pare i em diu que li van posar de petit i així s’ha quedat.
Li agrada que l’anomenin així?
Bé, sí, no em desagrada. M’anomenen de totes maneres. És la costum.
I com porta estar tant lluny de casa?
Bé, perquè ja de jove amb 14 anys vaig marxar a la pedrera del Vila-Real. Al principi una mica dur perquè deixes a la família però t’acabes adaptant.
Ara a Lleida viu amb la seva parella?
Sí, visc amb la meva parella i amb un nen que vaig tenir fa quatre mesos. Estem molt contents i ella també de viure allà… (Silenci que es trenca amb un to de veu més alt). Jo vull que el Lleida estigui a dalt i competint amb els millors.
Potser el nen li treu energia…
Ja me’n va treure una mica al play-off perquè al principi no dormia, però ara ja es porta més bé.