Ex jugador del Valls, Torredembarra, Morell o Pobla de Mafumet entre altres, actualment és entrenador del Juvenil A del Nàstic i segon de la Pobla de Martín Posse
CAROLA UGRINOVIC
Fa tres anys que Manel Cazorla va penjar les botes posant d’aquesta manera punt i final a una carrera plena d’èxits que va començar amb 15 anys al cadet del Valls. Sis ascensos, 33 gols que el van convertir en màxim golejador de Primera Territorial a la temporada 2009/10 amb el Valls i un total de 266 en tots els anys de davanter, avalen la qualitat d’un dels millors ‘9’ catalans que ara centra totes les seves forces i energies en la seva etapa com a entrenador.
Al juny es converteix en entrenador del Juvenil A del Nàstic i les coses no poden anar millor, sisens classificats amb una sola derrota en 8 jornades. Esperava aquest inici?
La veritat és que no. Dins d’una categoria tan exigent ningú es podia esperar que l’inici fos tan bo. Hem de tenir en compte que juntament amb els partits de pretemporada és l’única derrota que hem sofert i això ens fa pensar que el nivell dels jugadors de la província de Tarragona i del Juvenil és de molta qualitat.
La temporada passada a la mateixa jornada la situació era molt diferent. L’equip portava tres derrotes i només una victòria. Quin creu que ha estat el factor determinant per capgirar aquella dinàmica negativa?
Com tu dius, són dinàmiques que et passen durant una temporada; és veritat que l’any passat no es va començar bé però no era per joc sinó per petits detalls que fan que un partit es decanti cap a la victòria o la derrota o per entrar en una dinàmica negativa on no guanyes. No obstant, això no significa que les coses no es fessin bé sinó tot el contrari, el treball s’estava fent igual de bé que ara o potser millor i continuarem treballant de la mateixa manera perquè creiem que es la millor manera de treballar.
Aquest any, l’equip ha deixat de disputar els partits al camp de la Pobla per disputar-los a l’annex del Nou Estadi. S’ha notat el canvi? Ha tingut alguna influència en el joc? Com s’han adaptat els jugadors?
L’adaptació ha estat bona. Poder jugar en un terreny de joc amb unes característiques tan bones, on les dimensions són més grans i amb gespa artificial d’última generació ens facilita el treball combinatiu i d’associació essencial en el nostre model de joc en el que volem tenir la pilota i ser protagonistes.
A molts dels jugadors els va tenir a les seves ordres al Cadet. Tenir una base consolidada i coneixe’ls ha pogut afavorir el bon treball realitzat fins al moment?
Són les tres generacions que he tingut al Cadet els tres anys anteriors i això ens ajuda en les tasques i en la manera de treballar durant la setmana, encara que no és el mateix treballar amb un cadet que amb un juvenil de Divisió d’Honor.
Quines virtuts destacaria de l’equip?
La gana, que des del cos técnic intentem impimir dia a dia, i la disponibilitat per millorar i per créixer com a jugadors.
I el principal objectiu del Juvenil aquest any?
L’objectiu real des del principi de lliga és salvar la categoria, hem de pensar que és una categoria molt competitiva i forta on si no fas les coses bé et pots complicar la permanència. Si aconseguim la salvació aviat ja ens fixarem altres fites encara que hem de tocar de peus a terra i saber que som uns escollits de 16 equips que podem disputar la competició.
Dissabte reben a un Barça gairebé obligat a guanyar. Què espera de l’encontre i com el planteja?
És un rival molt dur. Si no el millor, un dels millors de la categoria i que si està encertat té moltes opcions de guanyar. Estem treballant molt bé durant la setmana, hi ha bones sensacions, sabem com fer-los mal i com ens podem fer mal, a partir d’aquí seran els detalls, les circunstàncies i els factors durant el partit els que influiran a favor o en contra. No obstant això, estem tranquils, contra l’Espanyol vam treballar molt bé defensivament treient un bon resultat i continuarem en aquesta línia, al tenir la pilota intentarem que ens duri el màxim possible i quan no la tinguem ser molt agressius a les línies de pressió perque ells no puguin trobar els espais.
Pel que fa a la Pobla les coses no van tan bé, només una victòria en 10 jornades i en zona de descens. El canvi de categoria ha estat més dur del que pensava?
Ens hem trobat amb una categoria on la majoria dels equips es senten còmodes sense la pilota i a nosaltres per la nostra filosofia de voler tenir la possessió ens costa. Si ens fixem en la majoria de partits hem estat protagonistes però ens ha faltat el punt d’agressivitat a la zona de finalització, tot el contrari que ha succeït a les zones d’iniciació i creació on hem sigut superiors als rivals. El treball que s’està fent a la Pobla és brutal i la capacitat de creixement de l’equip és molt gran, tan sols necessitem que arribin els bons resultats per donar credibilitat a aquest treball. Dins del vestidor i al club hi ha tranquilitat donat que estem convençuts que les victòries arribaran.
Personalment, quines metes es marca?
La meva principal meta és el dia a dia; em sento un privilegiat de formar part de l’organigrama del Nàstic com a club, de treballar per quart any a la Pobla amb la sort d’haver viscut l’ascens de Tercera a Segona b la temporada passada i de que hagin comptat amb mi per entrenar al Juvenil. Penso que són dos categories que has de viure si et vols dedicar al món del futbol.
Com a home que ja porta uns anys a l’òrbita grana, li agradaria veure més gent de la pedrera al primer equip?
Per això estem treballant, per això s’estan posant les pedres des de fa dos o tres anys. Sí que van sortint jugadors, sí que hi ha una bona base, així ens ho demostren les categories i les classificacions d’aquestes categories, parlem de Divisions d’Honor de cadets, juvenils o la Pobla a Segona B. Anem per molt bon camí però som conscients que el primer equip juga a Segona Divisió i és molt difícil que els jugadors que estem formant tinguin gaires opcions, no obstant crec que poc a poc aconseguirem que jugadors del planter arribin a categories professionals.
Per acabar, quin consell li donaria als nens que ara comencen i somien amb triomfar al món del futbol?
Que treballin, que persisteixin en el dia a dia dels entrenaments. Sé que és un treball dur i a vegades no agraït amb tot l’esforç que fan però és l’única manera de triomfar. És pot tenir talent però no arribarà a cap lloc si no hi ha un sacrifici darrera; sacrifici vol dir a l’hora de cuidar’se, el dia a dia, la manera de menjar, la manera de treballar, la manera de descansar… que forma part d’un entrenament invisible. Penso que les coses no passen per casualitat i no s’aconsegueix jugar a Segona B o Segona A sense un treball constant de mesos, anys perquè al final, com un entrenador em deia, “el futbol sempre et dóna el que tu li dónes, et treu el que tu li treus i al final et posa al lloc on has d’estar”.