Pedro Milla: “Em sorpren la facilitat per aclimatar-nos a la Primera Catalana”

Després de nou jornades, el Can Vidalet segueix essent unes de les revelacions de la temporada a Primera Catalana. Analitzem amb el seu tècnic, Pedro Milla, el perquè d’aquest bon inici

JOSEP MARIA MAJORAL @JosepMMajoral
Pedro Milla analitza l'inici de temporada del seu Can Vidalet // FOTO: J.M.M.
Pedro Milla analitza l’inici de temporada del seu Can Vidalet // FOTO: J.M.M.

El CF Can Vidalet ha pujat aquesta temporada al grup 1 de la Primera Catalana i, després de la jornada 9, ocupa el segon lloc a la classificació, sent l’únic equip invicte del seu grup. Pedro Milla, l’entrenador de l’equip i també responsable del seu ascens a Primera Catalana, es mostra molt satisfet pels resultats, destaca la importància de la cantera, de la metodologia del seu joc i dels valors del club com a elements imprescindibles per aquest bon inici de lliga

Acabeu d’ascendir, segons, invictes… Quina valoració fas d’aquest inici de lliga?

És excepcional respecte amb allò que inicialment nosaltres vam preveure que ens podíem trobar després de pujar de categoria. Ara bé, si ens posem a analitzar els partits que hem disputat, podríem haver jugat molt millor, si, per exemple, observem el nombre d’ocasions de gols que hem tingut als darrers partits. Crec que han hagut partits que podríem haver perdut perfectament. Llavors els resultats són bons, però no estem contents. Sabem del potencial dels nostres jugadors, són molt bons i joves i no ens conformem.

Estàs sorprès amb aquests resultats?

Sí. A mesura que vas veient els rivals que juguen contra tu i veus la igualtat que hi ha, sí que sorprèn una mica. Però el que més m’ha sorprès és veure la facilitat que hem tingut nosaltres per aclimatar-nos a la categoria i la capacitat que tenen els meus jugadors per progressar. Això és un punt molt bo que té la gent jove. Generalment, els nois d’aquesta edat són molt irregulars tant emocionalment com físicament. Llavors, a nivell de progressió del nostre joc, com són joves i van progressant, estem molt contents. Intuíem que podia ser així, però no sabíem com encaixar el ritme, la competició i la intensitat. D’una banda estem sorpresos pel comportament i l’evolució del grup i per l’altre costat, els resultats ens van sorprendre a les primeres jornades de lliga, però després vam veure que podem competir amb qualsevol equip de la categoria.

Quin és l’objectiu actual de la temporada?

L’any passat, abans d’aconseguir l’ascens a Primera Catalana, l’objectiu era el mateix que el d’aquesta temporada. L’objectiu mai va ser obtenir l’ascens i evidentment aquest any tampoc ho és. L’objectiu de l’any anterior era progressar en el nostre nivell i millorar la manera d’entendre el nostre joc com a model. Aquesta és la gran basa que tenim aquest any. Jo porto entrenant el Can Vidalet dos anys i juntament amb David Paredes i Alex Capilla que m’ajuden amb l’equip tècnic, el nostre objectiu és millorar en el nostre model de joc. Un model que té una gran varietat i amb una gran amplitud de millora. Evidentment també tenim l’objectiu de salvar la categoria, però sobretot millorar en el nostre joc.

Com estan vivint aquesta situació els teus jugadors? Tenen l’esperança de poder pujar a la Tercera Divisió?

Quan un és jove somiar és gratis, és normal, pel seu cap passarà, però a la llarga quan comencem a perdre partits, segur que el castell de naips caurà.

Hi ha hagut pocs canvis a la plantilla aquesta temporada. A què és degut?

Nosaltres teníem molt clar quins jugadors ens feien falta per a les diferents posicions. Respecte a l’any passat s’ha quedat gairebé el mateix grup de jugadors, però ens feien falta un porter i un mitja punta i hem tingut la gran sort que ens vinguessin jugadors d’un nivell molt alt, de fora hem fitxat tres. De la casa hem agafat cinc que han vingut del juvenil preferent. Nosaltres crèiem que si la gent de la casa està a un nivell similar als jugadors que podem fitxar, doncs ens quedem amb els que tenim aquí. És la política del club, la qual jo comparteixo totalment. El club no m’imposa que pugi jugadors del filial, jo agafo els que crec que són necessaris per l’equip. A partir de la base que penso de la mateixa manera que el club, que si un jugador és honrat, honest, competidor i té un nivell raonable, doncs el pugem al primer equip. Aquesta temporada hem pujat a dos centrals, un punta i un pivot, tots ells de la casa.

El 'CanVi' està sorprenent a tothom aquesta temporada // FOTO: CF Can Vidalet
El ‘CanVi’ està sorprenent a tothom aquesta temporada // FOTO: CF Can Vidalet

Tenen molta rellevància els jugadors de la cantera pel primer equip?

En portar bastants anys implantant la metodologia que he comentat anteriorment, tot, des del prebenjamí fins al juvenil, els nois han après uns continguts que els ha servit per competir i ser uns bons jugadors Durant els dos últims anys que jo he estat entrenat l’equip he pujat a més o menys 9 juvenils. En el primer equip més de la meitat són vinguts del juvenil i tot això no és per sort, això és deu perquè en el juvenil hi han uns conceptes per aprendre, i per tant quan arriben al primer equip estan preparats. Alguna vegada ha passat que ens ha vingut al nostre equip algun jugador de competicions més exigents que la nostra i  els hi he hagut d’ensenyar conceptes que ensenyem als nostres juvenils, com per exemple, com orientar-se per rebre la pilota. En l’últim partit jugat contra el Júpiter, els nostres dos centrals titulars han pujat aquest any del juvenil i el jugador que porta més gols a l’equip és un punta de la casa.

Quins són els aspectes que el teu equip hauria de millorar?

Amb la pilota podem anar progressant molt enormement perquè hi ha milers de situacions de joc diferents en el futbol i tot i que tinguis treballades generalment alguna situació de joc, sempre es poden generar dubtes. D’altra banda defensivament hem de seguir millorant per no encaixar tants gols, en l’últim partit vam rebre molts gols en contra i és un aspecte que no m’agrada gens. Nosaltres som un equip que sempre anem cap amunt, però tot i això, hem de millorar la faceta defensiva i les diferents fases en el joc per poder ser molt més competitius i no encaixar tants gols.

Notes més dificultat per a l’equip al passar de jugar de Segona a Primera Catalana?

Sí, hi ha una gran diferència en el nivell de joc, la intensitat, la presa de decisió i de força dels rivals, però a pesar d’això estem molt sorpresos de la facilitat en què l’equip s’ha acostumat al ritme de la categoria. La nota positiva és que els meus jugadors s’ha adaptat molt de pressa.

Quins creus que són els valors d’aquest club?

Tenim uns valors que implanta l’entrenador i el club, som treballadors, som humils, fem pinya i  tenim una bona metodologia. Els nostres valors crec que són determinants en la vida i per tant en els meus jugadors i gràcies a això són sacrificats, s’esforcen a morir en cada entrenament, tenen passió i són alegres a l’hora de jugar. De tots aquests valors, en cada entrenament he marxat  perquè sigui així. Si jo veig a un dels meus jugadors que mira els seus companys per sobre l’espatlla o critica a un company perquè falla moltes ocasions de gol, a mi ja no em quadra molt i si aquesta situació es repeteix més vegades doncs ja no m’interessa, degut que no ho tolerem aquesta classe d’actitud. En aquest cas intento ensenyar-li que ha de ser més humil i més generós amb els seus companys. Aquesta és la nostra filosofia i això és el més important. Això si, només amb valors no es pot guanyar una lliga, es té que tenir una metodologia de joc i una manera d’entendre el joc i l’has d’exprimir al màxim. Si sumem una metodologia de joc força bona i els valors, doncs aconsegueixes tenir a un equip força bo.  Els valors del club són molt importants perquè és un mirall on es miren els nens i l’equip amateur ho dóna tot i són feliços en el terreny de joc.

Com està responent l’afició a aquests resultats?

La nostra afició és un dels nostres punts forts. Quan nosaltres juguem un partit a casa, un terç de la grada s’omple amb gent del club, els familiars dels jugadors i després està la penya La Terraza, on són normalment unes 80 o 100 persones que de forma molt educada ens vénen a animar. Quan juguem fora de casa, poden venir uns 40 seguidors a animar l’equip. Aquesta situació és molt il·lusionat per ells també perquè és la segona vegada a la història del club que l’equip juga a Primera Catalana. A l’afició li motiva molt aquesta situació i gaudeixen del joc i del bon moment de l’equip.

Quina va ser la clau de l’ascens de l’any anterior?

Crec que va ser tenir un equip ben treballat en les diferents fases del joc i de ser una mica valent en els moments importants. Tenir uns bons jugadors, un bon grup a nivell de qualitat i crec que ara com ara encara ho tenim. Nosaltres el teníem l’any passat i també el tenim avui. Treballar aquest grup amb la nostra metodologia, ser molt constants durant tot l’any, intentar ser el més equilibrats emocionalment possible per no cometre cap error innecessari, tenir valors d’humilitat, esforç, sacrifici, solidaritat, alegria i en algun moment donat una mica de sort respecte a les lesions dels jugadors o les decisions dels àrbitres

Quant de temps tens pensat entrenar al Can Vidalet?

Ara mateix estic molt bé en el club, però hi haurà algun moment que jo necessiti un canvi. Aquest any, depèn de com acabi la temporada influirà molt en la meva decisió. Jo estic a gust en el club i no crec que hi hagi problemes perquè Can Vidalet és casa meva i porto molts anys en aquest club, també com a jugador, però si veig que potser els meus jugadors es cansen de mi o depenent de com es desenvolupi l’any ja pensaré si potser me’n vaig a un altre lloc o vaig a descansar.

T’agradaria entrenar a Tercera divisió o altres lligues superiors?

I tant. A mi m’agrada molt entrenar, el que realment m’agradaria és poder dedicar-me professionalment a entrenar. Perquè jo sóc entrenador de futbol, però no em guanyo la vida  entrenant equips de futbol, jo tinc una altra feina laboral. Per entrenar al Can Vidalet a mi no em paguen, jo estic en aquest club com a voluntari. Llavors clar que m’agradaria entrenar el màxim que pogués.