25 anys després de sortir-ne com a jugador, Pedro Dólera torna al Prat com a entrenador del primer equip. El considera ‘el seu’ club i espera poder donar alegries a la gent del seu poble de tota la vida
JORDI MESTRES
Tot ha anat molt ràpid. Pedro Dólera (1973) va acomiadar-se de l’Europa el 4 de juny, va presentar-se com a entrenador del Prat el 8 i avui, dia 11, ja té tres quartes parts de la plantilla feta. Velocitat de vertigen per a un fitxatge del que se n’ha parlat molt. Dólera desvetlla la seva opinió en aquesta entrevista, així com el sentiment de pertinença a l’Associació Esportiva Prat. Desitja que la gent del poble de tota la vida, com ell, estigui orgullosa de la seva feina al club pota blava.
Està content amb el canvi de l’Europa pel Prat?
A l’Europa hi he estat molts anys. Tant per a mi com pel club feia falta un canvi i aires nous. Aquí al Prat vaig veure l’oportunitat de tornar a casa meva i intentar fer un projecte a tres anys, amb tranquil·litat per a treballar i cap tipus de pressió.
A part d’estalviar temps i diners en benzina, que li dóna el Prat que no tingui l’Europa?
No és qüestió de comparar. L’Europa m’ho ha donat tot i no tinc cap queixa. Allà he pogut desenvolupar-me com a persona i entrenador. Sento sentiment de pertinença al Prat i espero que la gent del poble estigui contenta amb mi.
Va acomiadar-se de l’Europa el 4 de juny, va fitxar pel Prat el 8 de juny i avui 11 de juny ja té quasi la plantilla feta. Tot ha anat molt ràpid no?
Jo funciono així. Per sort o desgràcia, a tots els clubs on he estat no hi ha hagut secretari tècnic. Durant l’any no m’estic rascant la panxa i faig seguiment de jugadors. Per això em paguen i sóc un professional. Per sort per a mi la gent té ganes d’entrenar amb el meu equip i el Prat és una entitat seria, amb ganes de progressar i on es treballa amb molta humilitat.
El fitxatge pel Prat es va fer oficial el 4 de juny, però ja se’n va parlar molt abans. Va negociar amb el club durant el play-off?
No em va agradar gaire que sortís. Sempre és el mateix. Qui sigui vol ficar merda on no hi ha res. Amb el Prat vaig parlar per primera vegada el dia després de perdre al play-off. El dia 2 a les dues i mitja de la tarda. En cap moment em vaig sentar amb ells i si no ens haguessin eliminat no ho hagués fet. No tinc cap intenció de convèncer a ningú. Sé el que he fet jo i el que ha fet el Prat. L’Europa era conscient de tot això i jo no vaig amagar res a ningú.
Pedro Dólera no va parlar amb el Prat durant el play-off, però el Prat va intentar posar-se en contacte amb vostè quan entrenava l’Europa?
Quan jo estava al play-off en cap moment em van trucar. Després em van dir que Manolo Márquez no seguia i que havien pensat en mi. Jo vaig dir que primer havia de parlar amb l’Europa, que m’havia ofert renovar quan vam guanyar la Copa Catalunya. Jo pensava que per a renovar calia ficar-se al play-off i vaig voler acabar la temporada per a decidir. La derrota em va tocar. Sóc persona i vaig entendre que tocava fer un pensament i el Prat em va convèncer.
Si l’Europa hagués pujat, la seva decisió hauria estat una altra?
No ho sé. Sóc bastant impulsiu i no m’ho he plantejat.
Ha parlat amb Manolo Márquez?
No. No he volgut barrejar absolutament res i no vull saber res del que han dit ni de rumors. Manolo Márquez és un company meu, però no és un tema que vagi amb mi.
Amb Agustín Vacas i Manolo Márquez en el passat recent, el llistó està bastant alt.
Sempre, però a tot arreu. Jo marxo de l’Europa sent l’entrenador amb més partits i l’únic que ha jugat tres play-off seguits. El llistó sempre està alt als clubs grans.
S’ha sentit envejat alguna vegada a l’Europa?
Jo respecto a tothom. No parlo de ningú i faig la meva feina. Mai he sentit enveja i si algú l’ha sentit allà ell. Sóc una persona normal i el respecte és fonamental.
Què en pensa d’Albert Poch?
Albert Poch és un entrenador sensacional i ho farà super bé. No tinc cap mena de dubte.
És amic seu?
Ens coneixem de fa molts anys. Som de la mateixa quinta més o menys. Li desitjo el millor.
Al Prat hi ha menys pressió que a l’Europa?
El tema de la pressió va arribar un moment que es sap portar. Sí que és cert que a nivell mediàtic té transcendència i a priori sí que n’hi ha menys.
El dia del seu comiat va remarcar molt les seves efemèrides. Creu que no s’han valorat?
No ho sé. Això ho veurem amb el temps. Ho vaig dir perquè vaig fer un repàs general de tot. Em vaig acomiadar de tothom i va ser simplement una part del discurs. Jo creia que feia falta defensar això. No sé si s’ha valorat o no, però estic molt orgullós del que he fet. Quan un ho dóna tot, no se li pot demanar més. És el meu cas.
El Prat ha fitxat a Ignacio i Putxi, dos ex de l’Europa. Vindran més?
No ho sé encara. Estem valorant diverses opcions d’ex de l’Europa, el Prat, el Manlleu i altres equips.
Creu que algú es pot molestar al Nou Sardenya per això?
Jo ja no sóc l’entrenador de l’Europa. Sóc un professional que estic al Prat i miro pel que fa falta a la meva plantilla. L’Ignacio Rosillo venia del Prat i el vaig fitxar jo. El Putxi venia del Manlleu i el vaig fitxar jo. Els sis anys que he estat a l’Europa cap jugador l’ha fitxat ningú més que Pedro Dólera. Són jugadors que volen estar amb el seu entrenador, estan a gust. No tinc cap intenció de fitxar jugadors de clubs concrets, sinó el que necessitem. No hi veig el problema.
Com jugarà el Prat amb aquests fitxatges?
Som un equip intens, que pressionarà molt, intentarà governar els partits. Tindrem més registres i varis sistemes de joc. Això ens dóna polivalència, però falta acabar de polir la plantilla.
Li agraden les etiquetes als entrenadors?
Jo em considero un entrenador amb equilibri. Sap on ha de defensar i com atacar. Treballem molt tots aquests temes i estic content amb el nivell dels meus equips. Sí que és cert que sempre agrada jugar bé a futbol, però cal tenir en compte els camps on juguem. El millor entrenador és qui sap fer adaptar el seu equip a tots els intangibles.
Pedro Dólera té caràcter, això sí.
Sí, està clar. Jo no sóc una persona que passo desapercebuda. Intento fer la meva feina el millor possible i lluitar pel meu club. No vull que ningú ens trepitgi. Dins dels meus equips hi ha d’haver un ordre i les persones que em coneixen saben que sóc molt més de riure que no d’enfadar-me.
Les rodes de premsa del dia de Cerdanyola i la de l’Europa-Montañesa no tenen desperdici.
Hi ha vegades que explotes perquè la plantilla t’ho demana. Al final la cara la poses tu i és una cosa que la gent no sap. Per això els meus jugadors estan a mort amb mi.
Defensa que per a ser entrenador s’ha de tenir títol?
A mi em va costar quatre anys per a treure-me’l i espero que sí. Que tingui valor. Qualsevol persona que hagi jugat a futbol i tingui seny pot entrenar, però el títol és necessari.
No comparteix que hi hagi entrenadors a una banqueta sense el títol?
No és adient. El col·legi d’entrenadors està sent bastant taxatiu amb aquest tema i està fent un bon control del mateix.
Continuarà…