S’acaba el somni de la Copa i torna la realitat de la lliga pel Nàstic

Els grana cauen per la mínima a Mestalla i el gol de Paco Alcácer els elimina de la Copa del Rei. Com ja li va passar al Lleida Esportiu, el Nàstic es queda a una diana de passar a vuitens

JORDI MESTRES
jmestres@futbolcatalunya.com

valencia nastic
El València va patir contra el Nàstic // FOTO: Flickr Nàstic

El Nàstic de Tarragona era l’equip català de Segona B que tenia més opcions de somiar a la Copa del Rei després del partit d’anada. L’empat a zero obligava al València a guanyar i l’equip ché, dirigit per Nico Estévez, no va fallar. El gol d’Alcácer passada la mitja hora de joc va ser decisiu pels locals, ja que els de Vicente Moreno no van ser capaços de fer-ne cap. Ara toca centrar-se a la lliga, que torna aviat. El proper dissabte, visita a l’Huracán.

Per segon any consecutiu, el València va eliminar a un equip català de la Segona B a la Copa. L’any passat va ser el Llagostera qui va caure (5-1) i aquest cop el ‘perjudicat’ ha estat el Nàstic de Tarragona. En aquest cas, però, el resultat ha estat més ajustat i només el gol d’Alcácer ha decantat una equilibrada balança, tant en el partit d’anada com a la tornada.

L’avantatge local hauria pogut ser més gran si Postiga hagués transformat un penal al 87’, però Tomeu va aturar un penal llençat pel portuguès. Així doncs, el València s’enfrontarà a l’Atlético de Madrid a vuitens, mentre que el Nàstic queda eliminat. Els grana han de canviar ràpidament el xip, ja que el proper dissabte a la tarda visiten l’Huracán en un duel importantíssim de cara a les aspiracions de play-off.

Miguel Álvarez, sempre per la porta gran a Catalunya

La jornada de dijous va deixar també la classificació de l’Espanyol – juntament amb el Barça són els dos representants catalans que queden – que s’enfrontarà a l’Alcorcón de dos vells coneguts. Són Miguel Álvarez i Cristian Alfonso. El primer va guanyar la lliga amb L’Hospitalet i va fer història al club riberenc, mentre que el segon és un ex del club blanc-i-blau. Miguel, sempre que trepitja terres catalanes ho fa per la porta gran.