Ramón Folch fa un salt enrere de dues categories per ajudar al nou club de la seva ciutat, el Reus FC-Reddis. L’ex capità de l’antic club roig-i-negre és un dels màxims exponents d’una plantilla de jugadors autòctons que acumulen dos ascensos consecutius
Una de les notícies de l’estiu al futbol català ha estat el fitxatge de Ramón Folch (1989) pel Reus FC-Reddis. El migcampista fa un salt enrere de dues categories, ja que fins ara jugava a Primera Federació. La decisió, presa amb el cor, ve donada per l’amor de Folch al club de la seva ciutat. I és que el futbol a Reus està renaixent de la mà de Marc Carrasco i el projecte que va fusionar els dos clubs de la capital del Baix Camp. De moment, els roig-i-negres competirant a Tercera Federació, però amb noms com Jordi Oribe, Víctor Oribe, Alberto Benito o el propi Folch tot és possible.
Per què ha tornat a Reus?
Des que vaig marxar del Reus sabia que tard o d’hora tornaria. És una cosa que tenia pensada i no sabia quan seria el moment. La família tots som de Reus i el club ara està progressant. Ara em trobo molt bé i una cosa és venir aquí a retirar-me i això no m’hagués agradat. Sigui la categoria que sigui vull donar un cop de mà a l’equip de la meva ciutat per millorar. És un projecte il·lusionant, amb molta gent de la casa i sempre m’he sentit molt partícip. Ara era el moment.
Té un punt romàntic aquesta història de Ramon Folch amb el Reus.
Sí, vaig marxar per seguir progressant al futbol i m’han anat les coses bastant bé. El Reus, amb tot el que ha patit la gent del club, ara està tirant endavant i tothom té molta il·lusió. Estic molt content per l’afició i les mostres d’afecte que m’han donat i estic molt il·lusionat.
Parlava de gent de la casa. Jordi Oribe, Víctor Oribe, Alberto Benito, Ramon Folch… són nomes importants.
El Reus ha estat un club històric que ha jugat a Tercera Divisió i Segona B. La ciutat sempre ha tingut un bon futbol i ara el Reus-Reddis està tenint ascensos temporada rere temporada i això crida bastant als jugadors. Als que som de la província o els que han tingut vinculació amb el Reus. De la plantilla actual som tots, excepte un o dos. El míster, el Marc Carrasco, posa en valor la gent de la casa, que són els que tenen aquell sentiment. Ara que s’ha de remar bastant més aquest vincle de futbolistes i afició és important. Els que juguem al Reus podem ser aficionats, gent que des de petits hem anat a veure el futbol, que el Reus ha estat la nostra casa i aquest component emocional es trasllada al camp.
“ELS QUE JUGUEM A REUS SOM AFICIONATS DEL CLUB”
Aquest sentiment de pertinença ha estat clau perquè el club pugi dues categories de forma consecutiva?
Crec que sí. Molts jugadors dels que ara hi són tenen nivell per estar a una categoria superior i ja van arribar fa dos anys a categories més baixes. El Marc Carrasco està potenciant això, trobar gent que senti el club com seu. El Reus sempre ha estat a categories altes, però el tracte que sempre ha tingut ha estat molt proper. Des de delegats, directiva, president… ha estat molt de casa.
Tenir present el CF Reus és positiu o negatiu ara mateix?
Sempre ha de quedar una mica present. Part del nom del club actual es comparteix, no? Els clubs canvien de nom, però la funcionalitat és la mateixa. Ara hi ha gent que estava al Reus i també de nova de la Reddis. Tenir un mirall de les coses bones del CF Reus és important per seguir progressant. El club no és el mateix, però es tracta de quedar-se amb aquell exemple.
Quin record té del CF Reus?
Vaig marxar i tot i això estava molt proper. Era de casa i tenia bona relació amb tothom, un aficionat de lluny sense poder anar al camp. Sap molt greu com va acabar tot per tothom. Sempre intento quedar-me amb les coses bones i em quedo amb l’ascens a Segona Divisió. Donar aquell salt amb el club de la meva ciutat va ser una passada. Sempre recordaré l’eliminatòria amb el Racing de Santander.
“LA KINGS LEAGUE ÉS UN ESPORT DIFERENT AL FUTBOL”
Què en pensa de la Kings League? No hem d’oblidar que el FC Andorra de Gerard Piqué va comprar la plaça del CF Reus a Segona B.
Va tenir un gran boom la primera vegada que es va fer. Crec que ara ja no té tanta repercussió. Molta gent jove li fa molt de cas, però són dues coses compatibles i diferents. A tothom sempre ens ha agradat el futbol català. Hi haurà jugadors de la base que es preparen més per jugar la Kings League que per arribar al futbol professional, preparen més el futbol 7 que el futbol 11. Serà un esport diferent, com hi ha el futbol sala hi ha la Kings League.
A Ramon Folch no el veurem al Cupra Arena oi?
No em crida gaire l’atenció, la veritat. És més voler cridar l’atenció a les xarxes socials i mai he estat una persona així. Sempre he estat discret, jugar, treballar i en aquest sentit no m’ha agradat mai estar al punt de vista de tothom.
L’objectiu del CF Reus-Reddis és l’ascens?
Veurem. A nivell intern no ens posem cap objectiu. Som gent nova, que ens hem trobat a futbol base i hem competit en algun moment o altre. Després de tants anys ens retrobem i no és fàcil perquè competirem contra altres projectes que porten anys i temps junts. Ens hem d’integrar al màxim i veurem a què podem aspirar. Ara toca arribar en les millors condicions al primer partit de lliga.
“PENSAR EN TORNAR A L’ESTADI EM POSA LA PELL DE GALLINA”
Deia al principi que no venia a retirar-se, però de cara a mig termini estaria bé retirar-se deixant el futbol a Reus més o menys on estava quan hi va jugar abans.
És una cosa que m’il·lusiona molt. Saber que el Reus té molt marge de millora i que pugui ser partícip de que acabi de tirar cap amunt omple. No vinc a fer el meu últim any i m’agradaria estar 3-4 temporades a bon nivell, ajudant. Tan de bo sigui amb ascensos i una retirada a categories superiors seria un somni.
Doncs només queda començar.
Pensar en tornar a jugar a l’estadi em posa la pell de gallina. És un sentiment extra. Sentir-te tan de la casa, i és que al final el Reus és qui em va donar l’oportunitat de jugar al futbol professional. Segurament si no haguéssim pujat amb el Reus no hagués tingut la sort de viure del futbol. Tots els que vam viure aquella època vam tenir tants bons moments que gent que no era de Reus el club els va deixar una marca al cor.