Santi Triguero afronta la seva primera experiència a les banquetes al futbol amateur. El màxim golejador del futbol català debuta al FC Vilafranca i té clar què vol i com aconseguir-ho
25 anys de futbolistes, més de 40 entrenadors i un registre espectacular de 322 gols donen una experiència afegida important. Santi Triguero (1976) és un entrenador debutant atípic. No titubeja i aprofita totes les vivències al futbol català per ser un llibre obert pels seus futbolistes. Gestionar grups no li ve de nou després de 20 anys sent mestre i 28 entrenant al futbol base i, juntament amb vells coneguts com Gerard Boira, comença una nova etapa al FC Vilafranca. Al degà penedesenc va debutar com a futbolista fa un quart de segle i ara també s’estrena d’entrenador. ‘Triguerinho’ no vol vendre fum ni enganyar a ningú, sinó parlar on toca: al camp. A la Devesa, amb una victòria a l’estrena a Tercera, ja va donar el primer pas.
En quin moment decideix fer el canvi de xip de jugador a entrenador?
Des que vaig deixar el futbol és cert que he tingut alguna proposta, però mai m’havia motivat o m’havia encaixat. Aquest any em va trucar el Manel Ortiz, l’actual vicepresident del Vilafranca i em va fer una proposta. Era una junta nova, un president nou. Foc nou al Vilafranca i la veritat que em vaig engrescar. No mentiré i en el moment que em van fer la proposta el Vilafranca havia baixat de categoria, a la Lliga Elit. Els hi vaig dir que sí independentment de la categoria que fos i després el regal va ser poder competir a Tercera Divisió.
Va acceptar per ser el Vilafranca? És un club especial per Santi Triguero?
Jo treballo a una escola i evidentment s’ha de mirar que hi hagi una compatibilitat d’horaris a nivell d’entrenaments i partits. Vaig veure que seria factible i aquí estic. Evidentment Vilafranca és especial, dels clubs on he jugat hi ha tres especials per mi i un és Vilafranca. Vaig començar a jugar allà jugant de futbolista i la vida ha volgut que també comenci allà d’entrenador.
“VILAFRANCA, VILANOVA I SANT ANDREU SÓN ESPECIALS”
I els altres dos clubs especials quins són?
Vilanova i Sant Andreu. A Vilanova hi vaig estar 13 temporades i jo sóc d’aquí i al Sant Andreu vaig estar tres anys molt macos, amb dos ascensos i on em vaig sentir molt estimat per la gent. Vilafranca per començar la meva carrera al futbol amateur, la meva mare és de Vilafranca i jo vaig néixer allà, tot i que visc a Vilanova. Hi he jugat cinc temporades, amb un ascens i dos playoff a Segona B. Hi ha un plus de sentiment diferent i estic content amb la decisió que he pres.
Després de més de 20 anys amb els caps de setmana ocupats i una petita treva ara hi torna. La seva dona no el vol matar?
Sí, d’alguna manera subtil sí. Al final és qüestió d’organització. Jo tinc dos nens que juguen a la Blanca Subur, doncs imagina l’organigrama que hem de fer. Inclús així, amb aquesta logística, ho hem pogut muntar. Quan un té ganes i il·lusió el temps el treus d’on faci falta.
Com és el Santi Triguero entrenador?
Igual que com a jugador i persona. Porto 20 anys sent mestre a l’Escola Pia, portava 28 anys entrenant al futbol base i tinc una sèrie de valors i d’hàbits que acabo transmetent a les personetes petites o adultes. Intento fer veure als jugadors que allò que els hi estàs transmetent s’ho creguin perquè és el millor tan per ells com per tot l’equip. Pel present i també pel futur, sigui o no Santi Triguero l’entrenador. M’he rodejat d’un cos tècnic espectacular als que conec molt bé i aquestes coses les has de fer amb gent de confiança. Intento aportar unes idees amb una credibilitat prou gran perquè el jugador vagi a mort individualment i amb el col·lectiu.
“ENS HA TOCAT LA LOTERIA ESTANT A TERCERA”
L’acompanya Boira, que també debuta i gent de confiança. Ha mirat més la confiança que el currículum al seu cos tècnic?
Totalment. Quan tu fas una feina amb molta responsabilitat vols que la gent que t’envolti sigui sincera, no que et diguin el que vull escoltar sinó el que realment pensen. Sigui millor o pitjor. Amb en Boira hem jugat 14 anys junts, amb en Josep Maria igual. Som jugadors amb molta experiència al futbol. Siguis enginyer, lampista o paleta si portes 20 anys al sector i passes a encarregat tens una experiència que una persona d’un altre ofici no té. Intentes transmetre i ensenyar sobre les experiències viscudes amb els entrenadors que has tingut. Al futbol tothom vol ser Guardiola i de Guardiola només hi ha un. Amb el Vilafranca ens ha tocat la loteria estant a Tercera i el que hem de fer és gaudir al màxim d’aquesta categoria. Intentarem fer coses maques sabent d’on venim, qui som i on volem anar.
Ara que parlava d’entrenadors quin tècnic l’ha marcat més?
De molts. Dels 25 anys de carrera de futbolista i dels 40-50 entrenadors que he tingut alguns m’han marcat com a persona i futbolista. Els futbolistes són persones, tenen oficis, estan estudiant i tot això s’ha de tenir en compte. No són professionals. Destacaria Jaume Creixell, Manel Moya, Santi Palanca, Lluís Aloy que era una molt bona persona. També Miki Carrillo, Iván Moreno o Marc Cabestany.
“LA METODOLOGIA GUARDIOLA HA FET MOLT MAL”
Santi Triguero, davanter, màxim golejador del futbol català… D’entrenador juga a l’atac o no?
Tot el que és metodologia Guardiola ha fet molt mal. Com deia Jaume Creixell si em fan fer una paella de marisc i em donen chopped i pa Bimbo no podré fer una paella de marisc. Com a molt podré fer un bikini. Hem de ser conscients del que som, estic encantat amb l’equip que tinc i som el que som. Toquem de peus a terra, el pressupost és ajustat i el deute és zero. Hem agafat una barreja de jugadors joves amb poca experiència i amb una il·lusió tremenda i veterans amb ganes de fer coses maques. Què puc fer amb això? Explotar al màxim les virtuts de cada nano minimitzant al màxim les seves mancances. Vull un equip solidari i unit, que faci bé el que fa molt bé i que no cometi errades. Aquest és el Vilafranca de Santi Triguero. Hem de millorar al dia a dia i tot lo altre és vendre fum i a mi no m’agradava que m’ho fessin com a jugador i no ho faig com entrenador.
Ha comentat vàries vegades el tema del procés, de saber qui són i cap a on van. No preguntaré per objectius perquè, com diu, és vendre fum. Però al maig com li agradaria a Santi Triguero que fos el Vilafranca?
Aprofito la pregunta per comentar-te una cosa que vaig comentar a la xerrada prèvia al partit de la Rapitenca. Els hi vaig dir: “Nois, mireu. En circumstàncies normals avui no estaríem al camp de la Rapitenca. Estaríem a una setmana de debutar a la Lliga Elit, que començaria la setmana vinent. Tenim la sort i el privilegi d’estar a punt de competir contra un club de Tercera Divisió. Per tant, primera finalitat durant les 34 jornades que dura la lliga és gaudir cada minut de cada partit. Segona cosa, saber cadascú el que ha de fer. I tercera: quan acabi el partit ens mirem a la cara i diguem que ho he donat tot per tu o per l’altre. A partir d’aquí a la guerra amb vosaltres”. L’objectiu nostre de cara al maig el posarà la feina de cada dia. Al futbol mirar més enllà de dues setmanes és el compte de “la lechera”. Pensar en guanyar aquí, empatar allà i fer números… miau. Humilitat com a bandera i a partir d’aquí gaudir, competir cada minut d’aquest premi que ens ha caigut del cel que és competir a Tercera Divisió i defensar l’escut d’un club amb 120 anys d’història i històric dins del futbol català com és el Vilafranca.