És un ‘partidàs’. Llàstima que molts ens haurem de conformar amb poder gravar la transmissió de La Xarxa. I gràcies perquè Olot i Peralada ho reuneixen tot. L’emoció i l’esportivitat s’ha d’imposar davant de dues aficions meravelloses
Només guanyarà un ja que, en principi, l’empat només ha de satisfer al Peralada, equip visitant que arriba d’haver sumat la seva segona derrota a la Lliga la passada jornada contra el Vilafranca. És un detall, res més, ja que els xampanyers d‘Arnau Sala compten amb una plantilla extraordinària, meravellosa, envejable i a l’altura, per descomptat, d’un Olot que mana i mana en el seu retorn a Tercera.
En aquest tipus de duels qualsevol mínima circumstància pot decidir el xoc. Els vuit partits consecutius que porta invicte l’equip local -llunyà queda el KO a la Pobla Mafumet el passat 2 d’octubre-, els 419 partits que el mite Abel Solé complirà per situar-se en la marca d’un altre històric com Martí Gratacós i seguir intractable en la classificació és el triple repte. Déu n’hi do.
L’Olot, equip màxim golejador del grup (33), rep el Peralada, conjunt menys golejat (8); els locals acumulen 20 gols a favor a casa per només 7 en contra mentre que els visitants han anotat 11 per 3 en contra al llarg de les seves 7 sortides.
Tres partits consecutius invicte el porter olotí Xavi Ginard és un altre al·licient per als d’Arnau Sala, per a un filial obligat a tot pel seu pressupost encara que això no sigui garantia d’èxit. Atenció al pitxitxi, Marc Mas (15) i al seu ‘segon’ Sergio Álvarez (9) – entre els dos sumen 24 dels 33 gols del seu equip- i atenció també a Keita (8) perquè són la major amenaça per a les defenses contràries
És el màxim que pot oferir aquest grup V aquesta temporada. Dos equips molt semblants per la seva filosofia de futbol, pel seu amor per la pilota i per la seva obsessió pel triomf presenta aquest gran duel (12.15 hores) aquest proper diumenge