El tècnic del Sant Cugat i director de l’Acadèmia Kaptiva Esports, Oriol Alcázar, es juga aquest diumenge tres punts d’or amb el seu equip a Nou Barris. Espera l’EE Guineueta de Luis Gallego i els dos equips, que estan empatats a 31 punts, volen guanyar
Oriol Alcázar forma part d’una última generació d’entrenadors que han pogut convertir en realitat el seu somni de ser professional. Primer va treballar en categories inferiors, es va desplaçar dos anys a Tailàndia com a seleccionador, i ha tornat per a compaginar la direcció del primer equip del Sant Cugat i l’acadèmia internacional Kaptiva Esports.
Va néixer a Sant Cugat, es va formar a Sant Cugat, va jugar al Sant Cugat i, després d’una etapa a Tailàndia, ha assumit la direcció del primer equip de futbol del Sant Cugat i l’Acadèmia de futbol internacional (Kaptiva Esports). Molts nens de totes les parts del món agraeixen aquesta atractiva proposta d’estudis, futbol i residència amb professionals de primera línia.
Va coincidir amb David López, Jordi Masip i Víctor Rodríguez al Mercantil, va tornar al Sant Cugat, va compaginar ser futbolista i entrenador i als 23 anys ja es va centrar en entrenar. “M’agrada molt entrenar, portava el juvenil del Sant Cugat (2012) i no podia amb tot. Abans vaig estar a Rubí, Martorell i L’Hospitalet a juvenils per després aprofitar i marxar a Tailàndia”, comenta.
ORIOL ALCÁZAR: “ESTIC EN UN CLUB ON ES TREBALLA MOLT BÉ”
Per què se’n va anar tan jove a Tailàndia?
Amb 28 anys em va arribar aquesta oportunitat per a ser entrenador de la sub 19 i de segon en la sub 21, a través d’una empresa (Icona) i vam marxar 4 entrenadors. Era una oportunitat molt maca, vaig passar a viure el futbol 100 x 100 i vam jugar per tota Àsia.
Es casa i se’n va a Tailàndia!
Va ser una coincidència, en el 2017 em casava i teníem el viatge de noces a Tailàndia. Va ser el destí i vam estar allà dos anys i mig.
I ja es compleix un any del seu retorn.
Tot són etapes i era una cosa complicada per a la meva dona també.
Dóna per a viure?
Sí, Molt bé. Tinc la sort que estic molt estable amb les dues feines i aqui segueixo.
Pels seus resultats en el primer equip del Sant Cugat tot li va molt bé!
Sí, estic en un club on es treballa molt bé, on hi ha molta paciència i s’intenten fer les coses amb un bon pla de present i futur.
“AQUEST DIUMENGE ES POT DONAR LA GLÒRIA O LA FRUSTRACIÓ”
Aquest és el futur? Que superprofessionals dirigeixin el futbol amateur?
Crec que sí. A Sant Cugat jo destacaria la seva mentalitat, un grup envejable a Catalunya, que continua creixent i la gent que treballem allà ens sentim molt còmodes i valorats. S’intenta cuidar molt al treballador dins de les possibilitats que hi ha.
Quan se li pregunta quin tipus de futbol presenta un equip, què contesta, o l’important, com sempre és guanyar o guanyar?
Oriol compagina el seu responsabiliad en el Sant Cugar amb la direcció de l’Acadèmia internacional, Kaptiva Esports // FOTO:_ O.A.
Ens centrem en el que diem a un equip que és el més jove de Primera Catalana. Una de les coses que comentem quan muntem l’equip és que el nostre objectiu era que aprenguessin, que gaudissin als partits i entrenaments i competir. Aquest pas s’ha donat aconseguint ser un dels equips que més juguen de la categoria i obtenint millors resultats dels imaginats.
“BUSQUEM JUGADORS AMB AMBICIÓ I QUE SENTIN EL CLUB”
Aquesta plantilla com es confecciona? Es mira cap a categories inferiors o fitxant?
El Sant Cugat ve d’un ascens de Segona Catalana i es compta amb 13/14 jugadors d’aquí i després es fa una cerca de joves que el club ja coneix perquè havien format part del nostre futbol base o que s’adaptin al nostre model de joc. Busquem jugadors amb ambició i que sentin el club; 18 dels nostres futbolistes han format part del futbol base i això és molt difícil de trobar.
Identificació clau…
El sentiment de pertinença és molt gran i la unió fa sortir cap endavant.
Pel costat esportiu són l’equip menys golejat del seu subgrup (11), és a dir, per al seu entrenador la millor defensa és una bona defensa?
Jo sóc un entrenador ofensiu per a qui preval el joc atractiu, ser protagonista amb la pilota i intentar generar ocasions, però és important equilibrar. Al final, tot va lligat i, si no encaixes, tens moltes possibilitats per a guanyar. L’important és saber atacar i trobar aquest equilibri.
A nivell espectador és espectacular: Sant Cugat i Guineueta, amb 31 punts, i només promociona un. Massa cruel?
“QUE NO HI HAGI ASCENS DIRECTE NO HO VEIG MOLT BÉ”
Aquest model és molt difícil per a aconseguir l’ascens. La Guineueta ha fet una temporada increïble, li hem pogut retallar encara que cal tenir en compte a Les Franqueses i Mataró. Que no hi hagi ascens directe no ho veig molt bé encara que sigui futbol.
Aquest diumenge toca Guineueta-Sant Cugat i amb un empat es beneficia més a qui ve per darrera.
Es poden donar moltes variants segons el resultat. Si guanyem al camp de la Guineueta i el Llefià no guanya, ens podem proclamar campions i, si empates o si perdem per dos, queda tot obert a la útlima jornada en la que nosaltres esperem al Mataró. Dependríem de nosaltres, amb gol average favorable enfront dels de Nou Barris, però, no tindríem cap opció si perdem per dos gols. Es pot donar la glòria o la frustració, així és el futbol. Anirem amb il·lusió.
Entén que només pugin 2 mentre que Tercera es queda amb 17?
Al final, nosaltres volem més opcions i no sols 2 de 40, no obstant això és el que toca i cal acceptar-ho.
“CAL TOCAR AMB ELS PEUS A TERRA I SER CONSTANT”
Finalment: primera temporada al Sant Cugat, tècnic molt jove que mira sempre cap amunt o partit a partit?
Amb ambició i apuntant alt, si és així hi ha més opcions d’arribar. Cal tocar amb els peus a terra i ser constant en la feina. Tinc clar que m’agradaria poder viure del futbol.