L’equip arlequinat està enquistat a la zona de descens i ni el canvi d’entrenador ha estat un revulsiu. Quatre periodistes que segueixen el club responen a la gran pregunta: quina és la solució?
El Sabadell va de decepció en decepció des que va baixar a Primera Federació a Anduva el 2021. Primer, va fer un equip per pujar i no va aconseguir classificar-se ni pel playoff. La temporada passada, molt irregular, es va salvar finalment amb una classificació per la Copa del Rei.
La retallada pressupostària s’ha acabat notant al camp, ja que ara mateix els arlequinats són tercers per la cua, només han guanyat dos partits d’onze i la Nova Creu Alta s’impacienta. Hi ha temps, està clar, però ara mateix l’únic camí és trobar la tecla per repetir “un Olot” com el de 2019. Què li passa al Sabadell? Quina és la solució? Responen els periodistes arlequinats.
EL CE SABADELL, PROTAGONISTA
Sergi Garcés (Ràdio Sabadell): “Si es permet una mica la broma comença a donar per una sèrie de capítols a Netflix. Bàsicament, és un cúmul de decisions que no han estat encertades ni han donat el resultat esperat. Començant per l’estiu, amb la renovació de Miki Lladó. No era una decisió presa des de la certesa absoluta, sinó que més aviat era un premi per la temporada anterior”.
“LA RENOVACIÓ DE MIKI NO ES VA PRENDRE DES DE LA CERTESA ABSOLUTA“
“Això va començar a desgastar la relació amb el director esportiu, amb el Jaume Milà, i va acabar provocant la prematura decisió de prescindir dels serveis de Miki Lladó després de la setena jornada. No s’estava aconseguint que una plantilla que, teòricament, a ulls del director esportiu està feta per lluitar el playoff d’ascens aconseguís els objectius”.
“Aquest canvi a la banqueta va provocar una aposta molt personal i arriscada, la de donar confiança al seu segon Gerard Bofill. L’equip encadena cinc derrotes consecutives, quatre des de l’arribada de Bofill. Ara estem en un panorama d’ultimàtum i el punt de mira està més en Jaume Milà que en Gerard Bofill. Tots dos es juguen el seu futur immediat aquesta propera jornada”.
“LA PLANTILLA ESTÀ AL DIA, PERÒ LA SITUACIÓ ECONÒMICA ÉS LÍMIT”
“Econòmicament el club tampoc travessa el seu millor moment, ja que les negociacions amb grups inversors no han acabat de fructificar. El panorama és complex a la parcel·la esportiva, com també, tot i els esforços, a la part econòmica. A dia d’avui la plantilla és al dia, però la situació és límit també pel que fa a la caixa i no només pel que passa damunt la gespa”.
Pere Figueras (Diari de Sabadell): “És un cúmul de circumstàncies. Ara és evident que l’equip travessa una dinàmica negativa (resultats, lesions, manca de confiança) i amb un dèficit molt important: la falta de contundència defensiva. És el més golejat. Només una porteria a zero. Això és fatal en una categoria com aquesta”.
“D’altra banda, alguns fitxatges no han donat el nivell esperat, cert desequilibri en algunes posicions i sobretot, manca de lideratge al mig del camp. La destitució de Miki Lladó a la jornada 7 demostra una evident desconfiança i ara el segon, Gerard Bofill, ha tingut un calendari molt complicat també. Les expectatives inicials eren de lluitar zona mitjana-alta i ara, el perill és evident i preocupa moltíssim”.
Adrián Arroyo (Ràdio Sabadell): “Com tota situació de crisi esportiva, les causes són multifactorials. Si anem a la vessant esportiva, veient la celeritat amb la qual es va prescindir de Miki Lladó i les posteriors declaracions, la sensació és que no acabaven de creure-hi massa quan es va decidir optar per la renovació del tècnic santcugatenc”.
“QUAN S’OPTA PER ALGÚ DE LA CASA S’ASSUMEIX UNA QUOTA DE RISC ALTA”
“Ell havia agafat les regnes de l’equip la temporada passada quan van cessar Gabri, de qui n’era el segon entrenador. I el fet de repetir fórmula amb Gerard Bofill ha deixat una idea col·lectiva entre l’afició de ser més del mateix, quan realment la manera de funcionar és diferent. I això per a mi recau més sobre la direcció esportiva que no pas del propi tècnic, perquè quan s’opta un altre cop per algú de la casa i inexpert en la categoria ja s’assumeix una quota de risc molt alta, no perquè no estigui capacitat, sinó perquè l’exposes i el cremes més que si qui ve arriba de nou i sense heretar cap motxilla prèvia”.
“Què ha modificat Bofill? Ha canviat l’esquema habitual (del 5-4-1 de sortida al 5-3-2 i provant també, sense èxit, el 4-3-3 a Majadahonda) i també alguns dels jugadors. En el dia a dia també s’ha variat la manera d’entrenar. I s’hi ha sumat l’excapità Àngel Martínez com a segon. La renovació sembla agradar dins del vestidor, però el fet que les coses no hagin rutllat des de l’inici -ara ja amb 0 punts de 12- és una llosa enorme”.
“Si mirem el rendiment de l’equip, és evident que la fuita la tens al darrere. La quantitat d’errors no forçats en defensa és impròpia de la categoria, amb gols còmics i una manca de contundència que et fa perdre molts partits. A més, la plantilla està un pèl descompensada, amb molts perfils que són polivalents per poder actuar en diferents posicions però no específics per a una idea de joc molt marcada, com és la sortida de tres amb carrils llargs.
Per exemple, trobo a faltar algun central amb més ofici (en tens que realment no són centrals nats o joves que ni han jugat encara com Biel Farrés) i també un pivot defensiu que faci d’escombra (l’únic pur és Raúl Baena i ha estat lesionat tota la temporada). Per contra, tens molt jugador per dins arribador, de segona línia o directament mitja punta”.
“SI ELS QUE HAN DE SOSTENIR EL VAIXELL SÓN ELS JOVES, MALAMENT”
“L’últim partit és l’exemple de com els joves estan donant més la cara que els més contrastats. Davant la Real Sociedad ‘B’ els que van rendir a millor nivell van ser l’incombustible David Astals, Marc Domènech, Sander Ballero i Vladys Kopotun, que va revolucionar el partit amb la seva entrada. I que se m’entengui: ja va bé que els joves aportin. Però si els que t’han de sostenir el vaixell són els joves, malament rai. Hi ha gent que estava cridada a ser important i que no estan rendint ni de bon tros el que s’esperava d’ells. Són els que t’han de treure les castanyes del foc”.
“L’infortuni de les lesions és també evident. Tens dos de gravetat (Javi Gómez i Pablo Monroy) que pateixen exactament la mateixa lesió: trencament del lligament encreuat anterior del genoll dret. I si li sumes que Baena tampoc ha jugat encara i les absències de gent com Amelibia, Baselga, Beitia… amb problemes menys greus, però que no et permeten consolidar un bloc, tot penalitza. Ase magre tot són mosques”.
“Tancaria la radiografia amb una lectura més en clau institucional. El club està sanejat i estabilitzat a la categoria, però cada estiu és una guerra per saber de quants recursos es disposaran, amb negociacions per tancar inversors o vendre el club que s’allarguen molt en el temps. Això ha provocat que sovint els darrers anys s’hagi de treballar amb diferents escenaris econòmics, sense saber mai del cert de quin pressupost es disposarà per afrontar un nou mercat de fitxatges, la qual cosa també condiciona”.
“UN CANVI CONTINUISTA A LA BANQUETA VA SER EQUIVOCAT”
Joan Muñoz (TV Sabadell): “Crec que molts factors han precipitat l’equip a la situació actual. Des de la planificació esportiva, les lesions, passant per les malaurades decisions arbitrals que ha patit en alguns partits, l’infortuni de no haver completat un partit rodó fins ara i la decisió equivocada de fer un canvi continuista a la banqueta. Tot plegat ha portat l’equip a generar una desconfiança que cal fer desaparèixer com abans millor”.