El darrer triomf contra el Vilafranca, a més de servir de bàlsam, va trencar amb una dinàmica de 4 partits sense guanyar i col·loca als de Pavón a tan sols 3 punts de la promoció d’ascens
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
L’octubre passat, Juan Manuel ‘Juanma’ Pavón, l’home “miracle” del Recreativo de Huelva, va acceptar el repte d’asseure’s a la banqueta de La Pobla. Lluny de casa, sol i amb l’obligació de continuar amb la bona dinàmica encetada pels seus predecessors, l’empresa no es presentava fàcil. No obstant això, i després de dues derrotes seguides, el míster andalús es va fer amb les regnes de l’equip i el treball, a poc a poc comença a donar els seus fruits.
Agraït, humil i amb els peus a terra, Pavón s’obre tant a nivell personal com esportiu i ens analitza com han estat els seus primers mesos a terres catalanes.
Vull començar recordant un moment especial com va ser la salvació del Recre la temporada passada amb vostè a la banqueta. Quines sensacions va viure en aquell moment?
Va ser un moment apoteòsic, fins i tot ara quan parlo se’m posa la pell de gallina. Sabíem que, no només era la salvació de la categoria sinó també la salvació del club. I, encara va ser més especial per la situació que es vivia amb pocs jugadors en algunes posicions, sense cobrar, amb unes instal·lacions no gaire adequades…
Quin va ser el secret d’aquella salvació?
Sense cap mena de dubte la nostra afició, la unió entre nosaltres i els jugadors que tot i la seva joventut van saber aguantar la pressió.
Ens centrem en la nova etapa que inicia el passat octubre a La Pobla. Quina valoració fa d’aquests gairebé 4 mesos?
Molt positiva. Tenia ganes de sortir de Huelva, em van donar aquesta oportunitat i estic molt content i feliç d’haver acceptat.
Una aventura que emprèn tot sol, sense el seu cos tècnic, sense els seus ajudants. Com ha estat la relació amb els integrants del club?
Excepcional. La relació amb tots és immillorable amb en Dani, el segon entrenador, amb l’Alberto, l’entrenador de porters, amb en Gerard, el preparador físic, amb la direcció esportiva amb Viqueira i Deus, amb els fisios, amb l’utiller, amb el delegat, amb la directiva. El tracte que estic rebent de tots ells és increïble, en tot moment estan pendents de les meves necessitats tant esportives com personals. Puc dir que aquesta és la meva família de Catalunya.
“Puc dir que aquesta és la meva família de Catalunya”
Hi ha hagut alguna cosa que li va cridar especialment l’atenció quan va aterrar aquí?
L’organització del club. Em trobo amb una entitat formada per professionals treballant cadascun a la parcel·la que li toca i això no ho vaig viure al Recreativo on hi existien massa problemes.
Un fet que sorprèn una mica és que per un equip com La Pobla que està a la zona mitja-alta de la taula hagin passat, amb vostè, 4 entrenadors. M’agradaria saber la seva opinió?
Per a mi és un cas excepcional que no ha estat fruit dels mals resultats ni del joc sinó d’una necessitat del primer equip. Pel que tinc entès, Rodri es fa càrrec de la primera plantilla, llavors Vílchez es queda com a interí a Lla Pobla i a l’espera de notícies del Nàstic. Una vegada Vílchez també puja a la disciplina grana arriba el tàndem Cazorla-Xisco de forma puntual fins que es fa oficial el meu fitxatge.
“4 Entrenadors? Crec que ha estat fruit dels mals resultats ni del joc sinó d’una necessitat del primer equip?”
A la seva arribada, només compta amb tres sessions per preparar el pròxim partit. En quins aspectes incideix més en aquesta primera presa de contacte amb els seus jugadors?
Principalment en dos aspectes. Primer, mantenir el treball que s’estava portant a terme fins al moment i segon, l’aspecte psicològic. Era important que el canvi i trobar-se amb un entrenador nou al qual no coneixien no els afectés.
Nou entrenador, noves idees, nous aspectes. Quina ha estat la seva metodologia de treball?
Bàsicament, volia adaptar-me al que em demanava el club, a un joc semblant al que practicava Rodri i al que juga el Nàstic i buscar que el filial s’assembli el més possible al primer equip perquè quan els nois pugin a la primera plantilla estiguin familiaritzats amb la metodologia de treball.
Li va costar a l’equip adaptar-se al seu mètode?
En alguns aspectes sí, sobretot a la manera d’expressar-me i a la meva terminologia però ja és un tema superat i ara l’enteniment és total.
Com vol que sigui aquesta Pobla?
Competitiva, intensa, amb il·lusió, incòmoda pel rival, vertical, encara que sense possessions excessivament llargues. Volem atacar, tenir la pilota, arribar el més aviat possible a dalt, encara que sabent que moltes vegades ens haurem d’adaptar al joc del rival.
Un aspecte que defineix a l’equip és la solidesa defensiva. És primordial per a vostè aquest treball defensiu?
Sí. Treballem pensant que no només defensen el porter i els 4 del darrera sinó que el primer defensor ha de ser el davanter. Hem anat creixent en aquest sentit i ens hem consolidat com un equip fort defensivament, tot i que a vegades patim sobretot quan ens avancem al marcador o en els últims minuts quan els rivals apreten.
No reben gols però els costa molt marcar-los. Li preocupa aquesta mancança?
Sí, bastant. Tanmateix, gaudim d’ocasions i això és important, ja que ens facilita intentar marcar. S’està entrenant bé, incidint molt en les finalitzacions i ara falta plasmar aquest bon treball als partits. En aquest sentit, el pròxim encontre contra el Vilassar serà una bona prova per a nosaltres.
En aquest sentit, suposo que la lesió d’Iván Vidal, pitxitxi de l’equip fins aquell moment, va ser un cop molt dur, oi?
Va ser molt dur, no només en l’àmbit esportiu sinó dins del vestidor on, com a capità és un mirall per a molts. Ho estem notant molt.
“La lesió d’Iván Vidal, pitxitxi de l’equip fins aquell moment, va ser un cop molt dur?”
Un altre nom propi del qual li volia parlar és Pol Ballesteros. Li sorprèn el rendiment que està donant?
No. És un jugador que a poc a poc amb el seu treball i esforç s’ha guanyat entrat a l’equip, està millorant defensivament que era una de les seves debilitats i està creixent ofensivament amb els seus gols.
Precisament, un gol seu va donar la victòria contra el Vilafranca. Aquest triomf ha retornat la confiança a l’equip?
Totalment. Crec que el futbol ens estava castigant, portàvem 4
partits sense guanyar, fet que per a mi era injust pel joc i les ocasions i aquesta victòria ens ha retornat a les bones sensacions.
Tres punts més que els allunyen del descens i els apropen a la zona de promoció. L’objectiu és jugar el playoff d’ascens?
A nivell de resultats l’objectiu és quedar el més amunt possible a la classificació i a nivell individual que els nois creixin dia a dia per poder arribar al primer equip.
Per anar acabant la primera part de l’entrevista, li volia preguntar sobre les altes i les baixes que hi hagut. Avui dia, té la plantilla que vol?
Estem molt contents amb tota la plantilla. Els darrers fitxatges, els quals han arribat de la mà de la direcció esportiva, estan responent bé i ens sap greu que alguns no juguin tot el que desitjarien però hi ha una gran competència.
Beneït problema la competència, oi?
I tant. Tot i que és molt complicat per a nosaltres fer una convocatòria i deixar jugadors fóra, com tu dius beneït problema. I que duri.
“Estaria encantat de renovar si el club vol?”
Acaba contracte el 30 de juny d’aquest any. Li agradaria renovar pel club?
Si m’ho preguntes avui, estaria encantat de renovar si el club vol, tanmateix queda molt per endavant.
Com a casa
Porta ja uns quants mesos instal·lat a la Pobla. Li agrada el poble? Es troba a gust?
El poble m’agrada molt, tinc la sort de tenir el camp al costat de cas i això em facilita el treball. Pel que fa a la gent és increïble amb mi i, tot i que trobo a faltar a la meva dona i la meva filla, puc dir que aquí tinc la meva segona família i em sento com a casa.
“Puc dir que aquí tinc la meva segona família i em sento com a casa”
Encara trobant-se a uns quants quilòmetres de casa, segueix l’actualitat del Recre?
Sí. Com a bon recreativista que sóc m’agrada estar al dia de les novetats del club i espero i desitjo que aviat resolguin els seus problemes.
A l’inici parlàvem de la salvació que va aconseguir. Diria que és el millor moment que ha viscut com a entrenador?
Sí, sobretot perquè va ser molt patida i també perquè és molt recent. Reconec que va ser una aventura excitant.
I com a jugador?
He viscut molts moments positius, donat que gairebé tots els anys s’han complert els objectius dels clubs on estava. Ascensos, permanències… de tot una mica.
Vestir-se de curt l’ha ajudat, ara, a entendre millor als seus jugadors?
Sí, moltíssim. T’ajuda a saber el que pensen, les sensacions que poden estar experimentant abans d’un partit.
En la seva trajectòria com a jugador, hi ha hagut algun entrenador que li hagi marcat?
Que ara estiguin a l’elit, Caparrós o Alcaraz i en categories inferiors Carlos Rios, de qui vaig aprendre molt i a vegades aplico alguns dels seus coneixements, José Luis Montes (mort fa uns anys) a l’Algerciras la temporada de l’ascens a Segona o Julio Peguero al Huelva.
” Vinc a intentar fer-ho el millor possible amb La Pobla i sentir-me orgullós de la meva feina”
I ara a la banqueta, té el seu estil propi o es fixa en algun míster?
Crec que de tots els entrenadors s’aprèn encara que tinguin formes de joc molt diferents, per exemple, a mi m’agrada Marcelino però també l’Atlético de Simeone o la manera de gestionar un vestidor de Vicente Del Bosque. Al cap i a la fi, ens podem fixar en un o altre però tots els místers tenim el nostre estil.
Pateix més a la banqueta que quan jugava?
I tan, perquè moltes vegades vols actuar i saps que no pots. És el que passa quan el cor està per damunt de la ment.
Per finalitzar l’entrevista, quina fita es marca?
Treballar dia a dia, intentar fer-ho el millor possible amb La Pobla i sentir-me orgullós de la meva feina al final de temporada.