Des de fa molts anys, la història es repeteix cada estiu. Alguns clubs queixant-se que altres vénen als seus clubs a “captar” menors prometent-los el “manà” si fitxen per la seva entitat. Qui és l’autor de les promeses?
@ManuelSeguraM
No es correspon amb un perfil determinat: pot ser un directiu del club interessat, un entrenador, un coordinador esportiu, un intermediari, un observador, etc. …, tots ells “actuant en nom” del club interessat, … o al menys això diuen. I quina és la seva forma d’actuar? Doncs també és variada: contacte directe, per whatsapp, per Instagram, o per terra, mar o aire … sigui amb el menor d’edat o amb els seus pares, a amb els seus avis, aquí val tot (com diuen en castellà, “el fin justifica los medios”)….que, en definitiva, seran els qui decideixin el millor per als seus nens o nenes esportistes.
El club d’origen es queixa doncs s’observa com la tasca de formació desenvolupada i les perspectives de futur es veuen truncades en el moment en què apareix el “aconseguidor de torn” extern, que omplirà d’ocells la ment del menor o dels seus pares, oferint-los la lluna, mèrits i triomfs esportius i un club amb jacuzzi i, pot ser, també amb biblioteca (per això de continuar amb la formació del menor).
JOC NET, RESPECTE, ÈTICA
El club formador es preocupa, ¿amb raó ?, perquè veu que hi ha possibilitats que el nen o la nena que ha estat modèlic quant a comportament i amb bons resultats esportius, està a punt de trepitjar la línia vermella i canviar de club. I aquest club comença a clamar al cel, exigeix comportaments ètics i responsables, fins i tot pot anar a la federació a demanar auxili, recordant-li això del “joc net”, “respecte” i “ètica esportiva” que són bandera federativa.
És cert que les normes federatives han anat evolucionant amb els anys, fins i tot amb l‘abolició del famós “dret de retenció” i quedant lliures els jugadors menors fins a cadets de segon any, al final de la temporada, el 30 de juny … Però tot i això, es segueix veient com entrenadors que canvien de club, “tenen la sort” que diversos nens o nenes de club formador “emprenen un nou viatge” amb el seu entrenador de confiança per a la següent temporada, ara en un nou club.
BENVINGUTS A ‘LA SELVA’
Fins a quin punt aquestes actuacions són ètiques, o entren dins del que és raonable? És normal que els clubs que volen fitxar menors es dirigeixin directament a aquests o als seus pares, sense informar prèviament al club d’origen? És una forma d’adulterar les competicions? Aquest tipus d’actuacions, amb la captació indiscriminada de menors, atempten això que ara es diu integritat de les competicions? Han d’actuar les federacions amb més contundència per protegir els clubs formadors i evitar que el futbol a l’estiu “es converteixi en una selva”? És necessari regular aquests comportaments d’alguns com a infraccions en els reglaments de les federacions
Molts interrogants que requereixen respostes precises. Mentre que el futbol no sigui capaç de regular aquests comportaments que ratllen la frontera de l’ètica, o que, fins i tot traspassen les seves línies vermelles, seguirem “de festa” cada estiu, amb el mercat en plena ebullició, i amb les queixes dels clubs formadors que, en molts casos ho fan amb raó. Això sí, que quedi clar, que la intenció no és posar portes al camp, impedint parlar amb les persones, sinó que “el joc net”, el “respecte” i la “ètica esportiva” presideixin els comportament de tots els que p