La figura de l’entrenador és tant complexa com complicada. Carregada d’intangibles. Pedro Dólera l’analitza a la segona part de l’extensa entrevista a Futbolcatalunya
JORDI MESTRES
Un entrenador no pot viure pensant en que el poden cessar. El futbolista, egoista per naturalesa, tampoc pot pensar en si mateix. “Quan un no juga és perquè hi ha un altre que està millor”, explica Pedro Dólera. La Tercera Divisió, una categoria en la que cada vegada és més comú “prometre 10, quan en tens 5” no perdona. Dólera, que va viure un quasi cessament a Balaguer, ho sap. I assegura experiència a la banqueta pota blava.
Quin entrenador té com a referència?
M’agrada el joc posicional de Guardiola, la velocitat que imprimeix Luis Enrique, la predisposició tàctica de Mourinho i el caràcter de Caparrós o Benítez. És una barreja de tot.
Pensava que mencionaria a Puchi.
Puchi per a mi és una persona que m’ha ensenyat moltes coses. Quan vaig arribar a les seves mans, no tenia clar el concepte d’equip. Ell em va ensenyar que quan un no juga és perquè hi ha un altre que està millor. Que quan passa això s’ha d’entrenar millor. Quan un no juga, ho accepta, treballa i acaba entrant un es sent millor. Puchi va fer un esforç per a tenir el títol. Ha ensenyat molt al futbol català. És un mite i la gent no l’ha valorat mai. Llegeix els partits com ningú, anticipa les coses i durant el partit les canvia. Ho he vist jo i pocs entrenadors ho poden fer. És un mestre.
Manolo González i Pedro Dólera, dos deixebles seus, segueixen els seus passos?
Això és bàsic. Fa que els equips estiguin molt units i es respectin. En 38 jornades tothom té el seu moment i s’ha de saber esperar, s’ha de saber aplaudir al company i entrenar bé. Si no s’entrena dur, quan arribi el teu moment no estaràs bé.
Com ha canviat respecte quan era jugador?
Sobretot, l’experiència de viure coses i els cops. També jornades de glòria, com la Copa Catalunya. Tot això quan estàs jugant no ho aprecies, però quan ets entrenador tens una visió més panoràmica.
Ve al Prat per a pujar?
No, no, no. Una de les coses que més em va agradar de la directiva és la tranquil·litat de voler competir, però sense presses. S’està reconstruint un Prat a la meva mesura i amb un estil definit.
Com veu la Tercera Divisió?
Cada any hi ha menys diners i les plantilles s’igualen. Abans hi havia tres o quatre equips per sobre de la resta i ara tot és més local. Les diferències entre plantilles són mínimes i tothom pot competir.
Es considera afortunat per venir d’un club a un altre, els quals són dels pocs de la categoria que compleixen econòmicament?
És un luxe. I just. El que no és just és que hi hagin equips que els seus jugadors i entrenadors s’hi deixin hores sense rebre compensació. És molt trist, perquè et sents enganyat i és el pitjor que pot passar.
Des del punt de vista de banquer, no s’estan fent bé les coses a Tercera?
Avui en dia la gent s’ha de posar en la situació de com estem. La crisi profunda ja ha passat. Treiem una mica el cap. Si un club ha de baixar o mantenir-se ho ha de fer amb les armes que té. No pot prometre 10, tenint 5. Al final els jugadors es desmoralitzen i costa molt motivar a una plantilla en aquesta situació.
Això és especular?
Crec que sí. En els últims anys ha passat en alguns clubs i és una llàstima perquè la gent ho pateix durant tot l’any.
Té clar que no deixarà la seva feina de banquer pel futbol?
Estic molt bé. Per a deixar-la ha de ser alguna cosa que m’inciti a jugar-me-la. És complicat, sobretot quan tens família. El futbol per a mi és una passió, però haig de donar de menjar a la meva família. Si estic 5 mesos sense cobrar, ningú s’enrecordarà de mi.
Quants fills té?
Dos nenes.
No es posaran a jugar a futbol?
Cada vegada estic més content. El món del futbol és complicat. A elles els hi agrada, però per sort no el practiquen.
El tren de la Segona B pot passar encara?
Clar que pot passar. Durant aquest any hi ha hagut possibilitats, però m’he involucrat en l’Europa. No vull mirar més enllà i per a sortir d’allà havia de ser una cosa atractiva. Les categories arriba un moment que passen a segon pla.
La paraula projecte ha perdut el sentit al futbol?
No es té molt en compte. Jo vinc d’un projecte molt xulo. Quan em va fitxar l’Europa estava fent una regeneració i em va oferir un projecte. Han estat 6 anys i jo he viscut el meu projecte. Això demostra que si tens paciència el club pot treure avantatges.
Pensa en la possibilitat de perdre la banqueta quan entrena?
Els primers anys sí tenia molta por, però des de fa dos no he patit per la banqueta. L’entrenador preocupat per perdre la banqueta, no rendeix. No dóna el millor d’un mateix. He fet el que creia i això t’ho dóna l’experiència. Quan les coses no surten estàs malament, però has d’aprendre a regular-ho. No m’han fet fora mai, però si passa m’aniré amb el cap ben alt.
El moment que més a prop va estar la primera vegada va ser a Balaguer.
Aquell dia segurament em va treure la por. Em vaig veure tan a baix, tan derrotat, que només va quedar anar cap amunt. Un club gran com l’Europa, en una situació com aquesta, acaba baixant. Ja li va passar al Santboià. Tothom va a per tu i pateixes encara més.
El Prat també és un club gran?
El Prat va ser campió de Tercera fa quatre anys, n’ha estat dos a Segona B, va baixar per un punt i no ha jugat play-of per goal average. És un club preparat per a lluitar per tot, però amb calma. Comencem de zero.
Quant temps fa que volia ser entrenador del primer equip del Prat?
Jo vaig tenir un entrenador, el Josep Guillem, que em va fitxar pel Prat quan tenia 17 anys. Aquell senyor em va ensenyar a ser entrenador del poble sent del poble. Vaig aprendre. Des d’aquell moment, vaig pensar que tan de bo algun dia fos entrenador del Prat. Ha arribat 25 anys després i ara intentaré gaudir-ho cada dia, defensar el meu club i fer que el Prat sigui l’orgull de tots els ciutadans.