Guillermo Fernández Romo demostra la gana d’un Cornellà que afronta el tercer play-off d’ascens a Segona consecutiu. Els verds són el millor equip del grup 3 a la segona volta i estan invictes el 2020
JORDI MESTRES @JordiMestres7
L’ecosistema que s’ha format al Nou Municipal de Cornellà té un aroma de victoria des de fa anys. Tan fa qui sigui l’entrenador, els jugadors passen i el camp és el que és, però el projecte és manté. En aquest sentit Andrés Manzano és clau, però també ho van ser Jordi Roger, Xavi Calm i ara Guillermo Fernández Romo. L’entrenador madrileny ha portat la Unió Esportiva Cornellà al seu tercer play-off seguit i abans de l’aturada a ser l’equip més en forma del campionat. Com arriben els verds a la promoció? Quins detalls s’han de tenir en compte per a les tres finals que els separen de Segona A? Ho explica el seu entrenador a FutbolCatalunya.
Estar preparats en unes circumstàncies com les actuals és una mica relatiu, no?
Està clar. Preparats per a què? Estem preparats per saber el que ens juguem, perquè hem entrenat bé aquestes setmanes. Però fins que no estem allà i veiem com respon el rival i com ho fem nosaltres davant les circumstàncies no sabrem si realment hem arribat bé.
“Els números deien que érem el millor equip del grup el 2020”
Aquesta aturada ha perjudicat a tothom, però potser al Cornellà més. Eren el millor equip de la segona volta al grup 3.
Saps què passa? Això ha fet que tothom tingui la sensació de que han fet les coses bé. L’aturada ha beneficiat a la majoria dels equips i jo no em vull sentir més o menys beneficiat. No em vull guiar per sensacions, però sí per números. I els números deien que érem el millor equip del grup el 2020. El que no sé és si ens hagués donat per acabar bé al ser un grup tan complicat i amb 10 jornades per davant.
Entèn la postura dels equips que han quedat fora del play-off per poc i la seva postura?
El que entenc és que és una decisió molt complicada. Tothom té dret a protestar d’allò que no considera just. A partir d’aquí cadascú actua com consideri. Si nosaltres haguéssim acabat cinquens tindríem una sensació incòmode i si haguéssim quedat primers tindríem una alegria triple. Es particularitzen molt els interessos de cadascú i és normal que cada equip lluiti pels seus.
Consideren la possibilitat de fer algún amistós abans del play-off com el del Sabadell contra el Sant Andreu?
No. Hem descartat aquesta possibilitat. Durant el confinament vam deixar dues dates disponibles per a fer-ho, però hem declinat aquesta possibilitat. Sincerament, no hem sembla tan diferencial el jugar contra un rival de play-off de categoria inferior que fer partits de 90 minuts nosaltres als entrenaments. Resulta més que suficient.
“Tothom té dret a protestar d’allò que no considera just”
Canvia molt el fet de jugar partits al seu camp a fer-ho al que es trobaran a Andalusia?
Totalment. Això no és cap queixa. És la realitat. Per això crec que el nostre club té més mèrit. Quan has de jugar 19 partits en un camp com el nostre i 19 en camps que no tenen res a veure amb el nostre el nivel d’adaptabilitat i de progressió de punts i resultats et fan tenir molt mèrit. El club ens ha permès anar a La Bòbila i el CAR per a preparar millor el play-off.
Què en pensa dels que consideren que jugar de local en un camp com el seu és un avantatge?
Una falta de coneixement absoluta. És el que penso. Si nosaltres tinguéssim el camp del Castellón treuríem més punts de local. Ells són el millor local, no nosaltres. El context com millor sigui és millor per a tots. A Cornellà es dificulten molt els processos de joc pels rivals i també per a nosaltres. Que podem adaptar el model a l’entrenament per a jugar al nostre camp? Sí, estic d’acord. Però això no et portarà a tenir avantatge respecte el rival. Això passa a Castàlia, la Nova Creu Alta, la Ciutat Esportiva del Barça, que són els camps diferencials pels espais i la superficie. Aquí està la diferència.
Quants vídeos de l’Ibiza han vist aquests dies?
Si jugo ara com fan molts entrenadors a fer veure que treballem molt i hem de veure tots els partits… He vist el suficient per fer-me una idea de com era l’equip. No sabem com estaran, no sabem el seu nivel, però sí sabem com són els seus futbolistes. Això ens ha fet arribar a una estratègia operativa que ens permeti sent nosaltres mateixos tenir probabilitats reals de poder-los eliminar.
A simple vista el que crida l’atenció de l’Ibiza és la faceta defensiva. És l’equip menys golejat dels 80 de Segona B.
És molt meritori. És un equip que té bona actitut defensiva i no només té això, ja que després té atacants de primer nivel com Borja, Rodado, Rai o Cirio. Quan la pilota arriba a ells hi ha molt perill.
” He vist el suficient (Eivissa) per fer-me una idea”
No ha anomenat a Pep Caballé, míster.
No, no l’he anomenat perquè ja ho estic fent tots els dies. Al final no el posaran. Aquest any vaig parlar amb ell a principi de temporada per veure si renovava ja vam conversar sobre una possible rivalitat. Mira les casualitats al futbol. Nosaltres tenim una idea futbolística diferent a a altres equips. Tenim una part emocional, que no es pot mesurar. Segur que per a ell encara serà més especial el partit.
Com canvia el tema de que l’eliminatòria sigui a un partit i no dos, sense públic i a Marbella?
És un format que realment beneficia a tothom. A un partit pots solucionar una eliminatòria. Estic en contra de que beneficia als equips menys potents. Un equip millor té més possibilitats de guanyar a un sol partit. També és cert que iguala tot perquè es perden factors com el jugar de local, amb aficions que també juguen i poden guanyar partits.
Com veu que alguns jugadors dels filials portin més temps entrenant i ja hagin jugat diversos partits a Primera Divisió després del confinament?
És un avantatge per a ells, però les regles són així. Tampoc podem posar-nos ‘papistes’. Esperem que amb la categoria nova que poden generar hi hagin medicions més igualitàries per a tots. Això dóna benefici a aquests filials. Si per ser joves i tenir més talent ja tenen un ritme superior, això ja els ajuda encara més.
Míster, en un partit a cara o creu com aquest s’ha de manar des del principi o tenir paciència i pensar que són 90 minuts.
S’ha de saber què tenim entre les mans i valorar totes les possibilitats. Són 90 minuts, però també pot haver-hi pròrroga. Hem de fer el que hem fet durant l’any i saber qui som. No plantejaré un partit diferent, sigui l’Ibiza, el Marbella o la Cultural Leonesa. Hem d’anar a pel partit des del primer moment, però sense aixecar una bandera i anar com bojos. Hem de jugar-lo bé, no només passar-la. Parlo de jugar amb responsabilitat, de portar la pilota als espais que corresponen i defensar en les altures en les que estem còmodes.
“Per a Pep Caballé encara serà més especial el partit”
És el moment ideal per pujar a Segona veient com quedarà la Segona B de 100 equips la temporada vinent?
Sí, sí. Pujar a Segona és un repte increíble, meravellós i únic i amb aquest matís encara més. La Segona B de la propera temporada serà una categoria molt complicada. Pel format, per la quantitat d’equips que tindrà i pels pressupostos dels que volen entrar a la lliga Pro. Intentarem aprofitar aquesta oportunitat.
Quina importància té Andrés Manzano en la temporada que han fet?
L’Andrés és l’ànima mater del club. Ell ha desenvolupat tot el que ha passat aquí. Sabem que en el dia a dia podem comptar amb ell i ell fa que cobrem al dia, tinguem els millors mitjans i no ens falti de res. La seva experiència ens ha ajudat i és un equilibrador entre tots, la part directiva, tècnics i jugadors. Si no haguéssim construït un bon equip i l’haguéssim entrenat bé tampoc hauríem acabat a dalt. És una sinèrgia i el temps ha fet que aconseguim fer play-off.
“Pujar a Segona és un repte increíble, meravellós i únic”
Per tot això i el que pot venir està davant la oportunitat de la seva vida?
Esportivament, futbolísticament clar que sí. Tenim una oportunitat, que no serà la última, que és molt bona per arribar al futbol professional en 25 dies. Tenim gana i il·lusió i això ens fa estar molt més concentrats. Tenim respecte pels rivals, però hem de vigilar de no caure en la supèrbia i tampoc en la por. Respecte sí, però supèrbia i por no.