OPINIÓ- La cita electoral arriba en un moment marcat per la infrarepresentació catalana en categories estatals i per la degradació institucional tant de la RFEF com de la FCF, convertides en dos caus de corrupció
redaccio@futbolcatalunya.com
Anotin-s’ho bé a les seves agendes, el futbol català i espanyol estan d’enhorabona. Aquest dilluns 25 de novembre (10 a 17h), els clubs i estaments del futbol estan citats a escollir els seus representants a l’Assemblea General de la RFEF.
La festa de la democràcia. Catalunya té circumscripció pròpia de clubs no professionals i de jugadors i tots ells, poden exercir el seu vot a la seu central al c/Sicília.
La partida més interessant serà amb els clubs no professionals. La UE Cornellà aspira a revalidar mandat com a assembleista i el San Cristóbal aspira a debutar, en substitució d’un Santfeliuenc que està esgotat d’haver-ho donat tot.
CATALANS NO PROFESSIONALS
Aquests serien els candidats oficialistes perquè des d’aquesta Redacció estem convençuts que no hauran rebut cap trucada de Joan Soteras, recordant-los-hi qui han de votar. Ja ho saben, les campanyes electorals no es dirigeixen des de la FCF, ho tenen ben clar al Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.
La neutralitat brilla per la seva absència, per no perdre les sanes costums. Però que no hi hagi neutralitat, no vol dir que no hi hagi alternativa. Contra els candidats oficialistes, enguany han decidit donar un pas endavant Nàstic i Olot.
Tots dos ho tenen difícil tot i què el futbol català viu un moment ’màgic’, àmpliament representat en categories estatals. Amb una FCF forta, unida, però sobretot neta i molt pròxima -si ens permeten la ironía-, lluita pels interessos dels clubs catalans. El bagatge del Cornellà com a membre assembleista i del San Cristóbal com a representant dels clubs de Tercera Federació és ‘immillorable’.
PRIMERA FEDERACIÓ: EL ‘REGAL’ DE SOTERAS
Han aconseguit que la Primera Federació, de la mà del (ir)responsable de la categoria (un tal Joan Soteras), sigui rentable, competitiva, amb operadors de televisió de gran qualitat i compromesos amb la categoria. A més, amb un control econòmic ferotge que ha garantit la igualtat de condicions en la competició, amb grans encerts en la configuració de les agrupacions. No es podria haver fet millor, si em continuen permetent la llicència.
SEGONA FEDERACIÓ: ‘MILIONS’ PER ALS CLUBS
A Segona Federació, ha regnat també l’excel·lència habitual. En cap moment s’ha devaluat la categoria, els ajuts econòmics han crescut meteòricament gràcies a ‘una major solidaritat en el repartiment dels drets audiovisuals’. Evidenment, els equips catalans són sistemàticament premiats amb agrupacions competitives perquè se saben créixer en l’adversitat.
D’altra banda, gosen d’unes bases de la competició on tenen els ascensos que ‘mereixen’ en base al pes específic del futbol català. I, sobretot, després de vàries temporades de sequera sense rebre ni un sol cèntim de la televisió pública catalana, per fi han assolit 7.000 euros anuals que ben bé mereixien una bona festa, doncs superen amb escreix els 30.000 (més play-off) que alguna vegada havien arribat a rebre. ‘Felicitats pels èxits’, president i assembleistes.
TERCERA DIVISIÓ: ‘DOS GRUPS CATALANS’
En la Tercera Divisió no es pot demanar més. Haver aconseguit dos grups per Catalunya, sí que ha desbordat veritablement qualsevol expectativa. O dos ascensos directes. Encara que es digui Lliga Elit, realment és un segon grup de Tercera. S’ha sabut promocionar de tal manera, que s’han comercialitzat els drets televisius per més de 60.000 euros, a favor de l’empresa que produeix i retransmet els partits i no dels clubs. Felicitats a LaXarxa!.
I, com no podia ser d’una altra manera, per aquests serveis ha cobrat l’assessor de comunicació del president, Álvaro Montoliu, una mòdica mensualitat de 4.000 euros (més IVA). Ho va afirmar ell mateix s’ha encarregat de declarar al Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.
ENDARRERIMENTS EN EL COBRAMENT DE LES SUBVENCIONS
Sobre els endarreriments selectius en el cobrament de les subvencions, provinents de diner públic per cert, o el desinterès absolut sobre aquells clubs que es queden sense rebre-les, potser millor parlar un altre dia per no avorrir.
En el que no hi ha endarreriment, és en els bonus que cobren alguns privilegiats de l’entorn del president i el seu director general. La lleialtat es paga amb… diners.
I DILLUNS, ’LA PANTOMIMA’
En definitiva, Nàstic i Olot, Olot i Nàstic, ho tindran molt complicat amb una gestió tant neta, transparent, solidària, compromesa, propera i eficaç de Soteras i els seus. Cap raó per no votar un candidat oficialista, de contrastada solvència pels resultats obtinguts en benefici dels clubs catalans.
Si teniu dubtes quins són, no patiu, que Soteras en persona us ho explica; no fos cas que els candidats oficialistes no tinguessin ni prou mitjans, credibilitat ni ganes per presentar-se per si mateixos.
Sort i encert el proper dilluns, després de Soteras que només ha deixat fang i devastació, sempre hi ha l’opció de seguir cavant quan es toca fons. La ‘pantomima’ del futbol espanyol segueix cap endavant