La temporada 2015-16 ja és història i el balanç, amb més decepcions que no pas alegries, resulta poc esperançador: Quatre ascensos, dos d’ells des de Quarta Catalana, i sis descensos. Ja ha passat més d’una dècada, quan el CE Premià i el CE Mataró passejaven el nom de la comarca per la Segona B, i el futur resulta incert. Cap on va el futbol maresmenc?
Un article d'ÀXEL AGUILAR @aguilaraxel
El CD Masnou no ha pogut encadenar una quarta temporada seguida a Tercera, cosa que no aconsegueix des de finals de la dècada dels setanta, i ha acabat cuer. Com reconeixen des del mateix club, es van excedir amb la confiança en Miguel López i l’arribada de Walter Pandiani no va ser suficient per a reflotar un equip sense punt de retorn. Ha plogut molt des que el club de la franja vermella va deixar de ser una família…
I com si ja fos una tradició, la UE Vilassar de Mar pren al conjunt masnoví la capdavantera dels equips maresmencs gràcies al seu ascens a Tercera. Altra vegada amb Manel Moya, l’entrenador que ha aconseguit els tres darrers ascensos del club blanc-i-vermell a aquesta categoria (2000, 2012 i 2016). El campió del Grup 1 de Primera Catalana s’ha guanyat a pols l’ascens amb la contribució decisiva d’Alberto Manga i Marc Masip. La cirereta a un any fantàstic dels vilassarencs l’ha posat el seu filial de Quarta Catalana, que ha pujat després de superar en la promoció al Masquefa.
En canvi, la temporada ha resultat més que amarga per a un CE Mataró que retornava a Primera Catalana i baixa de nou per la via ràpida. I és que el conjunt mataroní segueix immers en la seva particular muntanya russa històrica. La imatge dels homes de José María Polo desolats per terra res més acabar l’Horta-Mataró de la darrera jornada de lliga exemplifica la temporada: la impotència de veure com no es podia evitar el descens en una campanya que s’havia anat complicant sense que hi hagués cap reacció. La reformada graderia de l’abans anomenat Municipal del Passeig Carles Padrós haurà d’esperar per viure millors temps.
A Segona Catalana hi trobem un altre històric maresmenc com és el CE Premià de Mar, que sembla que encara no s’hagi recuperat de la promoció frustrada contra la Peña San Pedro (actual FC Terrassa 1906) fa dues temporades. Els premianencs no van poder aguantar el ritme del San Juan Montcada i de la FP Hermes i han acabat tercers del Grup 2. Els derbis de la propera temporada contra Mataró, Sant Pol, Cirera i el recentment ascendit Llavaneres seguiran sent apassionants.
En el grup gironí de Segona Catalana hi han participat dos clubs maresmencs ‘apàtrides’, ja que per proximitat geogràfica prefereixen jugar amb els equips de la província veïna. El Palafolls es va quedar a les portes del que hagués estat un ascens històric. Els groc-i-negres van finalitzar segons del grup gironí de Segona Catalana i van perdre la promoció d’ascens a la pròrroga contra el Ripollet de Juan Carlos Torres. Per la seva banda, l’històric Tordera va veure com els descensos no compensats el feien baixar de categoria tot i finalitzar la temporada en 13a posició.
Als habituals grups 4 de Tercera Catalana, i 5 i 6 de Quarta Catalana, els maresmencs sí que són majoria tot i que un any més es trobaran amb el poc premi d’una plaça d’ascens i una de promoció per grup. Clàssics com la Mataronesa, Argentona, Vilassar de Dalt o Arenys de Mar hi tenen molt a dir. Malauradament, qui no hi serà és el Liverpool. L’equip mataroní es va salvar gràcies a una bona segona volta de la mà de Fredi Cejudo, però la falta de diners i que ningú ha volgut agafar les regnes del club l’han portat a la desaparició.
Un que se’n va i un que arriba. A la categoria més modesta del futbol català la temporada vinent hi debutarà l’amateur de l’AEILL Cerdanyola, sota les ordres de Chava Jiménez, que té l’objectiu de retornar el nom de la popular barriada mataronina a l’escena del futbol català. Sense escut semblant ni els colors groc, vermell i blau sembla difícil que pugui recuperar l’afició que tenia l’extinta Unión Deportiva. Encara costa de creure com un equip amb la identitat del barri tan arrelada i que va ser capaç d’arribar a Tercera Divisió ja no existeixi. Però aquesta ja és una altra història que ben aviat explicarem. Aquesta i moltes d’altres que han quedat en l’oblit.