La frase que serveix de titular a aquest article va ser un lema molt popular als anys 60, quan es van popularitzar les excursions a aquest país. Allà es podien comprar productes lliures d’impostos i estalviar algunes pessetes, que era la moneda en curs en aquella època. I ara, els capricis d’un nen gran barceloní la tornen a fer popular
redaccio@futbolcatalunya.com
Un nen gran que es va fer famós jugant a futbol però que volia anar més enllà. Es va convertir en emprenedor entre somnis de ser un dia president del Barça. Primer, amb els videojocs. Després, fent-se amb el control d’un club de futbol i comprant la participació en alguna categoria. Seguidament, canviant les normes d’un torneig centenari de tennis. I finalment -per ara-, creant un succedani del futbol amb el suport de creadors i creadores de continguts. Un succedani que ha afectat equips modestos del futbol català.
Però avui hem de parlar del segon dels punts. Perquè si en el seu dia es va aprofitar de la desaparició del Reus per fer que el FC Andorra pugés a la brava fins a la Segona B (temporada 2019-2020), ara es compra una plaça a Primera Catalana que serà per un altre club que va adquirir pel seu caprici i que només es dedicava al futbol base.
ANDORRA I 18.000€
Perquè el futbol modern cada cop és més un joc de gent a qui la meritocràcia esportiva se la porta ben fluixa, amb perdó de l’expressió. Futbol artificial, sense cor i mogut per les pretensions d’unes persones a les que els importa ben poc un escut, una història, un sentiment. Que l’Artesa de Lleida no pot competir i necessita 18.000 euros per eixugar els seus deutes? Tracatrà. Goma pollera per guardar els bitllets i 18.000 ‘pepinos’ com aquests. Clinc, clinc, plaça a Primera Catalana.
Per sort, no tot és com aquest nen gran voldria. Pretenia canviar el nom del club que ara puja per art de màgia a Primera Catalana i no ho ha aconseguit perquè els socis li han dit ‘nene, caca, això no es toca’. L’únic que imposarà serà que vesteixi l’equipació tricolor del club dels Pirineus. I un altre èxit empresarial per qui es pensa que en aquest món tot es compra amb diners. Fins i tot els sentiments.
I així va el futbol. Ara que ens lamentem que cap equip català -tret de l’Espanyol– hagi assolit un ascens des de les categories estatals a les promocions d’aquesta temporada, n’hi ha qui demostren que pagant, Sant Pere canta i Andorra balla. Fins que el dels capricis es cansi i deixí abandonat el club del país dels Pirineus perquè tindrà una altra joguina. I també l’exemplar entitat manresana dedicada al foment del futbol base.
Tot surt ‘més barat que a Andorra’