Dos representants il·lustres del futbol català es decideixen a sortir del club de la seva vida com són els casos de José Ortega (Terrassa, 13 temporades) i Cristian Gómez (L’Hospitalet, 11)
Amb un total de 294 partits oficials en 13 temporades defensant el Terrassa i amb 257 en 11 al capdavant del CE L’Hospitalet, José Ortega i Cristian Gómez s’acomiaden dels clubs de tota la seva vida. Historials impressionants per part dels dos futbolistes, lluny de l’abast de qualsevol i amb una lleialtat a prova de tot.
Discurs clar i sincer per part dels dos futbolistes de 31 i 33 anys, respectivament. Mentre que el porter de Sant Boi del Llobregat seguirà en actiu,el migcampista i capità riberenc encara que, ara com ara, s’ha centrat en la Kings League.
PARAULES D’ORTEGA
No em podia imaginar tot el que he viscut després. Estic molt orgullós d’aquests anys. La meva il·lusió era fer tota la meva carrera al club, però ha arribat fins aquí.
Un moment especial? El meu primer ‘play-off’, perquè va ser un any important per a mi perquè Miki Carrillo em posa a la porteria; el meu debut, sent juvenil; jugar contra un Primera Divisió a la Copa del Rei i l’ascens. Hi han hagut moments molt feliços. I sobretot les amistats que quedin.
Els clubs canvien i saps que un dia arribarà. Però em costa assimilar-ho. Ara vindran nous reptes, això no queda aquí.
PARAULES DE CRISTIAN GÓMEZ
Ha estat molt emocionant, ha estat per a mi un plaer increïble. De petit em recordo que jo venia a divertir-me, fins que un dia vaig decidir que havia d’anar per a dalt perquè l’anava a aconseguir. Sabia que ho anava a aconseguir”.
El primer moment amb el qual em quedo és el debut, al final era juvenil i vaig poder debutar en 2aB. El segon és aixecar la Copa Catalunya. Vaig ser la primera persona a L’Hospitalet a tocar el títol i això m’ho emporto amb tu.
Volia acabar dient que estic en pau perquè sento molt d’alliberament. Aquests últims mesos he sofert molt per un tema del peu. Porto des dels 17 anys entrenant gairebé cada dia. Aquest dissabte em vaig poder aixecar i passar el diumenge amb la meva família.