Serà un detall inoblidable i del que caldrà prendre nota, però Europa i Ascó segur que ja ho tenen gravat. Els escapolats van caure en el 86’ mentre que els tarragonins ho van fer en el 93’
Ascó i Europa no oblidaran fàcilment aquest últim diumenge de maig. De fet, als escapolats els costarà una mica més, doncs la seva derrota en l’Estadi Municipal Manuel Calzado Galván els deixa fora del somiat ascens. L’Ascó, com a mínim, té una nova oportunitat.
L’1-0 de l’anada convidava a lo millor a un Europa que va encaixar el primer tant del partit des del punt de penal. Una pena màxima més que discutible de Dot sobre Juan Germán que va permetre al jugador andalús igualar l’eliminatòria. Fins i tot va poder ser pitjor si Toboso i Chema haguessin anotat el segon.
Li va costar superar la situació al quadre de Pedro Dólera encara que ho va intentar en el segon període per mediació de Nils Puchades. El migcampista, a qui va substituir Ramon Rovira (78’), i Padilla ho van intentar encara que seria un bon tret de Chema, a quatre minuts per al final, qui acabaria amb les il·lusions visitants. Nova ensopegada per tercera ocasió consecutiva per l’Europa.
Nova oportunitat per a l’Ascó
El 2-2 de l’anada ja convidava a presagiar que no ho passaria molt bé l’Ascó en la seva visita al Poliesportiu La Hoya. I així va ser. Clar que els de Miguel Rubio van viure un partit de pel·lícula enfront del Jumilla. Virgili va avançar als seus (37’), Verdú va empatar quatre minuts després i els locals no van poder amb el mur tarragoní fins al 82’. Era el 2-1 gràcies a una pena màxima que va segellar Guardiola
Però va tornar a emergir l’Ascó gràcies al seu golejador Asier Eizaguirre (86’) amb un tret precís a l’esquadra en un llançament genial de falta. La pròrroga era una realitat per tots menys per a Paolo. En el 93 va caure la sentència. Ara tocarà superar dues eliminatòries més.