Quique Alvarez ha aconseguit mantenir el segell del Girona al capdavant del filial al costat del seu germà Oscar. En el seu retorn a Catalunya manté el seu equip amb opcions de títol o de promoció
Quique i Oscar Alvarez sempre han estat i seran els fills del nostre volgut Quique Costas, un exemple com a futbolista i tècnic i com a gran persona. El millor és que la seva descendència (hi ha també una filla) ha heretat els seus valors. I això és el que ara, com a tècnics, transmeten als seus futbolistes.
Quique ha tornat aquest curs a Catalunya després de la seva formació tècnica per Vila-real, Alabès i Llevant al costat de Javi Calleja. Per a la seva arribada a Girona compta, a més, amb el seu germà Oscar i la seva gran experiència en el futbol català i un grup estel·lar de treball. Haver ‘nascut’ i pujat en el futbol formatiu del FC Barcelona és una altra garantia.
Això ho van saber veure Quique Cárcel, director esportiu del Girona, i Albert Siria, responsable del futbol base i i els resultats els donen la raó.
“UN DIA VAIG PARLAR AMB QUIQUE CÁRCEL I AQUÍ ESTEM”
L’actual realitat del filial supera les teves perspectives?
La veritat és que vaig arribar molt il·lusionat a Girona. Em vaig informar i, encara que desconeixia la Tercera d’aquí i el seu nivell i no tenia una expectativa molt clara, els xavals estan responent molt bé.
Hem d’admetre que ens va sorprendre molt la seva arribada a un filial encara que es tracti d’un super Girona de la mà del Grup City, però pensar que els xavals anaven a tenir aquests mestres que saben del que va la formació era una inversió molt rendible i agradable.
Això va sorgir per les meves ganes de tornar a ser primer tècnic després de diversos anys meravellosos amb Javier Calleja. Un dia vaig venir a veure entrenar al Girona, vaig parlar amb el meu amic Quique Cárcel i em va convidar a tornar. Ho vaig parlar amb el meu germà, que té molt coneixement del futbol català, decidim que era un lloc perfecte per a entrenar i aquí estem.
“ELS XAVALS ESTAN RESPONENT MOLT BÉ”
La seva biografia tècnica reflecteix que va ser segon de luxe amb Calleja i també amb García Pimienta i Oscar García per a després seguir com a primer entrenador de cadets i juvenils del Barça. Per formació no serà.
Les meves primeres experiències van ser amb dos grans (Pimi i Oscar) i en una gran acadèmia que l’hem viscut des de petit. Després vaig agafar cadets i juvenils i tot va venir molt bé.
Nou mesos després, segons en la classificació, des de la 4a jornada en zona ascens, i fins a 7 xavals ja han debutat amb Míchel. En pretemporada es van donar 13 altes, 19 baixes i 13 es van mantenir. Això es tradueix en l’equip més realitzador (54) de la categoria i amb 30 rebuts (massa?). Amb aquest mà a mà amb un potent Reus, a 6 punts, aquesta primera plaça es pot lluitar o millor reafirmar la segona?.
“EL REUS FC REDDIS TÉ NÚMEROS IMMILLORABLES”
Una vegada ficats en aquesta baralla ho intentarem. Serà difícil i, encara que els nostres números són bons, també són millorables. Quant a gols rebuts, estic d’acord. Són números bons amb victòries, però hi ha un rival que l’està fent millor. Cal pensar en nosaltres i, si ens dona per a estar en la primera posició, cal estar preparats. Els estem estrenyent a un Reus que té uns números immillorables. Tenen un bon avantatge i hem d’anar al seu camp; cal competir i competir.
La veritat és que vostès també són increïbles. No perdien des de la 2a jornada i cauran en Nou Barris el 9 de març contra el cuer. Això és la inexperiència?
És el futbol, mai se sap on es pot perdre i davant la Montañesa, a més, hem perdut els dos partits de les 3 derrotes que hem encaixat. Això és el futbol, repeteixo, i en aquesta Tercera mai m’he trobat un dia per a dir que rival tan fàcil sinó al revés, amb un nivell alt i fins i tot sorprès.
“PER AL GIRONA SERIA MILLOR ESTAR EN UNA CATEGORIA MÉS ALTA”
Aquest Girona B necessita, més que mai, l’ascens o, si ve serà benvingut, per què prioritza la formació i nodrir al primer equip?
No m’amagaré que per al club seria millor estar en una categoria més alta. Aquest Girona l’està fent molt bé en Primera i seria important tenir el filial més amunt.
Parlem d’aquest encantador filial que practica un futbol entretingut i que té noms propis molt joves i amb futur. Sense comparacions però es veu que aquest Girona formatiu ja planta cara a Espanyol i Barcelona en la resta de categories. Ja sé que això és més treball de Síria, però vostè també recorre al juvenil, lògicament.
“UN BON FUTBOL BASE? BONA GENT I INVERSIÓ”
Jo crec que, per a tenir un bon futbol base, ha d’haver-hi bona gent al capdavant i el Girona els té en el projecte. I, en segon lloc, cal invertir. No hi ha més. Treball de captació amb bons professionals, inversió, competir i crec que anem pel bon camí. Jo pujo nois del juvenil B i responen molt bé. Serà un punt d’inflexió important quan tinguem una Ciutat Esportiva en els pròxims dos anys.
Quique Alvarez té els seus fixos: Sergi Puig, Yaako, Papa, Raul, Adri, Minsu, Biel, Nil, Dawda… en fi, un grup estel·lar. A aquests xavals també se’ls nota la pressió per guanyar i agradar per a pujar?
“EN AQUEST EQUIP TOTS DONEN LA CARA”
No crec que tinguin aquesta pressió o, almenys, jo intento llevar-la-hi; si que tenen la pressió que els fico jo per a cada partit com si fos l’últim. Cal intentar fer les coses bé, no els demano guanyar o guanyar; és més, moltes vegades la pressió la hi posen ells perquè són guanyadors. Tots els que salin sempre donen la cara, prefereixo no donar noms, han estat molts xavals aquí i tenen aquest sentiment de competir.
La comunicació amb Míchel perfecta, segur?
És molt fàcil. No hi ha dia a dia perquè no tenim aquesta Ciutat Esportiva i estar junts, però hi ha comunicació sempre. Sempre avisen amb temps si volen jugadors i això també s’agraeix.
“AMB MÍCHEL? ÉS MOLT FÀCIL COMUNICAR-NOS”
Vostè creu que una lliga de filials no seria millor i guanyaria tothom o igual creu que aquesta combinació amb i contra veterans sempre ajuda?
Em costa veure-ho. Entenc les queixes d’altres equips, però, quan he vist a Anglaterra que es fa això, els jugadors perden competitivitat. Als nois els va molt bé jugar amb altres rivals que no siguin filials, és una competitivitat que sempre tenen i és el que fa que tinguem aquest gran nivell a Espanya. No sé si competirien igual.
“SI SURTEN 3 JUGADORS PER AL PRIMER EQUIP ÉS UN ÈXIT”
Hem pogut veure a Yaako, Minsu, Papa, Dawda… en el primer equip. Aquest és el futur Girona?
Un club com el Girona ha d’intentar treure jugadors que t’ajudin a tu esportivament o econòmicament. Han sortit jugadors a altres equips i, per descomptat, per al primer equip del Girona encara que és difícil pujar-los. Si surten 3 o 4 jugadors per al primer equip ja és un èxit.
Al final de temporada, els germans Alvarez s’asseuran i avaluaran el seu futur o anem pas a pas?
Ni idea, no sé què dir-te, estic molt content i còmode aquí, amb un cos tècnic increïble, amb el meu germà, amb tothom. Clar que el futur ja dirà, ara només penso acabar aconseguint l’objectiu que seria molt bonic.