El tècnic del primer equip del Masnou, Miguel López, compleix aquest dijous 50 anys. I aprofita per repassar aquesta primera volta de la Tercera Divisió
No s’ha mossegat mai la llengua i no ho fa ara. Miguel López, entrenador del Masnou, compleix 50 anys aquest proper dijous 24. Va ser el ‘regal’ de la Nit de Nadal per als seus pares i ho celebrarà amb alegria, ja que una cosa res té a veure amb la realitat esportiva del seu equip, ara situat segon per la cua de la classificació.
Va comentar diumenge passat que no esperava estar en aquesta delicada situació. Això és falta de realisme o sorpresa?
Sorpresa. M’ha sorprès perquè les expectatives eren molt bones i en el ADN dels meus equips sempre ha estat el sacrifici i la intensitat. No ha estat així.
Tant a casa (8 punts sobre 27) com fora del Municipal (9 sobre 27), els números són similars. Això què significa?
A casa nostra costa molt guanyar. Ens ha afeblit molt la pilota parada, ja que ens han fet 10 gols així. Gavà, Júpiter, Prat i Granollers van ser partits on vam caure per aquesta diferència.
El tema dels pressupostos sempre es diu que ha de desaparèixer o no val en el terreny de joc. Això podria explicar els marcadors ajustadíssims enfront de Prat, Gavà o Narcís Sala, per exemple.
En el futbol actual hi ha molta competitivitat. Els entrenadors treballem molt l’aspecte tàctic i ens costa molt a tots guanyar. Fixa’t en l’exemple del líder. El Prat està capdavanter perquè són els millors encara que molts partits els han guanyat per la mínima. En quant als pressupostos marquen moltíssim: grans jugadors com Virgili o Rosillo, per dir solament dos, marquen les diferències
El 0-2 assolit a Rubí (camp molt difícil) pot ser l’inici de la remuntada?
Tant de bo encara que jo no he viscut una situació com aquesta ni com a jugador ni com a tècnic. Vam fer un equip molt jove i això penalitza, però la responsabilitat de la plantilla és de l’entrenador. Tant de bo seguim amb la bona dinàmica que portem de 7 punts sumats sobre 12 disputats.
Quin missatge ha donat als seus jugadors abans de començar aquest període de vacances?
Els hi he dit el que ja saben: que no hem aconseguit la competitivitat que desitgem i que ara ja sabem tots el que ens queda per davant, és a dir, sumar de 3 en 3. Ofensivament no som verticals mentre que defensivament no hem estat malament excepte Palamós o Granollers. La clau va estar en la pretemporada, doncs no va estar ben planificada en jugar contra rivals de menor categoria, no obstant això ara l’equip està més compacte i té més confiança.
Si hagués de dir el que més i menys li ha agradat del seu equip aquesta primera volta seria?
El que menys és que no s’ha sabut captar el meu missatge: jo els hi vaig dir que això era Tercera Divisió, calia ser molt agressiu i intens. És el que porten en el seu ADN els meus equips i no hem estat a l’altura encara que les reestructuracions sempre són complicades. Teníem a vuit xavals menors de 21 anys, al principi, però segur que millorarem
Adrià Borreda, Abdulaye, Nico Pandiani i, especialment, Roger Matamala han estat els seus primers reforços. És clar que, si es fitxa ara, és perquè s’ha fet malament durant l’estiu passat i vostè és el tècnic i director esportiu.
I assumeixo els errors. Ens hem equivocat i ara cal fer-ho bé. Tenim temps per fitxar a algun futbolista més fins al 31 de gener sense sobrepassar el nostre modest pressupost (50.000 euros per al primer equip)
El golàs de Matamala a Rubí assenyala el camí per on ha de caminar aquest Masnou?
L’arribada d’un jugador com Roger revitalitza qualsevol vestuari. Portar un davanter del seu nivell pot ser un punt d’inflexió per a aquest equip. El seu efecte pot multiplicar-nos a tots
Digui-li la raó per la qual se salvarà el Masnou en el 2016?
Jo sempre sóc positiu. Treball, actitud i dedicació és el que hi ha per sortir de la zona on estem i sumar de tres en tres
CLAR I DIRECTE
El millor equip de la primera volta?
Ho diuen els números, el Prat. Són un equip per jugar la promoció d’ascens i pujar a Segona B. A mi també m’han agradat Júpiter, per la seva idea de joc, i Gavà, pels mecanismes de Juanma Pons.
El millor porter?
El meu, Rafa Leva. Bé: Toni Texeira, per moltes raons com a personalitat o capacitat tècnica
El millor defensa?
Marimon (Manlleu) i Aitor Lario (Prat)
El millor migcampista?
Santolalla (Júpiter)
El millor davanter?
A part de Don Santiago Triguero, que sempre em marca, Kuku (Júpiter)
La millor afició?
La meva i la de la Montañesa.
Aposti: qui seran els primers quatre classificats i els tres últims.
És complicat d’encertar-ho. Prat, per descomptat. Figueres, Vilafranca, Sabadell, Granollers… hi ha diversos igual que per a baix on hi hauran 7/8 equips per les 3, 4 o 5 places de descens.