A 90 minuts d’assolir l’ascens, Miki Poveda confia que la qualitat de l’equip i la seva experiència siguin suficients perquè el Martinenc toqui el cel de la Tercera Divisió
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Jove però amb una llarga trajectòria a les seves espatlles i amb una maduresa impròpia dels seus 22 anys. Així podríem definir al protagonista de l’entrevista d’aquesta setmana, el davanter del Martinenc, Miki Poveda. El manresà va aterrar al Guinardó, l’estiu passat, procedent de l’Avià i després d’haver format part de les pedreres de Barça, Madrid i Espanyol i de jugar al Jàbac, Cornellà, Terrassa o Albacete B, entre d’altres.
El projecte esportiu, clarament pensat per ascendir a Tercera, el va seduir i, ara, a tan sols 90 minuts d’assolir aquest somni, parlem amb ell perquè ens expliqui com està vivint el vestidor els dies anteriors al partit i conèixer altres qüestions del club i personals.
Arribes al juliol procedent de l’Avià amb el qual, malauradament, vas perdre la categoria. Com vas viure aquell moment?
Va ser un moment amarg perquè no teníem un equip dolent, simplement que els resultats no van acompanyar. Col·lectivament no va ser una bona temporada però si ho va ser a nivell personal.
Com es forja el teu fitxatge pel Martinenc?
A mitja temporada ja vaig rebre la trucada del club, tanmateix volia finalitzar la competició amb l’Avià. Un cop acabada la lliga, parlo amb el míster i el director esportiu, em presenten un bon projecte, un projecte per pujar a Tercera i això sumat a les grans instal·lacions i l’interès que van mostrar per mi em van fer decidir-me.
Quina valoració fas de la teva primera temporada amb els diables vermells?
Molt bona. El nostre objectiu inicial era estar a dalt, intentar pujar a l’equip a Tercera i, de moment, ja tenim la promoció assegurada o sigui que, millor impossible.
Quines han estat les claus d’aquesta gran temporada?
Sobretot, haver conformat un bon grup. A l’inici no ens coneixíem, érem gairebé tots nous i hem sabut formar una pinya on tots remem en la mateixa direcció i on tots ens recolzem els uns als altres.
Diries que la solidesa defensiva, sou l’equip menys golejat de tota la Primera Catalana, també, és una altra de les claus de l’èxit d’aquest equip?
Sense cap mena de dubte. En aquestes categories és primordial mantenir la porteria a 0 i més, com en el nostre cas, si dalt tenim pólvora i sabem que algun gol farem. Potser aquesta falta de solidesa al darrera ens va pesar en els primers partits, no obstant això, amb el pas de les jornades vam anar corregint aquests errors defensius fins a convertir-nos, com tu dius, en l’equip menys golejat.
Parlem del present. Com es troba el vestidor després de la victòria del cap de setmana passat contra el Valls?
Molt contents, il·lusionats i pensant ja en l’últim partit, en intentar guanyar, assolit l’ascens i poder-lo celebrar el mateix dia.
Arribeu a aquesta darrera jornada com a líders i depenen de vosaltres mateixos. Aquest fet és un avantatge o per contra una pressió afegida?
Un avantatge, haver arribat fins aquí, en aquesta situació, és immillorable. Pel que fa a la pressió, l’hem tingut durant moltes jornades a la primera volta quan érem líders i, sí que és veritat que ens va passar factura després de les vacances de Nadal, fent-nos perdre el liderat. Avui dia, hem après d’aquella experiència i ara que tornem a liderar el grup ens sentim molt còmodes.
Com afronteu el partit decisiu contra el Viladecans?
Amb il·lusió perquè les coses ens estan sortint molt bé, amb ganes de guanyar però, sobretot amb precaució, sabent que el Viladecans és un equip molt fort, un rival dur, sobretot al seu camp i sent conscients que tenen ganes de vèncer al líder.
S’afronta amb més confiança després de la tornada del pitxitxi Roland una vegada superada la seva lesió?
Sí, no només la tornada d’en Roland sinó també la d’Alabau o la meva. En aquest punt de la lliga comptar amb tots els efectius i que estiguin al 100% és molt important per a tots i s’agraeix.
Seria un fracàs no ascendir?
A hores d’ara, havent lluitat durant tota la temporada com ho hem fet i havent arribat on hem arribat, sí que seria un fracàs.
Us imaginàveu estar on esteu amb l’inici de 2018 tan dolent, a nivell de resultats, que vau tenir?
Sí, perquè nosaltres estàvem treballant bé, havíem completat una gran primera volta, confiàvem en la qualitat de l’equip i, al final, es va quedar en una petita “ensopegada” que vam poder superar.
Quines van ser les causes d’aquell daltabaix que vau patir?
Crec que ens vam relaxar, vam creure que guanyaríem sense esforçar-nos, que per ser líders ens respectarien sense més i això no és així, aquí qualsevol equip et pot guanyar.
Per a tu que has jugat als dos grups de Primera Catalana, el grup 2 és més complicat?
Són diferents. Per a mi els dos són complicats, tanmateix, potser al grup 1 hi ha més qualitat individual, jugadors amb més talent, més joc combinatiu i el grup 2 és més físic i el sacrifici i el treball que fan és brutal.
Abans hem parlat d’homes importants pel vestidor com Alabau o Roland però no vull deixar de mencionar al míster, Miguel López, un dels artífexs de la gran temporada vermella. Descriu-nos una mica a en López i la relació amb vosaltres.
Molt proper, quan s’han de fer bromes és el primer a fer-les però quan s’ha de treballar, també és el primer a posar-se el mono de treball, ens exigeix, ens demana, ens corregeix… No es relaxa ni un moment, ni en els partits ni en els entrenaments.
Per finalitzar amb la primera part de l’entrevista, et voldria preguntar on et veus la temporada que ve?
Encara no ho sé. Ara mateix estic centrat i concentrat en l’última jornada de lliga. Sí que és veritat que he rebut ofertes, tanmateix no vull escoltar ni parlar amb ningú, quan acabi la competició ja m’asseuré, escoltaré el que em proposem i decidiré.
No obstant això, t’agradaria continuar al Martinenc?
Sí, és clar. El club barceloní és la meva prioritat donat que ja tenim un grup format, tinc la confiança del míster i del club i el suport de l’afició.
Futbolista per herència
Retrocedim en el temps. Recordes amb quants anys vas donar els teus primers tocs a un esfèric?
Vaig començar amb 4 anyets al Gimnàstic de Manresa on el meu pare era segon entrenador i, més endavant va ser primer entrenador, encara que abans, ja anava amb mon pare al parc a donar alguns tocs. Sense cap mena de dubte, aquells primers anys van ser anys molt macos.
El fet que el teu pare fos futbolista i després entrenador, va ser crucial per què tu et dediquessis al futbol?
Sí, claríssimament ha estat el principal culpable, si no que s’ho preguntin a ma mare que estava farta de nosaltres, de què juguéssim a casa i ho trenquéssim tot.
Quin és el millor consell que t’ha donat el teu pare?
M’ha donat molts perquè sempre està al meu costat, ajudant-me i ensenyant-me però si m’hagués de quedar amb un, seria que no em rendeixi mai i que lluiti pel que vull.
Podríem dir que el teu pare és el teu major crític?
Si, quan ho faig malament no es talla un pèl però quan ho faig bé, també sap reconèixer-m´ho.
Tot i la teva joventut, tens una llarga trajectòria a les teves espatlles. En tots aquests anys, què has après?
He après moltes coses, no només futbolístiques sinó personals, encara que per damunt de tot, he madurat molt. Està clar que viure sol des de molt jove i lluny de casa m’ha ajudat a créixer.
Quin diries què ha estat el millor moment que has viscut?
Buf, he viscut molts moments macos, ara mateix no sabria escollir un sol. Per exemple, com t’ he dit abans, em quedaria amb els primers anys, també quan vaig estar al Jàbac, al Barça, al Terrassa… A tot arreu on he estat, he gaudit.
I, el pitjor?
Quan jugava al Madrid i em van dir que no continuava. Va ser un cop molt dur perquè estava sol i no m’ho esperava.
Com a jugador que has passat per les millors pedreres d’Espanya com són Espanyol, Madrid i Barça, penses que s’està treballant bé el futbol formatiu?
Sí. Des del meu punt de vista en aquests clubs ho treballen de manera espectacular, tenen una filosofia clara i el tracte humà és molt bo. Pel que fa al futbol base català, el nivell competitiu és increïble i t’adones quan vas a jugar els tornejos.
Molts clubs a la teva esquena i, per tant, molts entrenadors amb els quals has coincidit però hi hagut algun que t’hagi marcat especialment?
Com t’ho dius he tingut molts entrenadors però em quedo amb el meu pare, el qual m’ha ensenyat moltes coses.
Defineix-te com a davanter.
Explosiu, molt elèctric, bo encarant i en l’u contra u, tanmateix, també sóc solidari i m’agrada reballar per l’equip i donar assistències.
Què milloraries?
La meva faceta golejadora. Vaig marcant alguns golets, encara que voldria tenir un percentatge més alt.
Si haguessis d’escollir un davanter, amb quin et quedaries?
Encara que, òbviament em quedaria amb Messi, m’identifico amb davanters elèctrics com Griezmann.
Amb tota la vida per endavant, quin és el teu somni?
Intentar jugar a Primera Divisió. Sóc conscient que és un somni molt complicat d’aconseguir, no obstant això, lluitaré per fer-lo realitat i no llençaré la tovallola.