L’entrenador de la Guineueta sap que serà difícil repetir la fita de la temporada passada, però analitza a Futbolcatalunya quines són les opcions del seu equip i quina és la seva impressió sobre el futbol modest
VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia
L’actual entrenador de la Guineueta, Luis Gallego, afronta la cinquena temporada a les banquetes. Dos ascensos i un tercer lloc amb la Guineueta, en la seva temporada de debut a la categoria, avalen un tècnic jove, ambiciós i que té les idees molt clares.
Ansiós amb aquesta lliga de Primera Catalana?
Sí. Amb ganes ja perquè es fa molt llarga la pretemporada. I les sensacions són bones, però hi ha ganes que arribin els partits de veritat per veure fins a on podem arribar. A la pretemporada pots fer bastantes proves, però mai saps el rendiment real que pot donar la plantilla fins que comença la competició.
En una magnífica primera temporada del club a #1cat, vau quedar cinquens. Hi ha pressió per igualar aquella fita?
Efectivament, la temporada passada va ser molt i molt bona. La primera volta no ho va ser, però en la segona vam ser el millor equip dels 23 últims partits i això va fer que quedéssim cinquens, a prop de Tercera Divisió, que no era el nostre objectiu ni molt menys. Pressió no en tenim, i la plantilla tampoc. Hi ha il·lusió per millorar-ho, però millorar el rendiment de la temporada passada passa per ser més regulars, començar millor per no haver de patir després. Si anem millorant els números de la primera volta de l’any passat, estarem més tranquils i ja veurem com acabem. Acabar per sobre del cinquè lloc és una barbaritat amb els rivals que tenim.
Després d’una segona volta excel·lent, uns vau quedar a tres punts d’ascendir a Tercera. Com se’t va quedar el cos?
Vam estar contents, però vaig pensar molt en aquell partit a Banyoles, en quines coses canviaria. Però això sempre em passa. En aquell moment vaig plantejar el partit per guanyar-lo, no va sortir bé i el Banyoles va ser molt superior. Vam perdre 2-1, però el resultat va ser fins i tot curt. Són mereixedors d’aquest ascens.
“HI HA JUGADORS QUE ES QUEDEN A 2CAT PER DINERS”
Un cop acabada la temporada, tens vacances per desconnectar o has d’estar l’estiu sencer confeccionant la plantilla?
Aquest estiu és el que més he pogut descansar i desconnectar. Fins i tot se m’ha fet una mica estrany. Els estius es fan molt curts, però l’any passat vam acabar la lliga i vam decidir no fer cap entrenament més. Va ser una temporada molt exigent i necessitàvem desconnectar. Aquest any teníem l’avantatge de conèixer la categoria i ens vam reunir ràpidament amb els jugadors que volíem fitxar. Vam trigar a tancar els fitxatges i vam estar un mes amb reunions. Però un cop vam poder tancar la plantilla cap a finals de juny, el juliol va ser un mes de desconnexió total. Ho agraeixo perquè és l’estiu que més he desconnectat.
Ets dels que t’agrada desconnectar i no veure futbol durant l’estiu?
M’agrada veure futbol però per plaer. També està bé dedicar-te al nen, a la família i a altres coses per després reprendre-ho amb més forces.
Recentment heu anunciat que dos jugadors, Aitor i Juanma, finalment seran baixa per motius laborals. Quines dificultats tens per confeccionar una plantilla en aquestes categories?
La principal dificultat és el tema de pressupost. Competim amb rivals que tenen un pressupost molt més elevat. Molts dels jugadors amb qui ens reunim o truquem acaben fitxant per equips del mateix grup o de Primera Catalana del Grup 2.
Econòmicament, nosaltres no podem oferir el que ofereixen altres clubs. I fins i tot competim en desavantatge amb clubs de Segona Catalana que també tenen més pressupost que nosaltres. Hi ha jugadors que es queden a Segona Catalana per diners. És un hàndicap important. I després, en un món amateur, quan ens trobem problemes laborals, com aquest any, no els podem oferir res a canvi perquè deixessin la feina. El primer és la feina. Tot i això, tenim punts forts com l’afició o la il·lusió per un projecte guanyador. Això els jugadors també ho valoren. Al final aconseguim fer un equip competitiu.
Tot i això, estàs satisfet amb la plantilla?
Molt. Sempre es podrien millorar coses, però dintre del que som i el que podem abastar, estic molt satisfet. Fa un mes que treballem i la predisposició dels jugadors ha estat molt bona. Han entès molt bé el que volem fer i com volem jugar.
“EL MEU OBJECTIU ÉS ARRIBAR EL MÉS LLUNYS POSSIBLE COM A ENTRENADOR”
Per tant, valors que el jugador vulgui venir?
Per descomptat. Qui ve a la Guineueta, vol estar a la Guineueta. Si no, ja comencem malament. Nosaltres quan ens reunim posem totes les cartes sobre la taula. Els diem el que hi ha, les coses bones i les dolentes. I si volen ser-hi, hi són. I si no volen ser-hi, és millor que marxin a un altre lloc. En aquest cas, el tema pressupostari es converteix en un avantatge. No podem donar molts diners, i sabem que qui ve és perquè creu en el projecte i li agrada el club, l’afició, etc. Hi ha molts jugadors que han rebutjat ofertes de la mateixa categoria, o fins i tot d’alguna superior en diners, per voler estar a la Guineueta. Hi ha gent que no necessita aquests “X” euros de més i vol estar en un lloc on se senti valorat.
En la temporada passada vau encaixar 44 gols. És l’aspecte a millorar?
En les primeres 11 jornades de la temporada passada vam rebre gols amb massa facilitat. Vam cometre masses errades en la porteria, érem molt tous en defensa: errors individuals i del cos tècnic. Pot ser perquè no teníem els jugadors adequats per la categoria o perquè no ho havíem treballat prou. Després de reforçar-nos a la porteria i a l’eix de la defensa, l’equip va créixer moltíssim i vam deixar la porteria a zero molt sovint. Aquest any hem treballat molt en aquest sentit, que estigui junt, que sigui compacte. De moment estem contents pel que hem fet a la pretemporada.
Com veus la Primera Catalana aquest any? Amb més confiança pel fet que ja has tingut un any per tastar-la?
Amb més confiança per saber què ens hi trobarem. Però el cert és que és una categoria súper competitiva. Sempre es diu, però s’ha de viure. Aquest any jo crec que hi haurà dos equips que sobresortiran, que són Grama i Girona B. Penso que després hi ha una terna de 5-6 candidats que estaran a dalt. Però aquest grup també estarà molt igualat amb la resta d’equips. Els detalls marcaran la diferència. No ens podem deixar anar en cap moment perquè tot estarà molt igualat.
El factor camp ha de tornar a ser important, com la temporada passada?
La temporada passada vam acabar els últims 11 partits a casa sense perdre. Això és molt important. La nostra afició i el nostre camp han de ser talismà i hem de treure molts punts a casa.
Tens un fill, ets professor i entrenador. És una constant en aquestes categories del futbol regional. Com es compatibilitza?
Amb moltes ganes i molta il·lusió. Si no, és molt difícil. Després, amb molta paciència de la meva dona. Li dedico moltes hores: veure els nostres partits gravats, els entrenaments, anar a veure rivals, veure partits gravats dels rivals, preparar estratègies, etc. I tenint-ho com una feina. Però com no està remunerada com una feina, doncs ha de ser també un hobby. Si no, les hores que li dediques no et compensen.
Què tenen aquestes categories del futbol regional que atrauen la gent, tant a jugadors com a entrenadors?
És el futbol de barri, el futbol proper. Per desgràcia no hi ha tota la gent als camps que podria ser-hi. És un futbol que és molt semblant al de les primeres categories. Si la gent anés a veure l’equip de futbol del seu barri o del seu poble, sovint se sorprendria del nivell futbolístic que hi ha i de com es viuen els partits, molt més que en els grans estadis, que per la televisió són molt bonics i es veuen molt bé. Però si la gent baixés al camp que té més a prop de casa se sorprendria. Si entre tots omplíssim més els camps sortiríem tots guanyant.
En un futur, t’agradaria veure’t en categories superiors?
Per mi és una il·lusió. Vaig començar a entrenar fa molt poc, aquesta és tot just la meva cinquena temporada. Per sort he pogut assolir dos ascensos i he passat de Tercera a Primera Catalana molt ràpid. M’agradaria continuar pujant. M’agradaria entrenar a Tercera o Segona B i qui sap on es pot arribar. Sé que és molt difícil, que hi ha moltíssims entrenadors i poques banquetes, però la meva il·lusió i el meu objectiu és arribar el més lluny possible com a entrenador. Si és amb la Guineueta, seria increïble, perquè em trobo com a casa i creuen en la meva feina. Però aquesta temporada no és el nostre objectiu.