Els Carrillo coincidiran per a primera vegada com a rivals al grup cinc de Tercera Divisió, on dirigeixen el Terrassa i el Cerdanyola des de la banqueta. El seu pare és l’històric Miquel Carrillo i tots tres es reuneixen per a explicar com d’important serà aquest duel per la família
Una de les nissagues més productives del futbol català és la dels Carrillo. Miquel, el pare, va ser vicepresident del Júpiter durant 20 anys i sempre ha estat vinculat al club del carrer Agricultura número 238. Allà va començar la devoció pel futbol dels seus fills. L’origen, doncs, va ser a la Verneda i la cúspide de la carrera de Miki i Toni Carrillo serà al grup cinc de Tercera Divisió la temporada 2013-2014. El derbi vallesà entre Terrassa i Cerdanyola estarà ben marcat pels tres protagonistes d’aquest reportatge.
I és que en Miki i en Toni no s’han enfrontat mai en partit oficial. De fet l’actual tècnic del Cerdanyola no entrena a Tercera Divisió des de fa onze anys. Va ser la temporada 2001-2002 en la que dirigia el primer equip del Júpiter, mentre que l’altre germà portava el filial. Més tard aquest últim va marxar a la Montañesa i el seu germà al Montcada. Pel camí realitzat i els anys que han passat “coincidir a Tercera Divisió és una fita important” confirma Miki Carrillo a Futbolcatalunya.com.
El pare, sens dubte, és el més content pel duel que es preveu entre els germans. Així ho confirmen les seves paraules: “M’alegro que els meus dos fills estiguin a Tercera Divisió. Amb la trajectòria que tenen els dos s’ho mereixien”. Per la trajectòria i també per ell, segons el seu fill Miki: “El nostre pare sempre ens ha vinculat al Júpiter a nosaltres i a tota la família”. Els caps de Tercera Divisió, en conseqüència, no són desconeguts per la família, sinó tot el contrari.
Tampoc ho és un ofici que comparteixen, el de portuari. Tot i tenir una feina estable “el futbol és la nostra passió i a nivell econòmic ens aporta un sou a casa. Des de ben petits hem somiat amb el que estem fent” apunta Miki. Aquest últim conclou amb el tema dient que “al futbol és complicat triomfar perquè hi ha molta competència i interessos”. El seu germà ha estat una de les ‘víctimes’ d’aquesta competència ferotge i ell mateix ho lamenta: “Possiblement jo vaig començar la casa per la teulada perquè el Júpiter ho necessitava. Després vaig marxar i no he parat d’entrenar”.
Tretze anys donen per molt
Cap dels dos, de fet, ha cessat d’exercir com a entrenador i les han viscut de tots colors a les banquetes. “Els moments canvien i Terrassa ha arribat a ser un infern a les primeres jornades” declara Miki Carrillo, tot i que afegeix que “a la llarga sols valorar les coses bones i crec que el meu germà i jo som afortunats per no haver parat mai d’entrenar”. Preguntats pel pitjor moment a les banquetes els dos ho tenen clar. Dues sortides – la de Miki de la Montañesa i la de Toni el Júpiter – que ambdós prefereixen no recordar.
El millor per la família, deixant de banda l’ascens del Cerdanyola enguany, va ser la promoció d’ascens a Segona B amb la Montañesa. “És el moment que més he gaudit amb els meus fills” afirma Miquel Carrillo i el germà Toni – que va fer de comentarista per a BTV aleshores – creu que “no es tornarà a viure”, però recorda amb un somriure que “em van felicitar més a mi que a en Miki”. La gran experiència a Nou Barris, no obstant, no va tenir una bona sortida per al ‘culpable’ de la mateixa tal i com explica Miki Carrillo: “Em sap greu que no hi hagi hagut cap apropament amb la directiva a la que crec que no vaig enganyar i sempre li vaig anar de cara. El president Emilio Llamas era com el meu avi i no ho entendré mai”.
Metodologia similar
A Nou Barris, com ja es coneix, el terreny de joc no permet jugar gaire la pilota. La Bòbila de Cerdanyola, tampoc i per això el tècnic del club del Vallès afirma que “si em donen el camp del Terrassa no jugaré com ho faig al camp del Cerdanyola. Un entrenador s’ha d’adaptar a l’entorn i no es pot lligar a una sola forma de jugar”. De fet, Toni Carrillo creu “poc en filosofies” però pel que fa a la ideologia d’entrenaments “en Miki i jo la tenim similar”.
Les paraules de Miki Carrillo defineixen perfectament el que vindria a ser ‘l’essència’ familiar pel que fa al futbol: “s’hi pot jugar de moltes formes i no hi ha una d’única que sigui millor ni pitjor”. Ara bé, la prioritat és guanyar, ja que segons en Toni “quan et diuen que bé jugues és dolent. Sempre perds”. Coincidents en ideologia, podríem veure els dos germans formant part d’un mateix cos tècnic? “Som primers entrenadors i tenim aquesta essència” (Miki) i “només si ens proposessin una oferta de Primera Divisió hi hauria aquesta possibilitat” (Toni). De moment ens haurem de conformar en veure’l l’un contra l’altre la temporada vinent.
JORDI MESTRES RIUS
jmestres@futbolcatalunya.com