OPINIÓ– El conseller d’Esports, Berni Álvarez, ha presentat recentment les línies mestres del que suposadament ha de ser el futur de l’esport català. Inversions milionàries en infraestructures, fons de la taxa turística per organitzar esdeveniments i grans projectes per portar Catalunya a l’avantguarda esportiva. I…?

redaccio@futbolcatalunya.com
Paraules grandiloqüents, titulars amables i un missatge d’ambició que, sobre el paper, haurien de fer pensar en un Govern que aposta fort per l’esport. Però mentre es venen aquestes promeses, la realitat és que el Departament d’Esports fa ulls clucs davant el que és, sense cap mena de dubte, l’escàndol de corrupció més greu que ha sacsejat el futbol català en dècades.
Un frau electoral descarat, una federació escorcollada per la justícia, una instrucció judicial amb múltiples imputats, entre els quals el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva mà dreta, José Miguel Calle. A més, evidències de falsificació documental que haurien d’escandalitzar qualsevol institució amb un mínim de decència.
LA GENERALITAT MIRA CAP UNA ALTRA BANDA
Mentre el CSD ha estat bel·ligerant amb els escàndols que afectaven la cúpula del futbol espanyol, obligant a apartar Rubiales i, més recentment, pressionant per la sortida de Rocha, a Catalunya, la Generalitat s’ha limitat a mirar cap a una altra banda.
De fet, ni tan sols això: a diferència d’Anna Caula o Laura Vilagrà, que en el seu moment van manifestar preocupació per la situació de la FCF, Berni Álvarez no ha fet cap declaració pública sobre el tema. Res. Ni una sola paraula. Ni un gest simbòlic per deixar clar que el Govern vol netejar aquest femer.

CAMACHO, GALÁN… DENÚNCIES FORMALS
És un silenci que clama al cel, perquè el Departament d’Esports no només té eines per actuar, sinó que té sobre la taula denúncies formals des d’abril de 2024. Primer, la de l’encara secretari general, Oriol Camacho, que ja alertava de les greus irregularitats comeses en les eleccions de la FCF del febrer de 2023.
Ara, s’hi suma la de Miguel Galán, que ha demanat formalment la suspensió cautelar de la junta directiva de la Federació. Davant d’això, el que ha fet el Tribunal Català de l’Esport (TCE) i la Inspecció Esportiva ha estat absolutament res. No han mogut ni un sol paper. No han iniciat cap investigació. No han fet cap requeriment a la FCF perquè doni explicacions. És un escàndol dins l’escàndol.

EL REGUST AMARG DEL CONSELL CATALÀ
Mentrestant, el Consell Català de l’Esport fa bandera de la seva campanya contra les violències sexuals amb el lema ‘(Re)conèixer, parlar i actuar davant la violència sexual a l’esport’.
Un missatge impecable sobre el paper, però que a la pràctica deixa un regust amarg quan el comparem amb la seva actitud envers la corrupció que devora la Federació. Perquè, en aquest cas, no (Re)coneixen res, no en parlen, i el que és pitjor, no actuen.
Aquesta inacció és especialment greu si tenim en compte que Espanya ha empitjorat la seva posició en els índexs globals de percepció de la corrupció. L’esport no és aliè a aquesta realitat, i mentre les institucions miren cap a una altra banda, la podridura avança.
Soteras i Calle, a hores d’ara, continuen al capdavant de la FCF com si res hagués passat, com si les sospites de frau electoral no existissin. Com si no hi hagués una investigació judicial en marxa.

Avui toca llotja a la CE Dani Jarque // FOTO: FCF
I LA RESPOSTA DAVANT LA CORRUPCIÓ?
És molt fàcil parlar de modernització de l’esport català mentre es reparteixen subvencions i es fan discursos triomfalistes. Però el veritable termòmetre de la seriositat d’un Govern és la seva resposta davant la corrupció. I, a Catalunya, la realitat és que el Departament d’Esports, sota la direcció de Berni Álvarez, està fracassant estrepitosament en aquesta qüestió. Aquest és l’únic comentari que ha dit el secretari general des del passat 5 d’octubre del 2024 a Futbolcatalunya: “Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat”. Doncs, tic, tac, tic, tac.
No és només una qüestió de decència: és una qüestió de responsabilitat institucional. El TCE ha d’obrir d’ofici un procediment per depurar responsabilitats a la FCF. La Inspecció Esportiva ha d’entrar en acció i fiscalitzar de debò què està passant dins la Federació. I, per sobre de tot, el Conseller d’Esports ha de deixar de callar i ha d’actuar. Perquè cada dia que passa sense fer res, la connivència amb la corrupció es fa més evident.