Amb el 73,4% de fitxes professionals en els 10 clubs catalans de Segona B (Grup III), més l’Andorra, encara hi ha dirigents que dubten del caràcter de categoria professional del futbol per a aquesta categoria
Més o menys clar l’horitzó en el futbol professional, el dubte a resoldre es planteja des de la Segona B fins a l’última categoria regional, alguna cosa que, en principi, haurà de resoldre la junta directiva de la Federació Espanyola aquest pròxim divendres. Però, atenció perquè el futur jurídic continuarà obert a qualsevol impugnació perquè el Consejo Superior de Deportes faculta a les Federacions per a decidir el desenllaç de les competicions encara que no ho ha fet ni amb rang de decret ni com a decret llei.
Això sí, segons la prestigiosa pàgina iusport.com “podrà interposar-se el corresponent recurs d’alçada davant el Consell Superior d’Esports de conformitat amb el que es preveu en la legislació vigent”.
Llicències professionals
El curiós és que tant l’RFEF com el CSD continuen tractant a la Segona B com una categoria semiprofessional o amateur. Obligar a tenir un mínim de 10 Fitxes professionals (contractes, seguretat social, Hisenda…) no ha portat ni a Irene Lozano ni a Luis Rubiales a posar en el mateix graó que a les estrelles professionals a gairebé 1.700 jugadors entre els quatre grups actuals la majoria dels quals s’ha acollit a un ERTE per a compensar la falta de facturació actual.
En els deu equips catalans, més l’Andorra, només Barcelona B i Cornellà presenten la seva totalitat de ‘Fitxes P’ (20). Blaugranes i verds són els dos únics conjunts que mantenen a tota la seva plantilla amb aquesta merescuda consideració. Li segueixen Sabadell (19; Adrià Collet, Pajarero i Aitor Pascual figuren com a amateurs), Olot (18; Pep Chavarría i Pedro Del Campo), Nàstic (17) –Carlos Albarrán i Pol Ballesteros-, Espanyol B (16), Badalona (15), Andorra (14), Lleida Esportiu i Prat (13) i Llagostera (12).