Dissabte 25 de març del 2011, data a destacar en la història de la Federació Catalana de Futbol. Andreu Subies s’imposa a Jaume Llauradó en les urnes i es converteix en nou President
Quatre anys han passat des que Andreu Subies fos proclamat president pel futbol català. Aquest dijous 25 de març es compleix aquest quart aniversari per qui s’imposés en les urnes per 419 vots a favor pels 348 que va collir Jaume Llauradó. I el que també val la pena destacar: 62’9% de participació.
Amb moltíssims assumptes que destacar al llarg d’aquests més d’1.400 dies i amb dos anys de mandat encara pendents, Subies arriba sense oposició visible després d’haver superat diferents obstacles en el camí com van ser la gratuïtat de la Mutualitat de futbolistes, el redisseny de la Copa de Catalunya i el manteniment del partit anual de Catalunya, la reorientació del futbol formatiu, la potenciació de les noves tecnologies, la professionalització del personal federatiu i la total implicació del futbol sala.
Assignatures aprovades i algunes qüestions pendents per a un futur difícil d’endevinar, ja que conflueixen massa variants imprevisibles. La regularització dels estrangers sense documentació, la permanent lluita per al ’Joc Net’ i, especialment, la fiscalització sobre les entitats han estat i són eixos fonamentals per a present i futur.
Amb la pau al carrer Sicília, la qual cosa semblava un ‘miracle’ anys enrere, i amb els dubtes que arriben des de Madrid per aquest conflicte entre la RFEF i el CSD, Subies (23/9/1970) haurà d’aclarir en l’Assemblea del proper juny el seu propi futur personal. ‘Honestedat, transparència, ètica, Compromís, Diàleg, Innovació, Seny, Austeritat i passió pel futbol” van ser els valors que va presentar en la seva campanya ‘Seny (en la gestió) i passió (en el futbol)’. Aquesta va ser la seva targeta de presentació en el 2011 i, ara per ara, el futbol català segueix el camí del seu president i de la seva junta