‘La fúria de la Mar’ plora i el president del Som Maresme, Sedrak Petrosyan, s’acull al victimisme per a intentar justificar una situació d’impagaments vergonyosa que tampoc fa reaccionar a l’alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó
redaccio@futbolcatalunya.com
Quinze línies han estat suficients per a l’encara president del Som Maresme, Sedrak Petrosyan, per a plorar un doble descens en només mesos; el primer va ser esportiu i ara, el segon, ha estat administratiu ja que no paga. Plora, però no paga.
No obstant això, el català-armeni no assumeix cap culpabilitat sinó que responsabilitza “els antics gestors del club”. No s’atreveix a nomenar ni Josep Delgado ni Toni Freixa ja que “l’actual direcció ha complert amb totes les obligacions requerides”.
Això és el que escriu ara encara que sap que el seu projecte té les hores comptades i difícilment podrà continuar “fent passos” amb ‘La Fúria de la Mar’.
Per cert, Futbolcatalunya ha ofert a l’alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, la possibilitat d’explicar el seu punt de vista sobre l’actual realitat de l’equip maresmenc ja que el seu suport ha estat vital, constant i visible. No hi ha hagut sort ja que no ha pogut ni contestar la nostra petició per watschap. Llàstima.
LA RESPOSTA DE DELGADO A PETROSYAN
D’altra banda, després de l’única aparició de Petrosyan a través de ‘X’, ha estat Josep Delgado, a qui li va comprar l’equip, encara que només va pagar 100.000€ del total de 300.000€, qui li ha tornat a enrojolar.
“Gestió negligent i fraudulenta” “Mentida flagrant” “Falsedat” i l’anunci d’una nova demanda per reclamació de deute són conceptes ben explicats al llarg de quatre pàgines. Aquí tenen el DETALL.
MOLTES INCÒGNITES
Ara s’hauran de començar a buidar moltes incògnites que l’empresari i la pròpia Federació Catalana han permès tots aquests dies. Per què ha de jugar en La Lliga Elit si no paga els mateixos deutes per les quals ha perdut la Tercera Federació?
No seria més just que fora directament a Quarta Catalana sempre que respongui davant els qui encara espera rebre els seus cobraments?. El silenci és el millor aliat que compta a part de la mateixa FCF amb qui s’abraçava fins fa molt poc. Ara, els jugadors, molts amb contractes de dos anys signats, són lliure