Només té 30 anys encara que la seva biografia està plena de vivències com la de dirigir un històric (Sant Andreu) amb 26 anys o estar al capdavant, al costat del seu soci Luis Vázquez, d’una empresa especialitzada en la preparació de porters (Goalkeeper)
EDUARDO BERZOSA
Rubén García és un cas per analitzar amb detall per a molts nens que desitgen obrir-se camí en el futbol. No tots ho aconsegueixen, sinó que la immensa majoria es queda en el camí encara que estem davant un clar exemple per a molts que podrien trobar una sortida en un món realment complicat.
Als seus 30 anys, Rubén García no té temps suficient per complir amb tots els seus objectius; pendent del mòbil a tot moment només troba el màxim benestar quan agafa els guants i es disposa a preparar als seus més de 300 nens als quals ensenya tot el que cal saber sota una porteria.
“Vaig jugar en la Ferran Martorell, Barcelona, Espanyol, Damm i, per descomptat, Sant Andreu, però, quan tenia 18 anys, en el descans d’un partit ja li vaig dir al meu entrenador que ho deixava, que no volia seguir jugant, és més, tenia el cap en el benjamí que ja tenia a càrrec meu”, comenta Rubén. D’això han passat 12 anys i a partir d’aquí l’educació per a uns nens que ho agraeixen com mai.
Al costat de tot un campió del món com és Luis Vázquez (Nike 1995 amb Manolo Romero a la banqueta) van muntar l’empresa de Goalkeeper i ja poden fer gala de comptar amb 7 seus (Sant Andreu, Sant Gabriel, Cabrera, Vallbona, Vallirana, Cinc Copes i Cercle Sabadellenc), 18 entrenadors-especialistes en porters, col·laboració en diversos clubs, i un bon número de coordinadors. L’objectiu és “ensenyar per competir i que els nostres jugadors estiguin motivats. Si no hi ha motivació, no anem a enlloc”, afegeix Rubén García qui recorda amb molt afecte “els 12 anys que vaig estar en el Sant Andreu i aquests dos últims a Cornellà. He passat per totes les posicions d’una banqueta fins i tot sóc fisioterapeuta”.
Enyorança
El que es troba a faltar avui dia és “la falta de poder jugar al carrer. Manca carrer i sobra molta play station. Crec que ara en Futbol 7 s’està començant a treballar molt millor, s’està ensenyant molt més i en 4/5 anys podrem tenir Divisions d’Honor com han de ser”.
Els seus laments van més enllà, ja que “es prioritza massa el negoci sobre la formació. Ja sé que el factor econòmic és molt important però també haurien d’aprendre els pares a saber si volen que els seus fills juguin amb els amics a futbol o volen competir en el futbol. No cal barrejar l’extraescolar amb l’esportiu. I això com es fa? Doncs la veritat és que no ho sé, la qual cosa sí sé és que hi ha moltíssims equips que treballen en espais mínims de camp i això cal solucionar-ho”
Partidari “d’invertir més en el futbol base” per intentar competir amb els clubs professionals, aquest porter, ja que sempre serà porter, creu que “alguna cosa ha canviat amb els porters, doncs se’ls nota des de benjamins que volen ser-ho. Abans gairebé ningú volia, és més, hi ha ‘observadors’ que ni feien informes si no complien amb una alçada determinada (1,85, per exemple); encara sort que poc a poc es va canviant”.
En Goalkeeper ‘acaronen’ amb especial cura a tots els seus porters, realitzen un seguiment exhaustiu amb vídeos i programació amb la finalitat d’una millora notable per mostrar-la en els seus clubs. Aquest és el gran fi a part de formar persones.
I a entrenar…molt aviat
Rubén García parla i parla de formació, però el desig de tornar a dirigir des d’una banqueta li fa brillar els ulls. “Saber entrar en un vestuari adult com el que em vaig trobar en el Sant Andreu amb 26 anys és una experiència increïble. Crec que no ens va sortir tant malament com alguns veuen, és més, van venir altres companys més experimentats i tot va ser igual. Era molt jove i va voler aprofitar l’experiència”.
Atenció a aquest entrenador que va començar a fer-se al costat del mític Albert Vilarroya a les escoles del RCD Espanyol, que es va formar com quadribarrat tant en el primer juvenil nacional com en el primer equip, i que va tancar en el Cornellà (Divisió d’Honor) una primera etapa. Somia amb tornar a assumir aquesta responsabilitat i, encara que triar en el futbol és difícil, mira tant a Primera com a Segona Catalana i fins i tot a un Divisió d’Honor. Ara no es tracta d’agafar el primer que surti sinó de triar el millor projecte i, ara per ara, el seu millor projecte es diu Goalkeeper al costat de Luis Vázquez.