Molo, Pau Bosch, Pau Torres i Marc Martínez lamenten la situació actual del Lleida Esportiu (Quo vadis?). Els ex jugadors blaus reconeixen que els problemes extraesportius venen de lluny i no són excepcionals d’aquesta temporada
Quo vadis Lleida Esportiu? El live d’Instagram de FutbolCatalunya del dilluns 18 d’Octubre va intentar donar resposta amb diversos ex emblemàtics blaus com Molo, ex entrenador i jugador, i els ex futbolistes Marc Martínez, Pau Bosch i Pau Torres. D’aquesta manera, van fer un repàs de la seva etapa al club i també van parlar de la situació actual.
Tots quatre van ser capitans en el seu moment i Molo, Pau Torres i Marc Martínez van denunciar que el Lleida encara els deu diners a dia d’avui. Tot i això, els protagonistes del directe de FutbolCatalunya van deixar clara la seva estima al club i esperen que el futur depari solucions.
QUO VADIS LLEIDA E.?
Molo va iniciar la nit en solitari i va reconèixer que no li sorprenien les últimes notícies. “No cobrar a Lleida a l’Octubre és normal”, explicava i afegia que “en el cas actual hi ha alguna cosa més”.
El tècnic andalús es va mostrar dolgut per les condicions que va viure a la seva segona temporada a la banqueta, en la que el club va descendir a Segona RFEF: “L’any passat va ser molt complicat, amb moltes coses extraesportives. Comencem tard, amb 12 fitxes sèniors i tot i això la segona temporada va ser molt més positiva que la primera”.
PAU BOSCH: “JORDI ESTEVE ES VA RIURE DE MI”
El més dur dels convidats amb la directiva actual va ser Pau Bosch. L’ex capità i segon jugador amb més partits disputats al Lleida Esportiu de la història va deixar el club el 2016. Quatre anys després, el 2020, va contactar als dirigents per tornar al Camp d’Esports i la resposta va ser la següent: “Vaig demanar tornar quan vaig sortir del Racing de Ferrol i el Jordi Esteve es va riure de mi”.
Per coses com aquesta, Pau Bosch va afirmar que “jo no vaig amb el Lleida Esportiu” i com a ex de l’Atlètic Lleida va afirmar que “seria bo que pugés categories per la ciutat”. Per últim, el jugador de Fondarella va dir que “espero que hi hagi un canvi de rumb al Lleida Esportiu, no que desapareixi el club. Ara mateix tot està molt cremat”.
MARC MARTÍNEZ: “VAIG PERDRE LA CONFIANÇA EN EL CLUB”
El final de Marc Martínez al Camp d’Esports tampoc va ser massa cordial. L’ex capità va afirmar que si s’hagués mantingut una part de la plantilla s’hagués plantejat seguir, però també va afegir que el dia a dia era problemàtic i gens fàcil. En referència a la situació actual, la seva opinió va ser la següent: “No poden abandonar aquests detalls (regar la gespa) al Lleida, hi ha uns mínims. Jo em vaig anar del Lleida perquè vaig perdre la confiança de la gent del club”.
Cal recordar que l’estat de la gespa del Camp d’Esports és dolent i el passat diumenge, segons va informar Gabri a roda de premsa, no es va regar el camp. En el partit contra el Teruel es van produir protestes contra la directiva i la llotja va estar pràcticament buida. Només Gerard Escoda va ser-hi presencialment.
PAU TORRES: “EM FA MOLTA PENA EL LLEIDA E.”
Passada l’hora de directe va marxar Molo i va entrar Pau Torres. El porter de Capellades, actualment aturat, ja va afirmar fa unes setmanes a FutbolCatalunya que “mentre hi hagi aquesta directiva jo no tornaré al Lleida Esportiu”. L’ex capità encara no ha cobrat tot el seu contracte amb el Lleida, tot i que afirma que va donar totes les facilitats de cobrament en terminis.
“Em fa molta pena. No sóc lleidatà de sang però és la meva ciutat, aquí viu i viuré tota la meva vida. Acabar així és la pitjor manera però el destí. Estic molt agraït a la gent de Lleida”, afirmava Pau Torres.
PRESENT PREOCUPANT, FUTUR INCERT
Aquestes van ser algunes de les declaracions de les gairebé dues hores de directe, en les que hi va haver temps per riure recordant anècdotes i també clares mostres de preocupació. El Lleida Esportiu és a dia d’avui un club envaït pels problemes econòmics, esportius i institucionals. Investigat presencialment per la Guàrdia Civil, que viu d’esquenes a la poca afició fidel que segueix al seu costat i amb l’entrenador enfadat perquè ni es rega la gespa de l’estadi.
El present és preocupant i el futur és incert. Tot plegat amb la refundació de 2011 no gaire llunyana. La única sortida és la unió de la ciutat empresarial, social i políticament entorn a un club fort. I això amb l’actual directiva és una quimera. Per això toca preguntar: Quo vadis Lleida Esportiu?