És un dels grans tècnics que el futbol català pot gaudir, però encara no ha gaudit d’una estabilitat per a demostrar qui és Ramon María Calderé en una banqueta. Parlar clar té un preu molt alt. Aquí ho fa
Calderé té molts seguidors també a ‘Miguelitos’/FOTO: Futbolcatalunya
Premià, Cornellà, Gavà, Castelldefels, Badalona, Ceuta, Reus, Teruel, Palencia, Burgos, Castelló, Olot, Salamanca i Badalona. 14 clubs han passat per la batuta de Ramon Maria Calderé, ‘el noi de Vilarrodona’, amb els quals ha sumat un total de 6 ascensos de categoria i 7 campionats, però, per sobre de tot, una gran persona.
Ho va demostrar com a futbolista i es manté igual en les banquetes on se li troba a faltar. El Barça? Només un tipus que conjuga la paraula amistat li diu NO al club de la seva vida.
I ara, què és de Ramon María Calderé?
Vaig acabar aquesta temporada al Badalona, on vaig reconèixer que no vaig poder donar com a entrenador tot el que jo puc, va ser una gran decepció per a mi, a títol personal i aquí estic.
“A Badalona no vaig ser el Calderé d’anys anteriors”
Molts ens hem quedat amb la sensació que vostè no s’hauria d’haver anat del Badalona
No ho sé; sí que sé que he estat en totes les comunitats d’Espanya i fins i tot amb el meu ‘mestre tàctic’ que és Tintín Márquez a Bèlgica, en molts equips. Fa tres anys vam ascendir a 2aB amb l’Olot, va tornar a sortir-me la possibilitat d’anar fora i ho vaig fer i ara pensava que era la definitiva a Badalona.
Què va passar a Badalona aquest curs?
Des del principi van passar coses molt difícils que no toca ni comentar-les i de les quals també em faig responsable perquè no vaig ser el Calderé d’anys anteriors. És un tema passat del qual he après moltíssim.
També val la pena recordar els ascensos que ha aconseguit.
Sis, quatre més dos, set campionats de Tercera i això també, crec, té el seu mèrit. Els campionats a Olot, Teruel o Burgos, on em van tractar de meravella, val la pena recordar-los. I, si encara segueixo lluitant en aquestes categories és perquè hi ha alguna cosa que no estic fent correctament, i al final el futbol et posa en el teu lloc.
Ramon Calderé i el Badalona/ FOTO: CF BADALONA
Un repàs al seu historial presenta a un tècnic inquiet.
Jo sempre he volgut, de forma humil, entrenar, i, si no era en Primera Divisió doncs a Segona. El que és cert és que reconec que m’encanta treballar dia a dia i estar ocupat i, quan m’han vingut ofertes, sempre m’he sentit feliç d’entrenar. Si hagués sabut esperar potser hauria estat una altra cosa, però va venir així. L’estiu està per a descansar però jo necessito treballar, entrenar.
“Sempre he estat molt impulsiu, amb caràcter”
Vostè que té ADN Barça, on està el Barça?
Em van oferir entrenar quan estava Txiki i Alexanco per a anar al B però no es van donar les circumstàncies. Tothom que ha anat al B o al futbol base ha portat la seva persona de confiança, tots, i jo vaig demanar al meu company de batalla, el meu amic, el meu germà Jesús Toré que sempre em dóna molta pau. Jo sempre he estat molt impulsiu, amb caràcter, i vaig considerar que el necessitava. El Barça no va aceptar
Per quina raó es va frenar la seva aparició en el primer equip com a futbolista?
Van ser les lesions. Núñez sempre va voler que debutés igual que Carrasco, Moratalla, Rojo o Clos; amb Lucien Muller vaig fer alguns stages… amb Santiago Mina i el Lobo però les lesions em van frenar.
“I per què no director esportiu?”
Això és passat. Parlem del present. Quan torna a entrenar?
Bona pregunta. Alguns contactes hi han hagut, jo em ‘mullo’ i et diré que igual també val la pena replantejar-se si és el moment de dedicar-me a una altra faceta com a director esportiu, no sé. O continuar entrenant per a acabar sent jo, cosa que sempre ho he fet menys aquest últim any a Badalona. Lamento profundament no haver estat jo. Vull sumar algun èxit a la banqueta sent jo.
Si citem Premià, què diu Calderé?
Manel Roig i Artigas. Va ser el primer president que va confiar en mi, és el meu germà gran.
Castelldefels?
Ascens
Gavà?
Campió de Catalunya encara que abans va arribar Cornellà
Jaume Langa, un gran amic / FOTO: FUTBOLCATALUNYA
“Jaume Langa és dels grans homes del #futbolcat”
Doncs, Cornellà?
Sí, Cornellà perquè vull parlar de Jaume Langa, molt amic meu. Un dels grans del futbol de Catalunya i un gran amic que encara m’aconsella.
Gavà?
Substituir Toni Llebaría era molt complicat per tot el que va fer; vam ser campions, però no vam pujar; la meva estima enorme a Ródenas, en pau descansi.
Reus?
Xavier Llastarri, gran persona, gran president, llàstima d’aquest any. A Reus em van tractar com a casa.
S’està ‘morint’ el Reus…
Em vaig reunir amb “l’americà” però està molt complicat.
Olot?
Buff, quin gran any, quina gran gent, quin gran paisatge, quina gran directiva i quin gran president, la veritat. Em vaig trobar com a casa meva, molt feliç, com a Badalona en la primera època o Burgos. Olot és encantador i especial i amb la trempera de la gent de la Garrotxa. Tenen un gran president i al gran Sergi Raset, Olot és una gran ciutat.
“L’Olot és un exemple a seguir”
Bé, alguna cosa hi ha però fora de casa. El meu any dolent de Badalona m’ha fet molt de mal i igual haig d’agafar de nou les maletes i el cotxe i marxar.
Ramon Maria Calderé va pujar l’Olot a Segona B en la seva última temporada a Catalunya // FOTO: Jordi Mestres
Ramon, el futbol català està molt malament!.
La veritat és que sí. Va baixar el Nàstic, a veure què passa amb Reus i Ascó… les planificacions són importants. L’Olot és un exemple a seguir com també ho és el Girona de Quique Cárcel; em vaig anar a veure a Quique doncs el seu treball igual que a L’Hospitalet va ser espectacular.
