OT Bofill és una de les claus d’aquest gran Tona que lidera el subgrup A de Primera Catalana encara que el jugador osonenc prefereix elogiar al grup que han sabut formar els tècnics sota la presidència de Quim Carandell
OT Bofill va fer els seus primers passos al Torelló, va anar al Vic Riuprimer i va romandre diverses temporades al seu natal Manlleu. Des de juvenils al primer equip (4 cursos, fins al 2017), va signar pel Figueres (juliol 2017/febrer 2018) –”allà vaig aprendre moltes coses d’en Narcís ‘Chicho’ “- i ja en aquest final de temporada va signar pel Tona. Ara ja és un referent en el seu quart exercici.
Ot, lateral dret del conjunt osonenc, va néixer a Manlleu, treballa a Vic i juga al Tona, tot un ‘circuit’ a Osona. Combina treball amb futbol encara que sempre mira cap amunt per a arribar el més lluny possible. Als seus 26 anys té tot el futur al davant i ara vol l’ascens a la 3a RFEF.
UNA ENTITAT MODÈLICA
Es troba en una entitat modèlica, amb una junta molt professional i amb una gestió envejable. Això es nota.
És cert. Ho han gestionat molt bé i ho tenen perfectament estructurat, es nota que volen que funcioni tot molt bé. Aquesta temporada van apostar clarament per uns entrenadors, molts jugadors nous i aquí estem.
Quan es va produir el relleu a la banqueta i va arribar el ‘trio’ de tècnics del Vic Riuprimer (Ricard Farrés, Marcel Martí i Marc Francolí) va haver-hi incertesa, però s’ha tornat a demostrar que són una aposta ferma.
“AQUEST CLUB ESTÀ MOLT BEN GESTIONAT”
Jo ja els coneixia i també vaig apostar molt fort per ells. En Ricard em va dirigir en el Riuprimer un any i amb Marc Francolí vaig coincidir un any com a jugador. Conec el seu caràcter i la seva manera de fer i em va alegrar molt que fossin les noves cares del Tona.
Qui és el ‘cap ‘, el que mana dels tres?
Ho tenen molt repartit, la veritat, no et sabria dir, els tres manen per un igual, cadascú té la seva funció. Ricard dóna més xerrades, Marc dóna més consells i Marcel dóna més estratègia encara que és molt més el grup.
Es diu que si un entrenador ‘menja molt el coco’…tenir a tres!!
Bé, la veritat és que pot semblar que sí, però tenim una gran coherència de grup i això és gràcies a ells.
“ELS NOSTRES TRES TÈCNICS MANEN PER IGUAL”
Històricament a Osona sempre hem parlat de Vic-Manlleu, Manlleu-Vic, no obstant això aquest binomi ha canviat.
Esperem que segueixi així. Ara els qui estem per davant som el Tona i els estem superant.
Vénen d’empatar contra el Manlleu (2-2), aquest proper diumenge els visita el Vic Riuprimer i són líders del subgrup A amb 4 punts d’avantatge sobre el segon (Lloret). Un derbi continua sent un derbi?
Per descomptat, estem molt motivats per a quedar primers i, si és un derbi, amb més ganes d’aconseguir els tres punts. No sols és guanyar.
Per a Ot Bofill aquest Tona (entitat i equip) desprèn confiança i l’aficionat pot estar tranquil // FOTO. David Pallarols
“MANLLEU-VIC? ARA ESTEM PER DAVANT”
Com veu la competició a tres jornades per al final d’aquesta fase i la futura doble eliminatòria d’ascens?
De cara a l’espectador la veig interessant, però ‘emprenya’ que, si quedes primer, et juguis l’ascens a dos partits; no és una temporada sencera, és veritat, però tampoc és jugar-te-la a 90 minuts.
El seu equip figura com el conjunt que més marge li treu al seu perseguidor dels quatre blocs. Aquest detall què significa?
Que les coses es fan bé perquè des del principi els entrenadors ens van dir que calia intentar que no ens generessin ocasions, a més hem marcat bastants gols. Hem anat partit a partit i s’ha demostrat que ho hem fet una mica millor que els altres.
“TANT DE BO JUGUEM CONTRA L’ESCALA COM A CAMPIONS”
4 punts sobre Lloret i 5 sobre Manlleu i L’Escala amb 9 en joc són suficients per a arribar a jugar l’eliminatòria d’ascens?
Si es fan les coses bé, jo diria que sí, però mai són suficients per a estar tranquils. Tant de bo quan toqui la visita amb L’Escala ja siguem campions.
Noten el desig de la gent perquè pugin de categoria?
Tothom està motivadíssim per a intentar portar el Tona a Tercera, seria una gesta i tothom està eufòric.
OT o Bofill?
Normalment, OT encara que a vegades també em criden Otto o Bofill.
“LA BROMA D’OT (OPERACIÓN TRIUNFO) ME L’HAN FET MOLTES VEGADES”
Els seus pares ja li han dit la raó per a posar-li OT?
Sí, clar. Els va fer gràcia aquest nom i me’l van posar. En la samarreta no portem el nom i, si pogués, potser posaria Ot Bofill
Clar perquè només Ot seria publicitat per a ‘Operación Triunfo’…
Aquesta broma me l’han dit moltes vegades i ja estic una mica fart.
A nivell personal, amb només 26 anys, ha d’estar content.
Ho estic i per les decisions que he pres també perquè he estat on sempre he volgut, no m’he mogut per diners ni per una altra cosa. Tant de bo que aconseguim enguany l’ascens, estaria més content.
Quina ha estat la clau d’aquest Tona?
El vestuari és la gran clau, hi ha gran cohesió, anem tots a una, hi ha jugadors que aporten un nivell tècnic molt important. La nostra ‘pinya’ és clau.
“HI HA UNA GRAN COHESIÓ EN AQUEST EQUIP”
Quins jugadors serien els referents d’aquest Tona?
Tenim molts. L’etern capità Veli, que és qui porta més temporades al club, Maik Molist, Lluch...et diria tots, Salarich (gran company encara que no es pugui veure tant fora), a dalt està Abde i el nostre porter Blanquera. No obstant això, repeteixo, els citaria a tots.
Una curiositat: Guineueta, Sant Cugat per a un futur encreuament….
Al principi pensava que era Guineueta, però s’ha posat les piles el Sant Cugat també; cal esperar a l’avantpenúltima jornada que jugaran entre si.
“A VEURE SI ACONSEGUIM ENGUANY L’ASCENS”
La veritat és que tots han fet un gran esforç aquesta temporada, tots els futbolistes, els equips, les juntes…
Tenim a l’Anna que es cuida de tot: màscares, vestuaris, temperatures, que no hi hagi risc … i la junta que ens ha permès estar en molt bones condicions. L’entitat funciona com una gran empresa.