El migcampista torellonenc Pol Coll gaudeix del futbol al Manlleu a les ordres de Manel Sala. Amb dos germans més, també futbolistes, obliga els seus pares a multiplicar-se per a poder seguir els seus passos
EDUARDO BERZOSA
Torelló, EF Osona, Vic, Manlleu, Tona i, ara, una altra vegada, amb Manel Sala, al Manlleu. Osona, gairebé sempre Osona, perquè Pol, el germà mitjà dels Coll, també va passar per Damm i Ripollet. Aquest ha estat, ara com ara, el camí triat.
Aquest és l’historial esportiu de Pol Coll qui recorda no sols els seus cinc anys al Vic sinó també el seu ascens a Tercera o l’última alegria que va viure quan va pujar a Primera Catalana amb el Tona. Al seu costat, els seus pares Mari Carmen i Lluís i els seus germans Dan, el petit –amb un futur molt prometedor- jugador del Girona B, i Nil, el gran, ara al Torelló.
“Vaig passar molt bons anys a Vic, Manlleu i també els meus tres últims anys a Tona, però ara tenia ganes de tornar amb amics que tinc a Manlleu. Acabar la meva carrera? M’agradaria acabar-la al Torelló, en l’equip del meu poble”, comenta en Pol, el mitjà dels Coll, mentre recorda una intensa trajectòria.
FUTUR OPTIMISTE
El migcampista torellonenc admet que “ens ha costat agafar el ritme després de sis mesos parats i a mi especialment, ja que tinc 31 anys. No obstant això, som una plantilla molt completa en la qual tothom pot jugar quan es necessiti”.
Pendents de la COVID-19 “sabem que serà molt complicat i que molts partits se suspendran en aquesta temporada atípica”, Pol contempla amb optimisme el futur, com ha de ser. Ara com ara, un triomf enfront del Palamós (3-2) i un empat a Vic (2-2) no és un mal balanç.