David Fontanils revela el que és una “estratègia premeditada” de l’Adarve per a incomodar la prèvia del Vilafranca. El defensa garrotxí va veure com li anul·laven un gol legal a l’última jugada
JORDI MESTRES https://twitter.com/JordiMestres7
El Vilafranca trigarà molt a oblidar tot el que va viure en la seva visita al camp Vicente Del Bosque. Li va passar de tot. Abans del partit i també al final. David Fontanils, el gran protagonista, ho explica amb tots els detalls. Primer, van veure com el rival utilitzava un suposat atac terrorista per a enrederir la seva arribada i després van trobar un vestidor inundat d’aigua calenta i en condicions lamentables. Superat això, el degà penedesenc va veure com li anul·laven un gol legal a Fontanils a l’última jugada. Molts companys estaven en fora de joc, però ell no. De fet, dos rivals li van reconèixer, amb honestedat, que “tuyo no era”. Aquest va ser el trist final d’un viatge a Madrid que havia de ser un somni complert i va acabar en el pitjor dels malsons.
Passats tres dies ja en fred ens pot explicar què va passar a Adarve?
Doncs, ah… comencem per la part de futbol, no? L’esportiva, digue-m’ho així.
La que vulgui. Vostè mana.
Ells tenien un joc molt directe, eren durs i intentaven recollir les segones jugades. Ens van marcar en una jugada de córner, després tenim tres clares, una de Triguero que no acostuma a fallar i l’última jugada de gol que anul·la l’assistent.
Quin regust li queda?
Tinc la sensació que no ho mereixíem i en molts aspectes érem lleugerament superiors al rival. Sap greu que quedis eliminat a la primera i d’aquesta forma. La temporada passada jugàvem contra un filial, a la Rosaleda i podia entrar dins la lògica quedar eliminats. Aquesta, mereixíem que el gol legal pugés al marcador.
Alguns dels seus companys a les xarxes socials han mencionat la paraula ‘premeditada’ fent referència a la decisió de l’àrbitre. Vostè comparteix aquesta opinió?
No ho vull pensar. Penso en l’honestedat de la tripleta arbitral. Sí crec que el fet que l’assistent que anul·la la jugada fos el que estava davant la banqueta rival va influir. No penso que els àrbitres tinguessin la intenció d’anar contra el Vilafranca . Potser també va influir l’ambient, qui sap si al nostre estadi ens l’haguessin donat. Des del primer moment tinc la sensació que no és fora de joc. Quan la seva defensa allunya la pilota, com sóc central sempre tinc la tendència a sortir ràpid com quan defenso. La meva posició no és fora de joc i la jugada acaba en gol. Just en el moment que s’anul·la la jugada alguns jugadors van al linier, altres a l’àrbitre i jo encara l’estic celebrant. Aleshores me n’adono i just em venen dos jugadors de l’Adarve i em diuen, amb tota la honestedat, “tuyo no era”. A mi també m’ho semblava.
Difícilment podria imaginar que fos l’autor de dos gols a l’últim minut de l’anada i de la tornada. Un ‘Sergio Ramos’ en tota regla.
Si m’ho diuen abans de començar l’eliminatòria no m’ho crec, ni que em paguin. No sóc un defensa de masses gols i justament aquesta temporada no n’havia marcat cap. El que realment era important, el de la tornada no va valer. M’haguessin pogut anular el de casa i concedit el de visitant, així almenys haguéssim forçat la pròrroga.
Començava dient de parlar de futbol. Ara toca el que no és futbol, com el que va revelar el president als companys de la Xarxa. El tracte de l’Adarve va ser molt deficient, oi?
És una falta de respecte molt gran. No només cap al Vilafranca, sinó cap a la resta de clubs del futbol modest. Qualsevol categoria ha de tenir un mínim respecte envers l’equip rival. Pel que tinc entès l’hospitalitat del Vilafranca aquí va ser bona. El que ens vam trobar a la tornada va ser que ells van posar el partit en una instal·lació municipal, que no és el seu camp. Ells tenien molt clares una sèrie de coses a fer per a incomodar la nostra prèvia del partit. Ens trobem amb la successió de fets que passen a partir d’aleshores.
Quins?
Nosaltres estem dinant quan se’ns comunica per whatsapp al nostre delegat que no podrem entrar al camp abans de les quatre i vint. No és cap problema, perquè el partit començava a les sis. Segurament, nosaltres hauríem anat dues hores abans, no hora i mitja. Ens expliquen que la policia de Madrid està inspeccionant les instal·lacions municipals i està prohibida l’entrada abans d’aquella hora. El motiu és una alerta terrorista. Em sembla d’una immoralitat molt gran jugar amb aquestes coses que fan tant de respecte i passen al món. Nosaltres li vam donar tota la veracitat, perquè no ens imaginàvem que un club pogués jugar amb aquestes coses. Van trobar el motiu adequat per a enganyar-nos, no dubtaríem en cap moment d’això. Volien aconseguir una entrada neta del seu equip pel passadís d’aficionats que s’havia fet a l’entrada. Els seus aficionats, encara amb el passadís, ens van fer la típica rebuda quan ets visitant. Amb algun insult i això.
Això ja entra dins la normalitat, però l’altre no.
Totalment. La transcendència de l’excusa que van dir per a tenir controlada la nostra arribada al camp va passar-se de la ratlla. Estaven jugant amb un tema molt greu. Podrien haver-nos fet entrar per una altra porta, no sé.
I després quan entren al camp es troben el vestidor inundat, no?
Per regla general, en aquests partits intentes donar dos vestidors, un pels jugadors i un altre pels fisios. Només en vam tenir un, ja que ens van dir que l’altre tenia la porta avariada. Quan entrem ens trobem amb un vestidor petit, només amb bancs i penjadors. Sense elements d’aigua. Per a dutxar-nos, havíem de sortir per un passadís cap a una zona amb piques, lavabos i dutxes. Tota aquesta zona tenia la porta tancada i les finestres segellades, amb claus acabats de col·locar. Hi havia una humitat enorme, ja que les dutxes havien estat enceses molta estona amb aigua calenta. Un element més d’immolar la prèvia de l’equip rival. Buidem el vestidor d’aigua i la xerrada i l’alineació la sabem a la gespa del camp. El vestidor no estava en condicions per a fer-ho. Un altre detall és que totes les piques de rentar mans tenien la clau de pas tancada. En qualsevol altra situació, s’obren però en aquesta ja em fa pensar que tot plegat ha estat una estratègia premeditada per a incomodar el rival.
Es va acabar aquí?
Durant el partit tot normal. Es va desenvolupar dins les condicions típiques d’un play-off de nerviosisme, agressivitat, però tot ben entès. L’àrbitre considero que va estar bé, més enllà del gol anul·lat. No vaig percebre res anormal, la veritat.
Per tot el que ha explicat, és l’experiència més dura que ha tingut al futbol?
No. Segurament diria que no. He tingut experiències en les que he patit perquè algun aficionat em pogués fer alguna cosa. Recordo un partit del Rubí fa un parell d’anys en un camp de Barcelona que va haver de venir la policia per a que nosaltres sortíssim del camp.
Sí, jo també el recordo. El Montañesa-Rubí.
Exactament. Vam guanyar 0-1, els entrenadors es van enganxar, el públic calent, els jugadors també… Aquí, a Adarve, no es va donar això però es van utilitar estratègies irresponsables que no es poden utilitzar al futbol ni a cap esport. Ni a la vida real. No pots aprofitar la psicosi d’un atemptat terrorista per a condicionar l’arribada de l’equip rival al camp. El tema dels vestidors em sembla una cosa d’equip i entrenador petit. Aquestes coses no ens han d’afectar, però sí tenim clar que va ser premeditat.
Després de tot, amb els dos play-off, vol repetir un tercer amb el Vilafranca?
Doncs et diria que m’agradaria, però ara mateix no hem parlat encara de l’any que ve. Tot és molt recent. Els jugadors sabem que l’Ivan Moreno segueix. El que sé és que divendres tenim el sopar d’equip i la setmana vinent començarem a parlar amb el club. Ofertes? Sí, en tinc un parell però esperaré a contraposar-ho amb el que m’ofereixi el Vilafranca, que encara no m’ha comunicat res.