Xavi León és un infermer més del nostre sistema sanitari. Als seus 31 anys, acabat de retirar del món del futbol amateur, ‘viu’ a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat. El suport que reben és suficient
Que serveixi l’exemple de Xavi León com un dels molts futbolistes (ja ex) que ha pogut i podria combinar la seva professió (infermer) amb una passió (futbol) i que va haver de deixar fa poc, ja que no arribava. El seu record en els camps, amb la seva eterna coleta i la seva barba, intimidava a qualsevol que s’atrevís a passar per la seva banda, però lluny dels terrenys de joc destacava per la seva naturalitat.
Va jugar i va jugar (Castelldefels, Europa, Santboià….) i va acabar una carrera que li ha servit per a fer-se un present i un futur i ara li toca ‘barallar’ contra aquest coronavirus que ens ataca a tots. I ho viu en primera persona a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat. “Falta personal a l’hospital, som molt pocs per a la feina que tenim, però hem de seguir cap endavant. Jo vaig de nit però molts dies hem de doblegar perquè no arribem”, afirma.
Escoltar el suport dels veïns i de la gent, en general, a les 20 hores “ens motiva molt. No som herois, ni de bon tros, tot i que el seu suport ens ajuda. No som conscients del que tenim damunt, aquest virus corre moltíssim i la gent gran l’agafa ràpidament. No fem el ximple i, si ens diuen 15 dies a casa, que siguin 15 dies i no ens hàgim de penedir. Jo veig cada dia la situació i no m’agrada”.
Xavi León és un dels múltiples exemples que podríem trobar com a testimonis directes d’una situació que ens desborda a tots. Convé tenir-li un respecte.