El Cornellà es veu clarament superat per la Ponferradina al Toralín. Dos gols encaixats a pilota aturada a l’inici de cada part acaben amb el somni de l’ascens pels verds
JORDI MESTRES @jordimestres7
La història de Mareo es va repetir al Toralín. Ponferrada va tenir el mateix resultat que Gijón. El Cornellà va patir de valent a la capital del Bierzo. El partit no va ser gens còmode, sinó tot el contrari. La Ponferradina va ser netament superior, va tenir ocasions per golejar i va passar de ronda. L’equip de Xavi Calm no va xutar a porta i va encaixar dos gols en jugades d’estratègia. Tot plegat, un guió cruel que no ha d’amagar el que és una realitat: el Cornellà ha fet història.
De fet, va guanyar el seu primer partit en un play-off d’ascens a Segona A i això quedarà per sempre. L’avantatge, mínim, va durar ben poc. La Ponferradina va sortir amb dues marxes més que el Cornellà. Isi va comandar totes les jugades d’atac dels locals i va ser l’encarregat d’estrenar el marcador ben d’hora.
La badada defensiva, considerable, capgirava l’eliminatòria. A partir d’aleshores, calia saber patir. Gairebé 8.000 aficionats esperonaven els seus en un gran ambient de futbol al Toralín. En aquest estadi la Ponferradina només havia perdut un partit aquesta temporada. Per tant, la feina pels de Xavi Calm era considerable.
Encara més tenint en compte que el Cornellà va jugar molt aculat. Les línies estaven més a prop de Ramon que de la porteria contrària i així era impossible trenar jugades. La única de la primera part que va generar Abde i va culminar Eloy Gila. La rematada de cap del ‘7’ del Cornellà va sortir desviada. Era evident que per a marcar un gol calia donar un pas endavant.
La pilota aturada sentència al Cornellà
A la represa no va ser així, sinó que el guió es va repetir. Novament, badada defensiva. Altre cop, gol a pilota aturada de la Ponferradina. El guió, dramàtic, deixava grogui a un Cornellà que tenia tota una muntanya per escalar. Mentalment, la confiança dels locals es va imposar. El 3-0 no va aparèixer al marcador del Toralín de miracle.
Primer, pel pal que evitava el gol de Kaxe. Després, gràcies a Ramón i la seva aturada inversemblant. El porter va ser el millor d’un Cornellà que va marxar de Ponferrada sense provar a Manu García. I és que Eloy Gila a dos minuts pel final va tenir la igualada a les seves botes. Sense bona direcció, novament.
No era el dia per a un Cornellà que no va jugar un bon partit. El desenllaç, no obstant, no ha de fer oblidar el que és una realitat tossuda. Que aquest club faci dos play-off seguits, que guanyi una Copa Catalunya, que jugui uns setzens de final de Copa o que pugi a Segona B. Fites que confirmen que la història al Municipal s’ha fet, es fa i es farà.